Qui és Xavier Godàs, flamant rival d’Oriol Junqueras per a presidir ERC?

Xavier Godàs Pérez (1969), batlle de Vilassar de Dalt (Maresme) entre el 2011 i el 2019, serà el candidat de la Nova Esquerra Nacional a presidir Esquerra Republicana de Catalunya. Fins ara, la candidatura havia escenificat esperit coral per distingir-se del personalisme que atribueixen a Oriol Junqueras. “No som un projecte en cap cas al voltant d’una persona”, va dir l’ex-consellera Teresa Jordà en l’acte de presentació. Per a contrarestar la força personal de Junqueras, Godàs es presenta en un quartet en què l’acompanyen Jordà i l’ex-portaveu Raquel Sans com a candidates a vice-presidentes i, per a la secretaria general, Alba Camps, fins ara secretària de Coherència Política del partit. Godàs, doctor en sociologia per la Universitat de Barcelona, s’ho ha estudiat bé, això dels lideratges, almenys en la teoria: el febrer proppassat va publicar un assaig titulat Fer política en l’imperi del jo (Eumo Editorial) que duia un subtítol eloqüent: “Com l’individualisme ens du cap a una societat insolidària i antidemocràtica”.

El protagonisme d’ara li ve sobtat. Després de dos mandats com a batlle, ja no havia optat a la reelecció d’un tercer mandat, i feia tres anys que s’havia apartat de la primera línia política –treballava a la consultoria Estratègies de Qualitat Urbana– quan va acceptar l’encàrrec del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, l’octubre de 2022 i esdevingué director general d’Acció Cívica. Durant aquest any i mig de mandat, el projecte principal de Campuzano i Godàs ha estat el projecte Barris amb Futur, un pla que es volia assemblar a la llei de barris del primer tripartit, per a actuar en quinze punts de Catalunya que són “en risc de degradació urbanística” i que tenen manca d’espais verds i d’equipaments públics en condicions. El dia de la presentació de la Nova Esquerra Nacional, Godàs hi va fer referència per refermar el component esquerrà de la candidatura: “No volem una Catalunya segmentada entre Pedralbes i Sant Roc”, va dir.

Curiosament, la llista de barris afectats en primera instància, que incloïa per exemple el barri de Sant Roc de Badalona o el de Sant Joan de Figueres, rebé crítiques perquè no n’incloïa cap del Maresme, la comarca on Godàs havia governat. El maig proppassat, el ple municipal de Mataró va aprovar una declaració institucional que instava el govern a reconsiderar la tria i no deixar de banda barris com el de Rocafonda; Godàs va respondre que es tractava tan sols d’un pla pilot i va retreure al govern mataroní, de socialistes i Comuns, que no haguessin atès els seus intents de posar-s’hi en contacte. No hi va haver temps que la tensió s’intensifiqués: aquell mateix mes hi hagué les eleccions al parlament que van desbancar Esquerra. Posar-hi pressupost i acabar la feina és a les mans del nou govern de Salvador Illa. Godàs va insinuar que calia fer-lo president en un comunicat el 28 de juliol, en què deia que era “un episodi que caldrà passar tard o d’hora” i que allò que “realment importa és què fer a partir de llavors”.

Godàs no té fama de barallar-se: alguns altres batlles que hi coincidiren quan ho era ell el descriuen com un teòric, de tarannà pausat i a qui “li agrada més la gestió que no pas la presència als mitjans”. És lector de Marx i d’Engels i, com a sociòleg, seguidor d’una tradició acadèmica que s’hi inspira: ha analitzat els moviments socials, la protesta política i com modificar “l’estructura del poder en el seu conjunt en una direcció igualitària i democràtica”. Ho reflecteixen assaigs publicats originalment en castellà com ara Postmodernismo: la imagen radical de la desactivación política (el Roure, 1998) o Política del disenso. Sociología de los movimientos sociales (Icaria, 2007). Godàs, de fet, fou batlle el 2011 pel Grup d’Esquerres de Vilassar de Dalt, un partit independent vinculat a Iniciativa per Catalunya, i va arribar al càrrec pactant amb socialistes, republicans i uns altres independents per a desbancar CiU. Va ser a partir del segon mandat que el Grup d’Esquerres es fusionà amb els republicans i, llavors, es va vincular al partit.

Durant el temps a l’ajuntament, Godàs va mirar d’eliminar el complement “de Dalt” del nom del municipi, amb l’argument que volien evitar malentesos amb Vilassar de Mar. “Toca el voraviu de la identitat de Vilassar de Dalt perquè som l’origen del conjunt territorial”, declarava llavors. Sobretot durant la legislatura del 2015 al 2019, un grapat de batlles republicans, entre els quals Godàs, van coincidir al càrrec en una comarca, el Maresme, trencant llargs mandats de socialistes i convergents. Jaume Oliveras, al Masnou; Damià del Clot, a Vilassar de Mar; Andreu Bosch, a Teià; i Andreu Francisco, a Alella. Anys que van definir un bon moment del múscul municipal d’Esquerra que ara s’ha començat a esfilagarsar, però que allí encara hi aguanta. Un dels ingredients de la recepta va ser la coordinació entre tots, un record que sembla llunyà en l’Esquerra Republicana barallada d’avui. El primer tinent de Godàs –i després diputat–, Pau Morales, és ara pròxim a Junqueras.

Godàs, que de jove va ser jutjat per insubmissió al servei militar obligatori, s’ha declarat sempre independentista i ha seguit de prop els casos d’Irlanda i el País Basc. L’any 2014 es comprometé amb la consulta del 9 de novembre, cosa que li va comportar un requeriment de l’Audiència espanyola. Durant els anys de govern de Junts pel Sí, quan els batlles eren perseguits, va mirar d’impulsar una posició comuna de tots els caps de govern municipals. L’any 2017 va escriure una carta per a convidar els seus veïns a votar al referèndum del 2017 i, després de la tardor, va advocar “per una política antirepressiva unitària” perquè considerava que “desobeir isoladament és un fracàs”. Els últims anys ha marcat distància amb Junts, ha demanat de seguir el model de Bildu i del BNG, ha escrit que “l’unilateralisme és un mite, com ho és pensar que si disposes d’una estratègia, ja ho tens tot” i que la unitat “no és desitjable en les actuals circumstàncies”. El 9 d’agost d’enguany, l’endemà del retorn fugaç del president Carles Puigdemont, va criticar els qui fan “de la política un espectacle sense cap altra conseqüència”.

Godàs, que va perdre la seva dona l’any 2012, és pare de dues criatures, ha publicat habitualment articles en uns quants mitjans d’ençà de fa molts anys. Ha col·laborat amb ESADE i va ser cap de gabinet de l’Ajuntament de Barcelona entre el 2003 i el 2011 –cosa que inclou l’última època de Joan Clos i tot el mandat de Jordi Hereu.