La gran pífia de Xavier Melero: el TEDH avisa que no respondre pot avalar el relat d’Espanya

El president Artur Mas parla d’un malentès entre el seu advocat Xavier Melero i el Tribunal Europeu dels Drets Humans per a explicar l’arxivament de la seva demanda contra Espanya arran de la condemna per haver organitzat la consulta del 9 de novembre de 2014. I ho diu perquè el seu advocat li ha explicat que fou un malentès; que ell no pensava pas que fos preceptiu de respondre a les al·legacions del Regne d’Espanya a la seva demanda, que per això no va respondre-hi. I ho sosté malgrat que el TEDH recorda en la seva resolució que va demanar dues vegades més a Melero que hi respongués, que el termini havia expirat. Però l’advocat no ho va fer perquè, segons que explica ara, considerava que hauria estat reiteratiu i que la seva demanda ja era prou clara. Tanmateix, VilaWeb ha pogut comprovar que la carta que sempre envia el tribunal als demandants amb les al·legacions de l’estat conté un advertiment ineludible.

La carta diu, textualment: “Us crido l’atenció sobre la necessitat de comprovar curosament la versió dels fets. En cas que considereu que és d’alguna manera errònia o enganyosa, us insto a presentar, en un document a part i abans del dia X, les vostres impugnacions a la versió del govern.” I no tan sols això, sinó que encara és més explícit sobre les conseqüències de no respondre: “Si us plau, tingueu en compte que l’omissió d’impugnar la versió dels fets del govern dins el termini esmentat anteriorment podria portar el tribunal a la conclusió que l’accepteu, fins i tot encara que difereixi de la descripció dels fets continguda en el formulari de la demanda.”

Quan una persona presenta una demanda al TEDH perquè considera que li han vulnerat drets fonamentals recollits en el Conveni Europeu dels Drets Humans ha de passar un primer filtre d’admissibilitat. Si el tribunal considera que la demanda és ben plantejada i pot continuar, la trasllada a l’estat demandat i l’insta a donar-hi resposta, habitualment amb un seguit de qüestions a respondre. Artur Mas va voler presentar aquesta demanda contra Espanya l’octubre del 2021, quan el Tribunal Constitucional va confirmar la condemna i va negar que li hagués estat vulnerat cap dret.

En la demanda, Mas va al·legar que l’ordre del TC de suspendre la consulta del 2014 “no fou prou precisa, concreta ni categòrica sobre la prohibició de fer-la”, i que això vulnerava el principi de legalitat penal; concretament, que violava l’article 7 del conveni, que impedeix de condemnar ningú per “una acció o omissió que, en el moment de ser comesa, no constitueixi una infracció segons el dret nacional o internacional”. La condemna fou d’un any i un mes d’inhabilitació i una multa de 36.500 euros. L’advocacia de l’estat espanyol va al·legar que la condemna era per haver desobeït les instruccions del TC, i que la resolució era prou clara i precisa: que hi va haver desobediència i que el codi penal la castiga.

El TEDH va traslladar les al·legacions a l’advocat de Mas el 9 d’octubre de 2023, amb l’advertiment esmentat. Tenia temps fins al 20 de novembre per a respondre-hi, però no ho va fer. El 4 de desembre el tribunal va notificar a Melero que havia expirat el termini i que no n’havia demanat pas ampliació. Però l’advocat tampoc no va dir res, segons el tribunal, que encara li va fer arribar una tercera notificació, que, de fet, era un nou termini per a poder respondre: el 17 de gener d’enguany li va enviar una carta dient-li que tenia temps fins al 12 de febrer. Però tampoc no ho va fer. El tribunal fa notar que el 19 de gener van veure connectat Melero en la intranet en què les parts comparteixen documentació amb el tribunal, però que tampoc no hi va haver cap resposta.

És el moment processal –el de la resposta a les al·legacions de l’estat– en què el demandant ha de quantificar la indemnització o la reclamació econòmica que demana en concepte de danys i perjudicis, i d’argumentar-ho. Artur Mas deia que no pensaven demanar cap indemnització, però tampoc això no va ser argumentat ni traslladat al tribunal. Només silenci. I després del silenci, l’arxivament de la demanda. No pas una demanda qualsevol, sinó la del president del 9-N contra Espanya al Tribunal d’Estrasburg. “Una oportunitat perduda”, lamentava Mas.