09.11.2021 - 13:15
|
Actualització: 09.11.2021 - 13:38
Enmig de la incertesa per la decisió que prendrà la CUP aquest cap de setmana, el govern ha aprovat avui el pressupost. Les grans xifres dels comptes són una despesa rècord, en termes absoluts, de 38.139 milions, i la previsió de destinar gairebé tres de cada quatre euros (un 74,6%) a àmbits socials. Els comptes, així, incorporen un increment de la despesa de 5.618 milions (un 17,3%) respecte als darrers que es van aprovar, els del 2020. És una dotació que l’executiu qualifica d’històrica i amb què pretén garantir els recursos per a la lluita contra la pandèmia i contribuir alhora a avançar en la reactivació econòmica i social. Però són previsions, partides i objectius que no han convençut als anticapitalistes, que en critiquen, entre més, que el percentatge de despesa per a l’atenció primària respecte del total per a salut no arribi al 25%. Es queda en el 17%, tot i que puja cinc punts respecte als anteriors comptes.
Malgrat això, hi ha un increment de 1.456 milions en el departament de Salut i 1.009 més en el d’Educació, incloent-hi la previsió de fons extraordinaris. De fet, la conselleria de Salut creix un 15%, i la d’Educació un 17,8%. Però el departament que més creix proporcionalment és el d’Igualtat i Feminismes, de nova creació, seguit d’Acció Climàtica, que rep els ingressos finalistes dels impostos mediambientals i una part dels Fons Next Generation. I és que l’increment de despesa es deu, en part, al volum d’aquests fons, que l’executiu xifra en 2.142 milions. Els departaments que més se’n beneficiaran seran els de Salut, Drets Socials i Educació. A més, les inversions en el conjunt del sector públic han d’arribar l’any vinent fins als 3.951 milions, una quantitat que gairebé doblaria la prevista en els anteriors comptes.
El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha lliurat el projecte a la presidenta del parlament, Laura Borràs, i l’ha presentat després als principals agents econòmics i socials. Entre les actuacions que destaca l’executiu, hi ha la gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys per als infants de les escoles bressol públiques i concertades, amb 90 milions d’euros que cobririen el terç de la despesa de cada plaça que correspon a les famílies o la reducció de les ràtios a P-3. El pressupost inclou 291 milions d’inversió en educació, amb la continuïtat de més de 4.400 professionals en totes les etapes educatives, i destina 36,6 milions per a ajuts de menjador i transport escolar, a banda de 246,8 milions per a implementar un pla d’educació digital.
Quant a salut, les principals actuacions que destaca el govern són 585 milions d’inversió i 500 milions més per a fer front a la pandèmia, en un any en què el govern espanyol no ha previst continuar sufragant el fons Covid-19 estatal. També hi inclouen 17.663 dotacions de personal sanitari, 68,9 milions per a l’atenció primària, i 26,6 milions més en inversions en salut d’atenció primària i atenció especialitzada. Ara bé, la despesa efectiva en salut ha superat especialment la pressupostada l’any passat i aquest com a conseqüència de la pandèmia, de manera que es complica la comparació entre l’últim pressupost aprovat i el d’enguany. El govern preveu rebaixar progressivament les partides dedicades a combatre el coronavirus però incrementant les del sistema general. L’estimació que fa el govern és que creixi un 4,3% la despesa meritada del 2022 respecte a la d’enguany.
El pressupost incorpora una partida de 22,8 milions a un pla de xoc per a la Formació Professional, i les polítiques d’habitatge arriben als 749 milions d’euros en total. En concret, l’executiu es compromet a destinar 141 milions en l’ampliació de 3.300 pisos del parc públic d’habitatges de lloguer social. També es preveuen quatre milions per a posar en marxa el pla pilot de la renda bàsica universal pactat amb la CUP, i 500.000 euros per a l’arrencada de l’energètica pública també reivindicada pels capitalistes, que acusen l’executiu d’impulsar-la amb retard. A més, els comptes augmenten en 70 milions el finançament de les universitats públiques, a més de 120 milions per a polítiques d’eficiència energètica. D’altra banda, els comptes incorporen un increment de 85,2 milions al departament de Cultura, que arriba als 385 milions amb l’objectiu d’acostar-se progressivament al 2% del pressupost. També augmenta en quatre milions la despesa per a les delegacions del govern a l’exterior.
L’executiu preveu donar dijous el llum verd a la llei de mesures fiscals i financeres que acompanya els comptes i estudia, encara, com revertir la sentència del Tribunal Constitucional contra la rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixes incloses en els últims comptes. L’executiu subratlla que no ha incrementat la pressió fiscal, a excepció de l’aplicació dels tributs mediambientals inclosos en la llei del canvi climàtic. El govern recaptarà 160 milions per l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles i 155 més pel que grava les instal·lacions que afecten el medi ambient. A la pràctica, però, esperen un increment de la recaptació tant dels impostos propis com els cedits, en part per les bones previsions econòmiques. Respecte a aquests últims, per exemple, preveuen un augment del 35,9% de la recaptació de l’impost de successions, en un context d’increment de la mortalitat per la pandèmia. En canvi, el volum dels recursos provinents del sistema de finançament es redueix en 978 milions, atès que la Generalitat no rebrà ingressos de liquidació de l’exercici del 2020.
El pressupost preveu 1.487 milions d’euros de dèficit, l’equivalent al 0,6% del PIB, després que la taxa de referència d’enguany hagi estat de l’1,1 (2.597 milions). La Generalitat, finalment, preveu reduir del 36% al 33,8% el deute sobre el PIB.
