20.10.2019 - 21:50
Durant prop de dos anys l’estat espanyol ha mantingut tancats a la presó 9 dirigents independentistes, una xifra que va créixer molt el 23 de setembre d’enguany, amb l’empresonament sense fiança de 7 independentistes de base. La setmana passada l’estat espanyol va fer un pas més en la repressió i va ordenar presó sense fiança per a 28 persones, de manera que ja hi ha 44 presos polítics catalans. Aquesta és la informació detallada que en tenim, ara com ara.
D’ençà de la publicació de la sentència, l’estat espanyol ha posat a disposició judicial 104 detinguts en la protesta contra les condemnes i, d’aquests, n’ha empresonats 24. La major part de les protestes han estat a les principals ciutats del Principat. Tenen procediments oberts, majoritàriament, per delictes de desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat, danys i lesions.
Si desglossem les dades, veiem que a Barcelona han detingut 43 manifestants, dels quals han dictat presó sense fiança per a 16. A Girona hi ha hagut 18 detinguts, 5 dels quals han estat empresonats. Als jutjats de Lleida, hi han passat 30 detinguts i s’ha ordenat l’empresonament sense fiança de 5. A Tarragona 13 detinguts han passat a disposició judicial, dels quals 2 han estat empresonats.
Els jutges han deixat en llibertat provisional els altres 76 detinguts, però els han imposat mesures cautelars, com ara compareixences quinzenals al jutjat, retirada de passaport, prohibició de sortir de l’estat espanyol i d’aproximar-se a menys d’un quilòmetre de distància d’actes polítics o manifestacions durant mig any.
A banda aquestes persones i més presos polítics de l’estat espanyol per motius diversos, cal destacar que dimecres la policia espanyola va detenir a Madrid quatre persones durant la manifestació solidària amb Catalunya. Un jutjat d’instrucció va ordenar presó provisional per a un d’aquests detinguts.
Tots aquests empresonats cal sumar-los a la ràtzia d’independentistes anònims que va començar el 23 de setembre, amb l’anomenada operació Judes ordenada per l’Audiència espanyola. Aquell dia van detenir 9 persones, 7 de les quals van ser empresonades sense fiança. Segons el Ministeri d’Interior espanyol, ‘preparaven accions violentes’; per això el jutge els acusa de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius.
A l’operació, que va començar a primera hora del matí, van ser detinguts Jordi Ros, Xavier Duch, David Budria i Clara Borrero a Sabadell, Germinal Tomàs a Mollet, Eduard Garzón a Cerdanyola del Vallès, Ferran Jolis a Santa Perpètua de Mogoda, Txevi Buïgas a Sant Pere de Torelló i Alexis Codina a Sant Fost de Campsentelles. Només Budria i Borrero van poder sortir en llibertat.
El judici del procés
L’actual espiral repressiva de l’estat espanyol contra l’independentisme es va engegar el 16 d’octubre de 2017 amb l’empresonament sense fiança dels presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Dues setmanes més tard, el 2 de novembre, la jutgessa Carmen Lamela va ordenar l’empresonament sense fiança del vice-president de la Generalitat, Oriol Junqueras, i els consellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Carles Mundó, Dolors Bassa, Raül Romeva i Meritxell Borràs. Per a l’ex-conseller Santi Vila va dictar llibertat provisional. Abans d’això, es van exiliar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig.
Turull, Rull, Mundó, Bassa, Romeva i Borràs van sortir en llibertat el 4 de desembre, quan el Tribunal Suprem espanyol es va fer càrrec de la causa i el jutge Pablo Llarena va revisar la situació dels empresonats. Però més tard, el 23 de març, Llarena va processar per rebel·lió i empresonar Turull, Rull, Bassa, Romeva i l’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell, que fins llavors havia estat en llibertat gràcies al pagament d’una fiança de 150.000 euros. A més, aquell dia també va processar per rebel·lió la secretària general d’ERC Marta Rovira, que es va exiliar a Suïssa, on ja hi havia de feia setmanes l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel.
Dilluns passat, 14 d’octubre, el Tribunal Suprem espanyol va comunicar la sentència contra el procés amb què va condemnar a 13 anys de presó el vice-president Junqueras per sedició i malversació. Per aquests mateixos delictes va condemnar a 12 anys els consellers Turull, Romeva i Bassa. Als consellers Rull i Forn no els va condemnar pel delicte de malversació i els va imposar una pena de 10 anys i mig de presó per sedició.
Tampoc no va condemnar per malversació els presos polítics sense responsabilitat al govern, però va imposar 11 anys i mig de pressió per sedició a la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i 9 anys, també per sedició, als dirigents cívics Sànchez i Cuixart. Vila, Mundó i Borràs van ser condemnats per desobediència a una multa de 10 mesos amb una quota diària de 200 euros i un any i vuit mesos d’inhabilitació.
A més, aquell matí el jutge Llarena va emetre una nova euroordre de detenció i lliurament del president Puigdemont, però no de la resta d’exiliats. Després d’haver comparegut divendres davant la justícia belga, Puigdemont va restar en llibertat sense fiança. La vista judicial per a decidir si Bèlgica accepta l’euroordre o no es farà el 29 d’octubre.
