Xavier Masgrau: “La votació d’Òrrius sobre la independència vol bellugar consciències”

La consulta sobre la independència que Arenys de Munt (Maresme) va fer el 2009 va ser una de les espurnes que van encendre el procés d’independència. Difícilment, els organitzadors podien pensar que després d’aquella votació en seguirien moltes més que culminarien en una gran consulta organitzada per la Generalitat el 9 de novembre de 2014, unes eleccions plebiscitàries i un referèndum convocat com a vinculant el 2017.

Sis anys després del Primer d’Octubre, ara és una altra vila maresmenca la que ha convocat els veïns per pronunciar-se sobre la independència. Diumenge, primer d’octubre, els veïns d’Òrrius són convocats a respondre a dues preguntes: “Voleu que Catalunya sigui un estat en forma de república?” i “Voleu fer efectiva la declaració d’independència proclamada el 27 d’octubre de 2017?” Com va passar a Arenys de Munt, la iniciativa surt de la societat civil, però l’ajuntament hi dóna suport i permetrà que la votació es faci a la sala de plens de la casa consistorial. I com llavors, els impulsors esperen que la votació no sigui un fet aïllat, sinó que torni a engegar el motor de la mobilització popular per la independència. N’hem parlat amb Xavier Masgrau, batlle d’Òrrius.

—A què han estat convocats els ciutadans d’Òrrius aquest primer d’octubre?
—Estan convocats a una consulta per a pronunciar-se sobre la situació en què estem i què volem fer. I la pregunta és molt fàcil, demana si estem d’acord a aixecar la DUI. L’1 d’octubre de 2017 ja es va preguntar sobre la independència i la resposta va ser majoritària.

—D’on surt la iniciativa de tornar a preguntar a la gent?
—Durant la campanya electoral, en una xerrada, la gent va comentar que feia temps que buscava un espai on fer la votació. Això era una proposta del poble, amb dues-centes signatures. Em vaig comprometre que, si jo era alcalde, aquesta consulta es faria. Continuo pensant –possiblement sóc l’únic– que donar veu al poble i posar urnes no és delicte. Segurament hi haurà algú a la Meseta que no hi estarà d’acord.

—Quin grau d’implicació hi té l’ajuntament?
—El meu compromís era de posar-ho fàcil. És un poble petit, no té grans espais comunitaris per a fer això, i vaig decidir que l’ajuntament cedís l’espai. Tota la resta, la infrastructura, les necessitats i els voluntaris, és cosa de les entitats del poble. És un poble petit, però amb unes entitats molt actives. Quan acabi tot, demanaré al secretari que faci un certificat que no s’ha gastat ni un cèntim de l’ajuntament.

—Qui podrà votar en la consulta?
—Els més grans de setze anys que siguin del poble. A més, posarem una urna, o dues o tres més per a la gent de fora del poble. Es votarà amb un cens universal. N’apuntarem el DNI i podrà votar. Vaig enviar una carta a tots els ajuntaments de la vora perquè també fessin consultes, però crec que no s’hi ha afegit ningú. Em fa una mica de tristesa, però permetrem que els ciutadans dels altres pobles també puguin dir la seva.

—Tot plegat té un aroma de la primera consulta que va fer Arenys de Munt, el 2009, que va tenir un efecte dominó que va ser un punt d’inici del procés.
—A Arenys de Munt no sabíem què passaria. Jo vaig ser-hi, amb en Carles Móra, en Ximenis, l’Alfons Molons… La volada va començar a Arenys de Munt, s’hi van afegir uns quants ajuntaments, i entre tots plegats vam arribar el 9-N del 2014, que va ser fantàstic. Tota la vida recordaré aquella abraçada de l’Artur Mas amb el David Fernández. Pensava que, després d’això, d’una vegada, posaríem el país davant els partits, però al David Fernández li van caure castanyots per terra, mar i aire. Després d’allò, hi va haver Junts pel Sí, i el mateix partit que abraçava l’Artur Mas el va fotre a la paperera de la història. Penso que l’Aznar tenia raó: deixa els catalans, que entre ells ja es mataran.

—Us diria que, després d’això que expliqueu, va venir el Primer d’Octubre. No es va acabar tot, va continuar.
—Del 2009 fins al 2017 van passar vuit anys, i tot va anar molt ràpidament. Ara, del 2017 al 2023 ja han passat sis anys i no s’ha fet res. Pot ser que ara… Nosaltres ho fem per bellugar consciències, per sacsejar la frustració que té l’independentista. L’altre dia, van donar dades del dèficit fiscal. Sempre s’havia parlat de 14.000 o 15.000 milions d’euros, i ara ja són 22.000. Això repercuteix en tot, en l’estat de benestar, en salut, en educació… en tot.

—Fins el 2017, el món municipal havia estat molt important en l’impuls del procés, però després del referèndum i el 155 es va desinflar. Com s’hauria de recuperar?
—Quan un ciutadà té qualsevol problema, sabeu quina porta pica primer? La del seu alcalde i el seu ajuntament. En el moment que això va agafar molta volada, els partits van intentar de monopolitzar-lo. Esquerra, Junts, la CUP; però també Òmnium i l’Assemblea. Van deixar una mica de costat els municipis, però són els que tiren endavant. I això que el finançament dels municipis, per part de la Generalitat i del Regne d’Espanya, és caòtic. No sé si la solució definitiva serà ser un estat independent, perquè si s’ha de gestionar tan malament com ara potser no val la pena, eh? Però, home, si tens alguna pela més al calaix, podries tapar algun forat més.

—Què pot aportar el món municipal per reviscolar el procés nacional?
—El món municipal és el poble. Si tu dónes la veu al poble, l’empenta serà claríssima. Intentem de fer bellugar consciència. L’independentista de sofà està molt bé, surt un moment, va a votar i torna cap a casa. Però tots hem d’anar a l’una, i el món municipal és el que ha de tirar endavant.

—A la votació fareu servir les urnes del Primer d’Octubre?
—Sí, senyor. Són les urnes que vam haver d’amagar. És una manera de recordar un dia al qual tinc molta estima. Va donar molta frescor, veure que hi havia molta gent jove conscienciada, que és importantíssim. El futur sou vosaltres, no nosaltres. Si nosaltres lluitem, és per tenir una Catalunya millor per als nostres fills i néts.

—En la consulta d’Arenys de Munt es va posar pel mig l’advocacia de l’estat i un jutge va prohibir que es fes servir una sala municipal, com era previst. Vosaltres heu rebut cap requeriment similar?
—No, potser ara estan molt enfeinats a fer veure que no ens volen tant de mal. Potser diuen allò que som un poble petit i que és una botifarrada, però també podria arribar. Si és així, buscarem una alternativa i avall. De totes maneres, no han d’oblidar que l’ajuntament és del poble. No hi ha millor lloc per a donar-li la paraula i que pugui votar que la sala de plens. En podem dir referèndum o com vulguem, però això és una consulta popular, demanada per ells. Què els hem de dir, que no ho poden fer? Trobaria molt fort que m’ho prohibissin i puc ficar-me en un embolic, però val la pena. També he de dir que vaig signar un decret d’alcaldia que ni tan sols vaig portar a ple, en vaig donar compte i prou, perquè si passa qualsevol cosa la responsabilitat sigui meva.

—Què espereu que passi el dia de la votació?
—Desitjo que sigui una festa democràtica. Pacífica. Que no vingui ningú a rebentar-ho. Tothom té dret de dir, decidir i de votar el que vulgui. Tothom serà benvingut. Som un poble petit, però si això es desborda i ve moltíssima gent, no marxaran ni amb set ni amb gana. Farem com en una festa major, muntarem barres i farem entrepans i tot això. Però la idea no és fer un gran festival, perquè tampoc no tenim estructura. A la comissió es preguntaven si tindrien prou sobres o si caldria imprimir més preguntes. No ho sé, és una incògnita.

—Però veig que confieu que vindrà molta gent.
—Hi ha gent que ha aconseguit el meu telèfon mòbil i m’ha trucat per preguntar on és Òrrius i si hi arriba el tren. No, tren aquí no n’hi ha. Passi el que passi, nosaltres ja hem guanyat. Només pel fet que els mitjans de comunicació prestin una mica d’atenció a un poble de menys de mil habitants, amb un alcalde que s’ha tornat boig i ha fet una consulta popular sobre la independència. Nosaltres no preteníem donar-li la volada que ha agafat. La gent del poble votarà, i si després vénen unes mil persones més a fer suport, seria brutal.

—Què fareu amb el resultat?
—Una junta validarà el recompte, farem públic el resultat i l’enviarem a tots els mitjans de comunicació, a la Generalitat i a totes les administracions. Com ho gestionaran? Doncs no ho sé. Nosaltres volem bellugar consciències i que la gent pensi que encara és possible.