27.07.2021 - 21:50
|
Actualització: 28.07.2021 - 22:04
El bagenc Xavier Jovés presideix d’ençà de fa cinc anys el Secretariat de les Federacions d’Agrupacions de Defensa Forestal de Catalunya, entitat que reuneix les més de tres-centres ADF que operen al Principat. Va ser un dels impulsors de les primeres ADF, que es van crear els anys vuitanta a la comarca del Bages arran de l’incendi de Montserrat. D’ençà d’aleshores, s’ha dedicat sempre a tasques de gestió forestal i de prevenció d’incendis.
En aquesta entrevista, constata que l’incendi de Santa Coloma de Queralt ha tornat a posar en relleu la vulnerabilitat dels boscos catalans, que acumulen una gran quantitat de combustible a causa de l’abandonament de l’activitat rural i forestal durant aquests darrers anys. Això i l’emergència climàtica han fet multiplicar exponencialment el risc d’incendis forestals. Jovés reclama un creixement dels recursos econòmics de l’administració per a ajudar els propietaris a netejar la superfície forestal.
—Fa molts anys que s’insisteix en la gestió forestal dels boscs per a prevenir els incendis, però no han parat de créixer i d’acumular combustible. Vol dir que s’ha fet ben poca cosa fins ara?
—S’ha començat a fer coses, però és molt complicat a Catalunya, on el 80% o el 90% dels boscs són de propietat privada. L’abandonament és importantíssim i cada any creixen més les hectàrees forestals. Això en fa molt difícil la gestió, és a dir, buscar-ne la rendibilitat, evitar l’abandonament del món rural… Durant molts anys no s’ha fet res i ara costa molt. La mà d’obra i el rendiment de la fusta no compensen les feines d’extracció i, per tant, no es pot demanar a un propietari forestal que netegi els boscs si hi perd calés. Hem de fer que siguin rendibles.
—Com?
—Hi ha una mena de fusta que pot ser rendible comercialment. Però una bona part és molt difícil d’aprofitar. Una de les solucions clau és l’aprofitament de la biomassa com a energia per a substituir els combustibles fòssils. Però hi hem d’incidir molt més. Hem de fer que hi hagi molt més consum de biomassa forestal, extreta del territori, perquè, encara que no sigui gaire rendible econòmicament, és la manera de fer les paus entre despeses i ingressos. Així podrem treure la gran quantitat de combustible que tenim als boscs. Això requereix un esforç molt gran, que es comença a fer, però que no cobreix tota la gran quantitat de biomassa que se’n podria treure i que cada any creix.
—La Generalitat hauria d’assumir aquest esforç en forma de recursos econòmics?
—És impossible que el propietari forestal destini recursos propis si no en treu un rendiment i no cobreix despeses. És aquí on entra l’administració, que ha d’ajudar els propietaris forestals de manera estudiada i decidida, com ja fa en algunes zones.
—Durant aquests darrers anys no s’ha fet prou?
—Es fan coses molt puntuals: en gestió de finques, plans d’actuació… es fa bona feina, però no s’arriba a la gran quantitat d’hectàrees forestals que tenim. No podem dir que no es faci res, però sí que s’hauria d’ampliar molt més el pressupost perquè els recursos actuals no cobreixen la demanda.
—La Generalitat continua destinant més diners en extinció d’incendis que en prevenció?
—Segur. Nosaltres mai no hem discutit que l’extinció sigui un element important perquè és evident que, quan hi ha un incendi, cal tenir bombers preparats i ben equipats. Però cal potenciar la prevenció. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ens ha expressat la voluntat de dotar la prevenció de més pressupost. Suposo que serà en el de l’any que ve perquè sembla que aquest any no n’hi haurà. Per tant, hem de veure la resposta del govern. Que es destinin més recursos en prevenció d’incendis és una decisió política.
—D’ençà de fa anys, una normativa obliga a fer franges d’autoprotecció a les urbanitzacions situades en zones forestals. Es fan?
—S’ha començat a fer una molt bona feina, que s’ha demostrat en l’incendi de Llançà: dues franges d’autoprotecció van fer que es pogués salvar tot un grup d’edificacions i que els bombers poguessin treballar. Però molts ajuntaments encara no han fet la feina que els toca: moltes urbanitzacions no tenen franges d’autoprotecció.
—L’administració hi insisteix prou? Aquests ajuntaments diuen que els manquen recursos?
—Els ajuntaments de zones forestals solen ser petits i potser no tenen serveis tècnics. Però hi ha una normativa que els obliga a fer-ho. Nosaltres insistim a l’administració perquè, valgui la redundància, sigui més insistent amb aquests municipis.
—També caldria incentivar el retorn de l’activitat agrícola i ramadera en zones on s’ha abandonat.
—Sí, efectivament. Hem de tallar algun bosc per fer-hi franges de seguretat i, per tant, per fer-hi cultius, portar-hi ramats… i així poder fer un mosaic. S’ha demostrat que els incendis es poden aturar quan troben un camp d’oliveres, d’ametllers o de qualsevol altra mena de material no tan combustible. Gestió forestal és fer tot això. I també fer que la gent no marxi del territori. Perquè és la gent del territori qui arriba primer en un incendi. La majoria són gent de les ADF.
—En quina proporció creix cada any l’abandonament dels boscs?
—Si cada any es cremen 1.000 hectàrees, se n’afegeixen 10.000 més de forestals. És una proporció molt important. Vaig ser a la zona cremada de l’incendi de Llançà: hi ha aparegut una bona quantitat de parets de pedra seca. Això vol dir que abans hi havia hagut camps i que, si s’haguessin mantingut, haurien pogut fer de tallafoc. En unes altres zones, com ara la Catalunya central, quan es cremen els boscs, també hi solen aparèixer parets i barraques de vinya. Tot això estava cuidat. Si no som capaços de tornar a recuperar aquestes zones agrícoles, els boscs continuaran creixent cada cop més. És imparable.
—Encara que s’hi aboquin tots els recursos econòmics, per a revertir això calen molts anys, oi?
—És molt difícil, sí. Per això diem que la gestió forestal és una suma de coses i procurar que la gent torni al territori. També cal formar la població sobre què és el bosc, qui n’és el propietari, quin rendiment se n’extreu… perquè la gent entengui que tallar un arbre no és cap sacrilegi. No som assassins. Tallar un arbre, o cinc arbres, vol dir poder tenir un bosc millor, que la fusta sigui més bona i que hi hagi menys risc d’incendi. És clau. A vegades, costa d’explicar, a la gent amb cultura més urbana, que la gestió forestal vol dir tallar els arbres més vells i deixar que els joves creixin. Ho intentem explicar també a les escoles.
—A més de la manca de gestió forestal, el canvi climàtic també ha causat el creixement del risc d’incendi?
—Sí, és claríssim. Plou menys i cada any puja més la temperatura mitjana. Això es veu a les rieres i als rius: cada any estan més secs. Per tant, això també implica que, quan hi ha un incendi, malauradament els bombers parlen d’incendis de sisena generació, que els havíem vist a Xile, als Estats Units o a Austràlia. Aquest cap de setmana l’hem vist a Santa Coloma de Queralt. La temperatura alta i la humitat baixa han propiciat un pirocúmul que feia por.
—Què vol dir “incendis de sisena generació”?
—Cada vegada els incendis són més greus. Arriba un moment que són difícils d’aturar amb els recursos actuals i que s’ha de deixar que cremin 100 hectàrees o 200 hectàrees per a poder aturar-los en un lloc que no sigui perillós. S’ha de començar a pensar que això no s’aturarà si no s’actua abans als boscos, traient-hi càrrega combustible.
—El foc de Santa Coloma era de sisena generació?
—Desconec si s’ha definit exactament així, però en la reunió que vam tenir al centre de comandament se’n va parlar quan es va formar el pirocúmul.
—Les ADF us heu convertit en un suport important dels bombers quan hi ha incendis, sobretot simultanis. Teniu els recursos necessaris?
—Fem allò que podem dins el voluntariat. Som prop de 8.000 voluntaris a tot Catalunya, amb unes 300 ADF operatives. La nostra feina és de cuidar el nostre territori i apagar els incendis que s’acaben de declarar per a evitar que hi hagin d’anar els bombers, sobretot si, com aquests dies, tenen molts recursos concentrats en un gran incendi. Això vol dir que les ADF ens hem dedicat a tenir molta gent disponible per a poder arribar ràpidament a un incendi de la nostra zona. Diumenge vam destinar a l’incendi alguns recursos d’unes altres comarques, però tenim la premissa claríssima de no abandonar el nostre territori. Si hem d’ajudar els companys, ho fem, però sense abandonar la nostra zona.
