20.10.2020 - 21:50
|
Actualització: 21.10.2020 - 21:07
Xavier Querol (Morella, 1963) és un investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) reconegut per les seves publicacions sobre contaminació atmosfèrica i, més concretament, sobre la qualitat de l’aire. El coronavirus pot semblar un àmbit molt allunyat del seu camp de treball, però no: juntament amb desenes d’investigadors internacionals, Querol va enviar una carta a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en què alertava que el coronavirus es podia encomanar pels aerosols que resten suspesos a l’aire fins a tres hores. L’OMS ho va confirmar mesos més tard.
L’únic debat científic que hi ha ara mateix, explica Querol, és la importància que té aquesta via d’infecció i quin percentatge del total significa. Sigui com sigui, diu que ventilar els espais interiors ha d’esdevenir una mesura sagrada, tant com posar-se la màscara, rentar-se les mans i mantenir la distància.
—Sosteniu que les micropartícules que resten en l’aire són un factor de risc en la transmissió del coronavirus. Podeu desenvolupar l’explicació?
—És complex. Tot és molt difícil de demostrar. Observem que hi ha diverses vies reconegudes de transmissió del SARS-CoV-2. Una és el contacte directe o indirecte, és a dir, si et toca una persona infectada que prèviament s’ha tocat el nas o la saliva; una altra és el contacte de fòmits, és a dir, d’una superfície que prèviament ha estat tocada per una persona infectada. I després hi ha la via aèria. Quan algú canta, parla o esternuda, emet partícules de saliva, gotes. Aquestes gotes tenen una mida molt diferent i el nombre de partícules que emet i el volum d’aquestes partícules dependran de si parla, canta o parla fort o fluix. I hi ha tot de partícules que tenen més 100 micres. Per a fer-nos-en una idea, això és el diàmetre d’un cabell humà. A vegades si algú parla molt fort, veus que salten partícules de saliva. Si són grosses, tenen una càrrega vírica alta i si intercepten una altra persona o cauen sobre una superfície, poden encomanar-se a algú altre. Això són les microgotes. Però després tenim partícules inferiors a 100 micres. Les que fan entre 5 i 10 micres poden estar molta estona en suspensió en entorns tancats.
—Aquests aerosols quanta estona poden estar en suspensió?
—Fins a tres hores en els ambients interiors. Això és perquè tenen unes dimensions molt petites i un pes molt baix. Això en espais interiors, perquè en un ambient exterior es fa cert allò que deien els filòsofs grecs, que no et mullaràs mai en la mateixa aigua, perquè el corrent d’aire se’ls enduu. Però no les microgotes, que poden descriure una trajectòria balística que no pot arribar, si és que no ho fas expressament, a més d’un metre. Per això s’estableix la distància de seguretat entre uns 1,5 i 2 metres. En canvi, els aerosols no: a l’interior queden en suspensió, com la contaminació.
—I per on contagien els aerosols?
—Per via respiratòria. És veritat que aquestes micropartícules tenen una càrrega viral molt més petita que les microgotes, però tenim calculat que per cada una d’aquestes grosses, se n’emeten, com a mínim, cent de deu micres. Per tant, això pot passar a estar en suspensió. Llavors, si una persona entra en un ambient interior mal ventilat, pot respirar aquests aerosols amb càrrega vírica. I com que poden estar tres hores en suspensió, penetrar als pulmons.
—Pels ulls també?
—No dic que no, també podria ser. Segur que n’hi poden entrar si ens toquem els ulls amb les mans.
—Quin percentatge de contagis causen els aerosols?
—És molt difícil d’escrutar quin és aquest percentatge, hi ha un debat científic. Un informe de l’OMS del febrer sobre les infeccions de la Xina deia que al voltant del 80% de les infeccions havien tingut lloc en ambients familiars i domèstics, i que semblava que havies d’estar-hi en exposició una estona. Tot això dóna rellevància a l’aerosol, però si tu no tens màscara, ets en un ambient interior i t’infectes, com distingeixes si la infecció és causada per aerosol o per gotes? És molt difícil d’escrutar-ho. Ara ha sortit un article de la Universitat Harvard que explica com, en una habitació on hi havia malalts infectats per covid, podien infectar persones a una distància de 4,8 metres només per via d’aerosols. Per tant, és factible que infectin, però no en sabem el tant per cent.
—Quina és la vostra conclusió?
—La meva posició personal és: atès el debat científic complex i que fem tant com podem i que, així i tot, augmenten les infeccions, apliquem el concepte de precaució i, per tant, afegim algunes mesures més com la ventilació. La ventilació ha de ser un afegit a la màscara, el distanciament i la rentada de mans. Han de ser complementaris, perquè si som en un espai interior, el tenim molt ventilat però no fem servir màscares, ni tenim higiene de mans ni respectem el distanciament, les probabilitats d’infectar-se també seran altes. Per tant, ha de ser una mesura més.
—Què és un espai ben ventilat?
—Has d’aplicar les mateixes mesures que si entres en una habitació on hi ha algú fumant. Fer com faries perquè no faci gens de pudor de tabac.
—I els sistemes de ventilació?
—Els ambients interiors que tenen l’aire centralitzat, com a mínim han d’agafar un 30% –i si és un 50% millor– d’aire fresc de l’exterior. De manera que no recirculi tot l’aire. El perill és si recircula. Si tu renoves el 50% de l’aire, incrementaràs el consum energètic, però ara cal donar preferència a reduir les infeccions. Un altre sistema és el que tenen avions i quiròfans, equipats amb els purificadors d’aire equipats amb filtres HEPA. I la màscara. S’hauria d’implementar més l’ús de la màscara, sobretot en espais interiors. Crec que s’hauria de dur en tots els espais de treball. Pensem en el cas que una persona infectada parli en una habitació, se’n vagi d’allà, però hi hagi deixat aerosols i hi entri algú altre. Si tothom porta màscara, també es redueix aquest risc. I en bars i restaurants també portaria màscara sempre, tret quan mengem i bevem, però si parlem, màscara posada.
—I amb la ventilació de les escoles què fem, continuem amb la ventilació de diverses vegades el dia?
—La Generalitat Valenciana aplica una bona mesura que és ventilar les aules durant la classe, no tan sols quan acaba. I en moltes comunitats autònomes han distribuït guies per a explicar com s’ha de ventilar. Nosaltres aviat distribuirem una guia completa basada en un estudi de la Universitat Harvard i altres evidències que hem après nosaltres, en què suggerirem a les escoles que comprin un aparell per a mesurar el CO₂ que emeten els alumnes a les aules. I a partir d’aquesta mesura, el nombre d’alumnes i el volum de l’escola, un full de càlcul especificarà quines obertures s’han de fer per a tenir una bona ventilació.
—Però fer una bona ventilació el 31 de gener no serà la cosa més indicada, oi?
—Caldrà veure si val més la pena que els alumnes vagin més abrigats i apujar una mica la calefacció que no tenir un risc d’infecció elevat. Això ja no ens pertoca a nosaltres jutjar-ho.
