12.12.2022 - 22:29
|
Actualització: 13.12.2022 - 08:05
“Fa temps que hi posem ciris”, deia un membre de Junts sobre la hipotètica candidatura de Xavier Trias a les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona. El partit tenia moltes esperances dipositades en el fet que l’ex-batlle finalment digués que sí i, després de mesos esfullant la margarida, Trias ha acceptat l’envit. Ho ha comunicat en el sopar de Nadal de la federació del partit a Barcelona. Sense haver-ho planificat, un acte que havia de passar desapercebut s’ha convertit en l’obertura oficial de la batalla de Barcelona.
Barcelona!
Som-hi! pic.twitter.com/Smjrm8A5Fc— Xavier Trias (@xaviertrias) December 13, 2022
Amb el sí de Trias, les principals formacions ja han elegit els candidats per a les eleccions del 2023. La batllessa Ada Colau per Barcelona en Comú, Ernest Maragall per ERC i Jaume Collboni pel PSC, que va ser acomboiat aquest cap de setmana pel president espanyol, Pedro Sánchez, en un acte gairebé electoral.
El primer acte de Trias ha estat avui, però continuarà demà en una conferència de premsa on s’espera que desgrani les incògnites que han envoltat la seva candidatura, entre les quals, qui l’acompanyarà en aquest segons assalt a l’Ajuntament de Barcelona i si anirà amb el PDECat. La formació, presidida per David Bonvehí, és la propietària dels drets electorals del grup de Junts a l’ajuntament. Això vol dir que si el PDECat finalment presenta un candidat propi, Junts es trobaria sense presència en els espais electorals, entre més avantatges que ofereix tenir grup al ple.
Tot i que Trias sempre havia evitat de prendre posició sobre la batalla mediàtica entre Junts i el PDECat, finalment va decantar-se pel partit presidit per Laura Borràs, i a mitjan octubre va donar-se de baixa del PDECat i es va quedar a Junts per Catalunya.
Trias va dir que abans d’acabar el mes d’octubre faria oficial si es presentava com a candidat de Junts, o no. Ell mateix ja havia lligat la seva hipotètica candidatura al fet que hi hagués “ordre” dins el partit i va defensar que Junts continués en el govern de la Generalitat: “Hi ha d’haver lideratge i autoritat i anar tots a l’una. No pot ser que uns opinin una cosa i els altres, una altra. Això no crec que sigui així, però sí que és el que es tradueix al carrer.” Un cop es va haver consumat la sortida de Junts del govern, la decisió es va congelar. Tanmateix, dins el partit confiaven que Trias acabés entomant l’envit: “Nosaltres no tenim pas pressa a presentar-nos”, deia una font propera.
Trias ja va dir que, si es presentava, un dels noms amb qui volia comptar en el seu equip era Jordi Martí Galbis: “És una persona amb qui sempre he tingut una col·laboració estretíssima i el necessito al meu costat. Si em presento, li demanaré que formi part de la llista”, va dir en una entrevista a Betevé. Un altre nom que havia sonat amb força és el de l’ex-conseller de Salut Josep Maria Argimon. Ell mateix havia reconegut que li agradaria de fer equip amb Trias. Però fa poc es va fer públic que Argimon havia estat nomenat director d’Infraestructures Científiques del Barcelonaßeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall. No és clar que aquesta tasca li’n permeti una altra d’alta dedicació a l’ajuntament.
Una batalla de quatre
Trias sempre havia dit que acceptaria la proposta de ser candidat si tenia proves fefaents que hi havia possibilitats de guanyar. Fins i tot va dir que faria un sondatge per a confirmar-ho, però aquest estudi no ha sortit mai a la llum. Els sondatges publicats fins ara sobre els resultats electorals s’han d’agafar amb agulles. Sobretot, perquè Trias mateix no ha postulat com a candidat fins avui.
Un dels que s’ha publicat recentment i a càrrec de l’Institut Opinòmetre de Foment del Treball, sí que demanava per Xavier Trias i el situava com a líder més ben valorat juntament amb Ernest Maragall. En l’estimació de regidors, Junts faria un salt dels 5 als 8-9. Just per davant, el PSC amb 11-12, ERC 10-11 i Comuns 9-10.
El baròmetre municipal també ha fet prediccions electorals, però sense preguntar per Trias i situant Neus Munté com a cara visible de la formació. En aquest cas, els resultats havien estat poc esperançadors per a la formació. En la darrera onada els comuns i ERC se situaven com a primeres forces, amb l’11,9% i el 10,9% en intenció de vot, respectivament, per davant del PSC (7,5%) i de Junts (3,4%).
