13.10.2023 - 06:00
Inicialment carregada de simbologia religiosa, l’Àliga és una de les figures clau del seguici català, que al llarg del temps ha acabat convertint-se en un símbol de representació de la ciutadania i del poder municipal envers els altres poders. Però a finals del segle XVIII -sis segles després que es tingués constància de les primeres aparicions d’aquesta figura al Corpus-, entra en crisi i acaba desapareixent, com altres figures, dels seguicis populars. Per sort, des de fa anys l’Àliga té una segona vida a les festes del nostre país, una renaixença que no s’atura i que demostra la capacitat de reinvenció de la cultura popular per recuperar la història.
I és justament aquest viatge del passat al present el que proposa fer l’investigador i activista en cultura popular d’arrel tradicional Xavier Cordomí el pròxim 17 d’octubre a les 19.30h al Centre de Cultura Popular La Violeta, on oferirà una conferència amb el títol Àligues festives, símbol i diversitat. Oferirà “un cop d’ull al seu recorregut i també al moment actual de la figura arreu del país, en què ha renascut i gaudeix d’un bon nombre d’exemplars”.
Les Àligues de Catalunya, en una exposició i un llibre
La xerrada forma part d’un seguit d’activitats que organitza l’Associació l’Àliga de Gràcia per celebrar el 5è aniversari d’aquesta figura emblemàtica de la cultura popular gracienca, que s’estrenava el 15 d’agost de 2018. Així, fins al 31 d’octubre, també al Centre de Cultura Popular la Violeta, podeu visitar l‘exposició Àligues de Catalunya, un recorregut per aquesta figura històrica cabdal del nostre seguici, l’origen documentat de la qual es troba a cavall dels segles XII i XIII, amb el Corpus. La mostra ofereix una mirada al seu recorregut i també al moment actual de la figura de l’àliga arreu del país, ja que darrerament moltes ciutats han recuperat la seva àliga per incorporar-la als seguicis.
Figura de mida mitjana portada per una sola persona, sempre està representada de forma més o menys fantàstica, de posat solemne, amb les ales plegades o desplegades, i l’expressió alhora ferotge i vigilant. Com a símbol del poder municipal l’àliga duu sempre una corona al cap, i en algunes peces, un bastó de comandament sota l’ala i un ocell o ram de flors al bec. Disposa d’uns estrictes protocols d’actuació i té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions. És l’encarregada de saludar les autoritats o de solemnitzar, amb el seu ball, l’arribada dels convidats. També és l’única peça que pot ballar davant l’altar de l’església i disposa d’una ubicació ben determinada en les processons.
Complementant l’exposició, l’Associació l’Àliga de Gràcia acaba de presentar un llibre il·lustrat amb la mateixa temàtica: l’Àliga com a figura de seguici, amb un apartat també històric i un altre dedicat a totes i cadascuna de les 58 Àligues existents actualment a Catalunya. També inclou un apèndix amb les partitures dels balls de les diferents figures.
Cercavila d’àligues
La celebració dels cinc anys de l’Àliga gracienca es clourà el dissabte 21 d’octubre a la tarda amb una cercavila pels carrers i places del barri. Hi participaran l’Àliga, el Lleó i el Bou de Gràcia, acompanyades per tres colles tres Àligues més convidades: l’Àliga de Terrassa, la de Torroella de Mongrí i la de Cornellà de Llobregat.
