18.12.2021 - 21:50
Avui es fa a Xile la segona volta de les eleccions presidencials, una votació de vital importància entre dos candidats contraposats. El sentit de la victòria ben segur marcarà la direcció d’un país que ara mateix es troba en ple procés constituent, de transformació de les lleis i les institucions.
El candidat d’esquerres és Gabriel Boric Font (1986), un ex-cap estudiantil que vol aglutinar el descontentament envers la gestió de Sebastián Piñera i dels serveis bàsics heretats de la dictadura, que deixen la salut i l’educació en mans privades i les pensions molt per sota del salari mínim.
Boric, d’ascendència catalana per part de mare i que va criticar, com a parlamentari xilè, la repressió contra el referèndum del Primer d’Octubre, proposa un sistema de salut i d’educació similar al que hi ha a Europa, augmentar el salari mínim i augmentar els impostos als més rics.
Eleccions presidencials xilenes amb rerefons català
A les eleccions, Boric encapçala el Front Ampli, que uneix els partits d’esquerres, després de guanyar les primàries de manera inesperada al candidat del Partit Comunista. De fet, bona part de les crítiques a Boric són arran d’aquesta aliança que ha format, i proven d’emmirallar-lo amb Cuba, Nicaragua i Veneçuela.
En contraposició hi ha l’ultraconservador José Antonio Kast (1966), que ha centrat el discurs en l’ordre i l’estabilitat. El candidat té forts vincles amb Vox i ha emblanquinat en unes quantes ocasions la dictadura d’Augusto Pinochet: “Digueu-me si les dictadures lliuren el poder a la democràcia i si fan una transició a la democràcia i es respecta. Això és el que no fan uns altres països i a Xile es va fer.” També ha defensat la gestió econòmica d’aquell període i ha demanat el perdó per a ex-militars vinculats a la dictadura. De fet, el seu germà va ser ministre de Pinochet.
🇨🇱 ¡Gracias @joseantoniokast! "Un abrazo a @Santi_ABASCAL por #VIVA21, la fiesta de VOX que también es la fiesta de España". pic.twitter.com/YQae0EBhT4
— VOX 🇪🇸 (@vox_es) October 12, 2021
Sobre el programa, en matèria econòmica proposa de reduir molt els imposts, desregularitzar el mercat i privatitzar empreses. Té un discurs en contra de la immigració i ha afirmat que derogarà la llei de l’avortament i eliminarà el Ministeri de la Dona. La ideologia és propera a Vox, amb qui s’ha reunit i ha donat suport públicament.
Una de les principals polèmiques de la campanya han estat els vincles familiars. L’agència de notícies Associated Press publicava una investigació el 8 de desembre a Berlín en la qual es revelava que el pare de Kast havia format part del Partit Nazi, un fet que el candidat sempre havia negat (i ho continua fent).
Ara com ara els sondatges mostren una situació d’empat entre tots dos candidats, i es preveu un resultat molt ajustat a les urnes. La tria del president afectarà ben segur el procés constituent que es du a terme ara mateix, amb una Convenció Constitucional escorada a l’esquerra, en favor dels drets dels indígenes i que vol posar fi a l’herència de Pinochet. El triomf de Kast, que sempre ha defensat la constitució del 1980, pot obstaculitzar les reformes. En canvi, la victòria de Boric podria accelerar i aprofundir encara més els canvis que volen canalitzar el malestar de les protestes multitudinàries que van començar el 2019.
