Xile vota en referèndum la constitució més progressista del món

Els ciutadans de Xile són cridats a les urnes diumenge vinent per decidir si adopten la constitució que ha elaborat durant aquest any la Convenció Constitucional, amb un clar tarannà progressista. Si s’aprovés, la nova llei fonamental substituiria l’actual, que prové de la dictadura d’Augusto Pinochet i és origen de gran part de les grans desigualtats i els pocs serveis públics que té avui el país.

Els sondatges mostren, ara per ara, un avantatge dels partidaris de refusar el text, que són vora el 50%, mentre que un 40% opta per l’aprovació i un 10% dels xilens encara està indecís.

Les manifestacions i mítings de partidaris i detractors s’han multiplicat en la recta final de la campanya. La proposta de text constitucional reconeix, entre més qüestions, el dret d’avortament, els drets LGBTI, l’autodeterminació dels pobles indígenes i els drets ambientals, de manera que els blindaria constitucionalment.

Els grups organitzats que opten per no aprovar-la són, principalment, la dreta, que inclou plataformes religioses i contra l’avortament, i una part del centre-esquerra, que considera que la proposta és “radical” en alguns punts, com ara el fet de declarar l’estat plurinacional, eliminar el senat i que l’estat tingui una presència més gran, cosa que consideren que causaria un fre a l’economia i l’arribada de menys inversions.

En canvi, els favorables d’adoptar el text consideren que és un moment històric, amb la possibilitat de deixar enrere l’herència de la dictadura. L’esquerra, tant partits com organitzacions, que ara governa el país i té una majoria clara a la Convenció Constitucional, encapçala la campanya del sí, amb l’objectiu de dirigir el país a “un nou Xile” que garanteixi els drets socials i ambientals. De fet, la data de la votació, el 4 de setembre, és un gest en record de l’ascens al poder de Salvador Allende, aquest mateix dia del 1970.

En tot cas, tots dos grups han tingut una actitud favorable al consens. Els defensors del ‘no’, tret del partit d’extrema dreta del candidat presidencial José Antonio Kast, opten per una nova reforma constitucional, però descarten l’actual perquè la consideren dolenta. Per la seva banda, el president, Gabriel Boric, ha avançat que és partidari de reformar els articles més polèmics si s’adopta la constitució sorgida de la Convenció Constitucional.

Així doncs, sigui quin sigui el resultat, la reforma constitucional no s’ha acabat i continuarà després del referèndum. Cal recordar que l’actual procés constituent s’originà arran de les protestes de l’octubre del 2020 i d’un referèndum en què un 80% dels votants va optar per redactar una nova constitució i deixar enrere la llei fonamental escrita per la dictadura.

El primer capítol del text constitucional, sobre la democràcia paritària, estableix que l’estat reconeix i promou una societat en què “dones, homes, diversitats i dissidències sexo-genèriques participen en condicions d’igualtat substantiva” i encarrega que l’estat garanteixi la participació i incidència política de tothom, en especial dels grups històricament exclosos.

La proposta de constitució també aborda la plurinacionalitat de l’estat i la lliure determinació dels pobles que hi conviuen. En aquest sentit, l’article quart estableix: “Xile és un estat plurinacional i intercultural que reconeix la coexistència de diverses nacions i pobles en el marc de la unitat de l’estat.”

Reconeix com a pobles i nacions indígenes les maputxe, aimara, rapa, nui, likanantaí, quítxua, colla, diaguita, xango, kawésqar, yamana, selknam, “i uns altres que puguin ser reconeguts en la forma que estableixi la llei”. Els pobles i nacions indígenes preexistents i els seus membres, segons que diu l’article cinquè, “tenen dret a l’exercici ple dels seus drets col·lectius i individuals en virtut de la seva lliure determinació”. En especial, diu que tenen dret d’autonomia i autogovern, de la seva pròpia cultura, de la identitat i cosmovisió, del patrimoni i la llengua, del reconeixement de les terres i territoris, la protecció del territori marí i de la natura, i del vincle especial que hi mantenen.

Tot i que reconeix “la protecció i el respecte dels drets d’autodeterminació i d’autonomia dels territoris indígenes”, també s’estableix la indivisibilitat de l’estat: “Xile, en la seva diversitat geogràfica, natural, històrica i cultural, forma un territori únic i indivisible.”

Si s’aprova, la constitució restituirà les terres indígenes expropiades i reservarà places de poder polític concretes als pobles indígenes. “L’estat plurinacional té el deure de respectar, garantir i promoure amb participació dels pobles i nacions indígenes l’exercici de la lliure determinació i dels drets col·lectius i individuals dels quals són titulars”, diu. Per complir-ho, se substitueix l’actual senat per una cambra de les regions i s’estableixen escons reservats per als pobles indígenes a les cambres estatal, regional i local quan correspongui i proporcionalment segons el volum de població, els quals tan sols podran votar els membres d’aquestes nacions.

Al mateix capítol sobre els escons reservats s’estableix que les organitzacions polítiques han d’implantar la paritat de gènere en els espais de direcció i assegurar la igualtat tant dins l’organització com en l’expressió electoral, i promoure la participació política de les dones. S’expressa explícitament que l’estat i les organitzacions polítiques han de treballar per erradicar la violència de gènere i que la llei ha d’incentivar la participació en els processos electorals de persones amb diversitat i dissidència sexual i de gènere.

El text també ha sorprès perquè fa un reconeixement constitucional dels drets de la natura, i estableix que l’estat i la societat tenen el deure de protegir-los i respectar-los. “L’estat ha d’adoptar una administració ecològicament responsable i promoure l’educació ambiental i científica amb processos de formació i aprenentatge permanents”, diu, i estipula que ha de prendre accions per combatre la crisi climàtica.

A més, reconeix el “principi de viure bé”, que es tradueix en el reconeixement i la promoció de l’estat d’una relació d’equilibri harmònic entre les persones, la natura i l’organització de la societat, i el de responsabilitat ambiental: “Qui faci malbé el medi tindrà el deure de reparar-lo, sense perjudici de les sancions administratives, penals i civils que corresponguin en conformitat a la constitució i les lleis.” També deixa clar que Xile és un país oceànic, i diu que l’estat té el deure integral de conservar, preservar i cuidar els ecosistemes marins, costers continentals, insulars i antàrtics.

En la mateixa línia de reconeixement de drets socials, l’esborrany de la constitució tracta els drets de la gent gran, i s’explicita que són titulars i subjectes plens del dret. “Tenen dret d’envellir amb dignitat i d’exercir tots els drets consagrats en aquesta constitució i en els tractats internacionals de drets humans ratificats per Xile i que són vigents, en igualtat de condicions que la resta de la població”, diu. Especialment, esmenta el dret de tenir prou prestacions de la seguretat social per a tenir una vida digna, d’accessibilitat, de participació política i social, d’una vida lliure de maltractament per motiu d’edat, de l’autonomia i independència i del ple exercici de la capacitat jurídica, amb els ajuts que els calguin.

“L’estat garanteix i promou el dret de les dones, les nenes, diversitats i dissidències sexo-genèriques d’una vida lliure de violència de gènere en totes les seves manifestacions”, diu l’article següent, que també ordena a l’estat de prendre totes les mesures necessàries per a erradicar la violència de gènere i protegir-ne les víctimes. La proposta de constitució xilena reconeix els discapacitats com a subjectes de dret, en igualtat de condicions a la resta de ciutadans, i diu que tenen dret d’accessibilitat universal, d’inclusió social, d’inserció laboral i de participació política, econòmica, social i cultural.

Un altre apartat tracta els drets sexuals i reproductius a Xile, que són universals per a tothom i inclouen, explícitament, el dret de decidir sobre el propi cos, l’exercici de la sexualitat, la reproducció, el plaer i l’anticoncepció, i atorga un blindatge constitucional al dret d’avortament, actualment tan sols permès per a salvar la vida de la mare, en cas que el fetus sigui inviable o que l’embaràs sigui conseqüència d’una violació. Si finalment aquesta constitució s’aprova, l’estat garantirà les condicions tant per a portar a terme un embaràs com per a interrompre’l voluntàriament.

També crea el dret de rebre una educació sexual integral que promogui el gaudi ple i lliure de la sexualitat, la responsabilitat sexo-afectiva, l’autonomia, les cures i el consentiment, el reconeixement de les identitats i expressions del gènere i la sexualitat, que erradiqui els estereotips de gènere i que previngui la violència de gènere i sexual.