25.05.2019 - 21:50
De maneres de fer una biografia n’hi ha moltes, però quan el personatge en qüestió sobre el qual es vol escriure és algú com Josep Pla, de qui ja s’han dit tantes coses, cal ser una mica agosarat i original i preparar el material d’una altra manera. Aquest és el desafiament al qual s’ha enfrontat Xavier Febrés en el nou llibre que dedica a l’autor de El quadern gris, Josep Pla: sis amics i una amant. Hi reconstrueix els aspectes planians principals a partir de persones molt i molt pròximes a l’escriptor, en un estil biogràfic molt més ancorat en la tradició anglosaxona que no pas en la nostrada.
Els sis amics
Quins són aquests sis amics i quina influència varen tenir sobre Pla? I, sobretot, quina de totes les dones de Pla és l’amant que ha destacat Febrés? En primer lloc ens trobem Alexandre Plana, possiblement la persona que més va influir sobre la llengua i estil literari de l’escriptor quan era joveníssim. ‘La idea que tenia de la llengua i que va transmetre a Pla és que el llenguatge fos planer però totalment fabrià per arribar a com més gent millor. Això fa que Pla defugi el barroquisme modernista, per exemple de Ruyra, un escriptor que admira molt i de qui sempre diu que és entre les seves influències, però del qual s’allunya notablement, igual que s’acabarà allunyat de Plana, segurament per la seva condició sexual.’
El segon dels homes que influeix Pla és Sebastià Puig, conegut com el ‘Hermós’. ‘Puig, que és pescador, és un dels primers amics de Pla i apareix molt sovint en els seus escrits, és la persona que ensenya a mirar el paisatge a l’escriptor, li aporta aquesta mirada lírica a la terra i al mar que tant marcarà la seva obra’, assegura Febrés. El tercer dels homes que empra per a la seva biografia és el més misteriós i singular. Es tracta de Josep Martinell, que va ser amic de Pla durant quaranta anys i que, en canvi, no ocupa ni un Homenot ni un Retrat de Passaport. Martinell, pintor i escriptor, és autor de dos llibres sobre Pla: Josep Pla vist de prop i la seva ampliació: Josep Pla vist per un amic de Palafrugell.
Febrés explica que és amb Martinell amb qui més relació va tenir al llarg del temps i que era la persona que li servava més fidelitat, ‘però a poc a poc vaig anar aconseguint treure-li unes informacions diferents’. Segons Febrés, Martinell va encunyar una gran frase sobre Pla: ‘Tota la seva obra és una autobiografia en què va silenciar més coses que no va dir.’ El Martinell personatge real és qui pot servir per a aportar més pistes i més realitat en el mite de Pla, perquè van ser quaranta anys d’amistat.
Per exemple, quan el 1939, un cop acaba la guerra, Pla es troba a Fornells de Begur, no hi va perquè es trobi bé a la vila entre els pescadors, sinó perquè sap que hi pot trobar Ventosa i Calvell, personal de la màxima confiança de Cambó. ‘Pla buscava el sou de Cambó, però quan Cambó s’adona que després d’haver finançat Franco no és compensat, decideix de tallar l’aixeta’, diu Febrés. I aquí és quan entra en joc el quart dels amics, Albert Puig Palau, que es convertirà en el mecenes dels primers temps de la postguerra, un dels moments més difícils per a l’escriptor.
D’aquí s’entroncarà amb els altres dos amics fonamentals. D’una banda amb Manuel Ortínez, que l’introduirà en l’alta burgesia franquista, li obrirà les portes de El Correo Catalán i ‘a la vegada el passejarà en el seu cotxe per França, Itàlia i Suïssa’. De l’altra, Josep Vergés, que es convertirà en el seu editor i amb qui faran un llarguíssim projecte d’Obra Completa que avui encara és un dels cims literaris catalans contemporanis.
L’amant més estimada, Aurora Perea
Febrés ja havia analitzat la relació de Pla amb totes les dones de la seva vida i arriba a la conclusió que és Aurora Perea qui més el marca. Nascuda a Bielsa el 1910, aquesta jove cosidora perdrà un germà a la guerra del 1936 al 1939 i no serà fins als anys quaranta que començarà la relació amb Josep Pla, amb qui viurà a l’Escala. Tot i això, el 1945, després de la negativa d’ell a casar-s’hi, tornarà a establir-se a Barcelona encara que continua veient Pla. El 1948 anirà a viure a Buenos Aires, on hi té família i on acabarà morint-se. Perea es va casar el 1952 amb Pedro Carnicero Garcés.
Tot i això, Aurora i el record del seu amor carnal impregna el Pla a les portes de la vellesa i emprenen una correspondència molt fructífera en què hi ha passatges altament eròtics, com es recorda en algun dels dietaris de l’escriptor. Les cartes encara no han aparegut, tot i que Febrés té àmplies sospites d’on poden ser i assegura que apareixeran un dia o un altre. ‘I atenció, si apareixen, estic en condicions d’afirmar que constituiria el llibre més important de Pla.’ De fet, tots dos es trobaran a Buenos Aires si més no quatre vegades més i Pla fins i tot va arribar a pensar a dedicar-li un llibre, però finalment no el va escriure.
Aurora es va morir el 25 de maig de 1968 a Buenos Aires víctima d’un càncer i Pla li va dedicar un poema, que es pot llegir al volum ‘Notes per a Sílvia’ de l’Obra Completa, si bé Aurora és citada de forma directa o indirecta en moltes de les pàgines de Pla, essent una de les dones que més el va marcar. ‘De fet, diria que Josep Pla es passa quaranta anys fent voltes als cinc anys que va passar amb ella.’ De fet, Aurora és tan important que acaba ocupant la portada del llibre gràcies a una fotografia inèdita d’ella que s’ha recuperat.
Un esment a banda el mereix un dels capítols del llibre, el primer pròpiament dit després del pròleg, en què Febrés traça una tesi per intentar emmarcar una personalitat tan significativa com Pla. La teoria explica que Pla és indestriable d’una burgesia singular, empordanesa i de Palafrugell, vinculada directament a la indústria del suro i que això explica el sorgiment de Pla, de Gaziel i d’algunes figures més. ‘Jo crec que Joan Fuster es va equivocar quan el defineix com a propietari rural; no, Pla formava part d’una burgesia il·lustrada molt peculiar, i això també el marcarà.’
En definitiva, Febrés proposa una nova manera d’acostar-se a Pla, un home que no te l’acabes i que sempre aporta sorpreses. Ara haurem d’estar amatents als baguls de la Fundació Pla per veure si en algun moment acaben apareixent aquestes cartes.
