07.05.2023 - 01:50
Els ciutadans xilens van rebutjar al setembre en referèndum la proposta de constitució, una de les més progressistes del món, que havia elaborat la Convenció Constitucional formada l’any 2021. Ara el procés es reprèn amb les eleccions per a triar una Convenció Constitucional que és previst que faci un camí molt diferent.
Després de la derrota del text constitucional, es va constituir una taula de negociació al congrés xilè, amb la representació de totes les forces polítiques. Després de tres mesos de discussions, i amb alguna insinuació de trencament, finalment es va arribar a un acord.
Aquesta vegada, i a diferència de l’anterior, abans de la feina dels cinquanta consellers triats avui, un grup de vint-i-quatre experts designats pel parlament té la missió de redactar una proposta que serveixi de base. Els consellers rebran aquest esborrany i, a partir del 7 de juny i durant cinc mesos, modificaran el text, que serà votat el 17 de desembre en referèndum.
Ascens de la dreta i l’extrema dreta
El procés constituent anterior va ser marcat per les protestes socials de l’any 2019 i la victòria electoral de Gabriel Boric, un dels presidents més progressistes d’aquestes darreres dècades al país. Ara el màxim mandatari xilè té una popularitat baixa i el discurs dominant gira al voltant de la seguretat.
De fet, un sondatge recent troba que tan sols el 31% dels xilens té interès en la redacció d’una nova constitució. L’esquerra que dóna suport al govern és dividida en aquesta votació. Per una banda, els socialistes i les forces més d’esquerra, inclòs el partit del qual forma part Boric, ha format una llista per a les eleccions dels consellers que es diu Unitat per a Xile; i, en canvi, els partits de centreesquerra formen una candidatura anomenada Tots per Xile.
Les modificacions del text constitucional proposat pels experts necessiten un suport de tres cinquenes parts dels consellers. Si les dues llistes no són capaces de sumar vint-i-un consellers, és a dir, la capacitat de blocar qualsevol canvi, el govern podria acabar molt debilitat i deixaria tot el procés constitucional en mans de la dreta i l’extrema dreta.
La dreta es divideix entre tres candidatures. La dreta tradicional es presenta amb el nom Xile Segur, l’extrema dreta es fa dir Partit Republicà, i també hi ha un corrent populista emergent anomenat Partit de la Gent. Si aquestes dues darreres formacions tenen capacitat de vet, és probable que hi hagi un boicot a la feina de la Convenció Constitucional i que la reforma acabi fracassant. L’objectiu de la nova constitució és justament de substituir la vigent, hereva de la dictadura d’Augusto Pinochet i redactada el 1980.
