Xelo Miralles: ‘El PP va tancar RTVV i el nou govern ens ha traït’

Xelo Miralles va ser la primera cara visible dels informatius de Canal 9, l’any 1989. Una època que recorda plena d’il·lusió. Tenia vint-i-tres anys i el fet de ser un dels rostres de la nova ràdio i televisió valenciana implicava molta responsabilitat. Tot va canviar amb l’arribada de Vicent Andreu, el primer cap d’informatius designat pel Partit Popular. Era el desembre del 1995 i, després de sis anys, van anunciar a Xelo Miralles que se’n podia anar a casa perquè ja no comptaven amb ella. Ella va continuar treballant-hi i arribà a presentar ‘Medi ambient’ el programa que li va tornar la dignitat dins la cadena. Però en el primer ERO va formar part d’aquella llista negra de professionals que van acomiadar com a càstig per no haver complert les consignes que es decidien des de la cúpula. La vida la va portar a entrar en el consell d’administració de RTVV quan el PP va tancar Canal 9. Des de llavors ha estat una de les capdavanteres de la lluita dels treballadors per a recuperar la feina i la dignitat de la televisió que un dia va ser casa seva.

—Com ha de ser la nova RTVV ?
—Cent per cent en valencià. Amb un equip de lingüístic que controle la qualitat de la llengua. I amb un equip de professionals, sobretot aquells que han de donar la cara en pantalla o que han de posar la veu a la ràdio, amb un nivell superior de valencià. Les persones que ens posem en pantalla som un referent per als que ens escolten. El nivell de la llengua ha de ser exquisit, sempre buscant l’equilibri amb la cordialitat. Tampoc no podem ser una gent que parle estrany.

—I periodísticament…
—En la nova llei es crea un comitè de redacció, que esperem que funcione i que se li faça cas. No com en el passat, quan els informes del comitè no servien de res. Els professionals que treballen en informatius estan molt escaldats i confie que no és repetirà la manipulació que vam viure. Hem de construir una televisió completament independent i objectiva. No és tan difícil.

—Què se n’hauria d’aprendre, de l’anterior etapa, per construir la nova RTVV?
—S’ha d’haver après alguna cosa de tota aquesta història, perquè és ben clar que la manipulació informativa ha estat brutal. La gent va canviar de canal i va ser la seua manera de protestar. Mentrestant nosaltres esperàvem que algun dia l’electorat tirara eixe PP que ja sabíem que era corrupte. Eixe partit que havia convertit Canal 9 en un departament més de la Generalitat. Una conselleria més que servia per a manipular l’opinió pública.

—Calen mecanismes de control nous?
—S’ha de crear un mecanisme perquè no es torne a viure el que va passar fa uns anys. De moment, la nova llei estableix moltes fases de control dins el funcionament de la televisió. Tot i que han estat fetes pensant en informatius i no en la resta de la cadena. Això és un error. En l’empresa només hi ha un 10% de periodistes.

—Ara caldrà guanyar una altra vegada el suport dels espectadors, que aquests últims anys havien deixat de veure Canal 9.
—Quan va començar Canal 9, la gent estava enamorada del seu mitjà de comunicació. Això va anar perdent-se, i ara hem d’aconseguir que les persones que paguen els impostos per posar en funcionament aquest mitjà de comunicació estiguen orgullosos del que veuen. Això s’ha de fer amb feina, amb gent que sàpiga què fa.

—Aquest inici tan convuls no hi ajuda…
—Cada dia tenim una notícia que desmenteix l’anterior. Tot plegat fa que la gent no estiga il·lusionada en la nova RTVV. La gent vol una televisió que tinga una oferta completa i de qualitat. No hi ha un ambient massa propici perquè funcione del tot. Hi ha molts interessos entre polítics i baralles entre els treballadors. Hi ha un ambient molt enrarit que no ajuda a fer que aquest projecte funcione. Només funcionarà si naix del consens, i ara això no passa. Ens hi juguem l’última oportunitat.

—Com a treballadora enteneu que la societat desconfiï dels treballadors de Canal 9?
—Fa ràbia que ens posen a tots en el mateix sac. Però tots tenim els mateixos drets laborals. La legitimitat és una altra cosa, i aquí és on fa mal. Jo faria moltes llistes i diria amb quina gent no vull treballar. Però no puc anar en contra els meus companys perquè tenim els mateixos drets, per molt dolorós que siga. A més, la gent té el dret de canviar.

—La nova llei té en compte els vostres drets laborals?
—No gens. A nosaltres ens acomiadaren perquè es presentà un ERO d’extinció d’activitat. Ens diuen que tancaran l’empresa, i com que no hi ha feina ens despatxen. En eixe moment s’arriba a un acord amb part del comitè d’empresa, que diu que en cas que es torne a obrir la televisió tenim prioritat a l’hora d’entrar-hi perquè tenim una oposició i per tant dret a una plaça fixa.

—Que preveu la nova llei?
—S’han votat aquest punt. La Generalitat publicarà quin nombre de places necessitarà perquè arranque la televisió. Els ex-treballadors que hi estiguem interessats ens presentarem i, segons l’antiguitat i l’oposició, ens aniran cridant. La nova llei incompleix l’acord de l’ERO. I això, independentment de si som uns privilegiats o si hem cobrat una indemnització. Ací es mesclen moltes coses i s’ataquen els nostres drets bàsics. Jo tinc uns drets i no tinc l’obligació de renunciar-hi. Tampoc no he d’escoltar com em diuen que sóc una privilegiada perquè he cobrat una indemnització. Que la tinc guardada per a poder-la tornar en el moment que em tornen la meua faena.

—Us sentiu abandonats pels partits?
—Ens sentim traïts, perquè per molt que diguen que no ens han fet mai promeses, hi ha els vídeos que ho demostren. Ens van prometre que tornarien a obrir la televisió i farien justícia. Ens van dir que recuperaríem els nostres drets laborals. Després d’arribar al govern han canviat d’opinió i el consell no ha volgut tenir cap contacte amb el comitè d’empresa, que són els nostres representants. El PP va tancar Canal 9 i el nou govern ens ha traït amb enganys i falses promeses.

—Aquesta setmana s’escollirà el nou president de RTVV. Tot fa preveure que serà Josep López, ex-treballador de la casa. [Després de l’entrevista les Corts Valencianes han ajornat l’elecció fins el setembre]
—El fet que hi haja Josep López és un canvi important, perquè és un home amb molt de caràcter i idees clares. A més té una gran trajectòria professional. Té un perfil excel·lent per a poder estar-hi, millor que el que hi havia. No es pot comparar una persona íntegra com és ell amb Maite Fernàndez, que és responsable de la manipulació que es va fer a Canal 9. A Josep López no cal contar-li absolutament res, ell sap què hi ha i quina llei té davant. El fet que hi haja una persona amb el seu perfil ens dóna una certa confiança als treballadors.

—Realment és important arribar a un cert acord amb els treballadors, perquè si l’audiència espanyola atén la denúncia interposada contra l’ERO i és declarat nul, caldrà tornar a admetre tots els treballadors.
—Eixe és un dels problemes més grans i podria implicar el tancament de la nova RTVV. Si l’audiència declara nul l’ERO es calcula que el cost per a la Generalitat passaria a ser de 150 o 200 milions d’euros. Un cost que la Generalitat no es pot permetre. Per això el comitè d’empresa ha presentat ofertes molt econòmiques i viables. Cal recordar que és l’únic comitè de tot Espanya que accepta que s’ha de fer una reducció de plantilla i acomiadar gent. Els treballadors ho sabem. Però hem estat expulsats amb un ERO nul que deia que s’havien vulnerat els nostres drets laborals. Si es fa un altre ERO ben fet i a mi per justícia em toca anar-me’n, ho faré. Però de moment defense els meus drets.

—Quina solució hi ha?
—Es necessita un pacte perquè hi haja un consens i que tinga una certa durada. Això mateix passava durant la direcció de Rosa Vidal [l’última directora de Canal 9]. En eixe moment jo formava part del consell d’administració i en totes les reunions li dèiem: Rosa, hem d’arreglar el primer ERO, perquè si no caurà la sentència i si hi ha nul·litat, no podràs aplicar el projecte. Però sempre ens va respondre que això era cosa del passat. Després va eixir la sentència i Fabra va tancar la televisió.

—És possible arribar a un acord?
—Els treballadors volem arribar a un acord i som conscients que hi haurà gent que anirà al carrer. A més hi ha molts treballadors que en aquests moments no tornarien. No se sap exactament de quina massa laboral parlem. Hauríem de saber quants estarien disposats a treballar en eixa televisió, perquè potser ens enduríem una sorpresa. Però no hi ha manera i no volen entrar en raó.

—Hi ha qui diu que la nova televisió comptaria amb 300 treballadors…
—No és possible de posar en funcionament una televisió amb 300 persones. Per exemple, Rosa Vidal va deixar la plantilla en 450 treballadors arran de l’ERO que es va declarar nul. Amb aquells treballadors ella anava a negre l’1 de setembre perquè no tenia prou personal, i per això va salvar 189 tècnics per a poder continuar emetent. Això vol dir una plantilla de més de 600. Ara, és clar, Rosa Vidal parlava d’un 50% de producció externalitzada i la nova llei diu que es pot externalitzar tot menys informatius. Si és una televisió així, és probable que es puga a fer amb menys de 300 treballadors i tot. Depèn del model que trien.

—Quin model defensen els treballadors?
—Un model com el gallec, amb uns 800 o 900 treballadors i que té un percentatge elevat de producció pròpia, de la casa.

—Però ara es pot fer ràdio i televisió amb molts menys recursos…
—Pense que es pot fer amb molts menys recursos, però no amb tants menys. I més ara, amb una plataforma multimèdia, en què has de fer una crònica per a la tele, una per a les xarxes i una altra per a la ràdio. 300 persones durant 24 hores cada dia, no sé com ho pensen fer, perquè ara és més fàcil produir però s’ha de produir més.

—Que implicaria privatitzar-ho tot, tret d’informatius?
—Seria un pas enrere. Ells volen seguir el model de la televisió d’Aragó, que té 64 persones de plantilla i que la resta és tot precari. Amb uns sous molt precaris, per molt que la llei diga que els treballadors que hi ha en una productora han de tenir un sou paregut als de plantilla. És complicat perquè les empreses han de guanyar diners i per algun costat han de sortir els comptes. En el meu cervell no hi entra, anem arrere. Fins i tot pitjor que la televisió que volia fer el PP abans de tancar-la.