Xavier Espot: “Andorra és l’economia d’Europa que més ha crescut”

Xavier Espot (1979) és el candidat de Demòcrates per Andorra (DA) a les eleccions de demà passat. Llicenciat en dret per ESADE i màster en humanitats per la Facultat Ramon Llull, Espot ha estat el cap de govern els darrers quatre anys, és el favorit a les enquestes i és l’home que negocia l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, que marcarà el futur del país les dècades vinents. Espot rep VilaWeb a la seu del partit Demòcrates, conscient que els dotze anys que aquesta formació fa que governa pot passar factura, però a la vegada segur d’obtenir uns bons resultats igualment. Aspira a guanyar, si pot ser, amb majoria absoluta.

—Quins aspectes d’aquest acord s’han de defensar amb més força?
—Aquest acord d’associació no té com a finalitat que Andorra sigui un estat membre de la Unió Europea, sinó simplement pertànyer al mercat comú europeu i assumir amb algunes especificitats les quatre llibertats comunitàries: lliure circulació de persones, serveis, capitals i mercaderies. Ja tenim enllestit, a tall de pre-acord, la lliure circulació de mercaderies. Necessitàvem una solució específica per la qüestió del tabac, que ja era exclòs de l’acord duaner del 1990, i havíem de mantenir aquesta exclusió. Ens han concedit una transitòria de trenta anys, una de les transitòries més llargues que han concedit mai. Ens sentim molt satisfets. També hem pogut mantenir les nostres franquícies comercials de viatgers, tres vegades superiors a les que tenen la majoria de països tercers de la Unió Europea.

—I la lliure circulació de persones?
—Les nostres línies vermelles són permetre de tenir el control de la nostra política migratòria, amb un sistema de quotes de migració. Tot apunta que se’ns podria concedir, perquè ja hi ha un precedent (Liechtenstein). Ara des del primer dia de residència, pots operar una inversió estrangera, obrir una societat, sempre que et sotmetis a les quotes d’immigració que tenim, que normalment van vinculades a un contracte de treball. La nostra idea, potser amb algunes subtileses, és mantenir un sistema relativament similar. No sé si podrem vincular-ho al contracte de treball, però indirectament penso que sí. En tot cas, has de tenir uns ingressos, una capacitat econòmica suficient, per a instal·lar-te al nostre país.

—L’altra banda, la Unió Europea, on té interessos?
—L’escull més important era mantenir el monopoli en matèria de telecomunicacions. Els operadors públics exclusius no agraden a la Unió Europea, és una cosa contrària als principis del mercat interior europeu. El mercat de les telecomunicacions té un valor molt simbòlic per a la Unió Europea, per tant, aquest serà un escull important. Nosaltres volem mantenir els nostres operadors públics exclusius en matèria d’electricitat i comunicació. En electricitat tenim un pre-acord en aquest sentit, perquè hi ha un precedent (Còrsega). I ara negociem en telecomunicacions. De moment no hem assolit cap acord. Finalment, en matèria de lliure circulació de capitals, acceptem que a terme pugui haver-hi la instal·lació de sucursals d’entitats bancàries estrangeres, però sempre que les nostres entitats bancàries puguin competir en igualtat de condicions al mercat interior europeu, i això requereix disposar d’un prestador d’última instància, taxes als mecanismes de liquiditat al BCE, etc.

—La diferència entre Andorra i un estat de la Unió Europea quina seria, doncs?
—No en serem un estat membre, per tant, no ens hem d’homologar en l’àmbit de la fiscalitat indirecta. No participem en la política de seguretat comuna, ni de justícia comuna. Tindrem un marc de relació similar al que tenen països com Suïssa, Liechtenstein, Islàndia o Noruega. I a banda, tampoc assumirem al 100% els principis del mercat únic. Per raons de les especificitats.

—Manteniu la idea de portar-ho a un referèndum vinculant?
—Sí. I tant. Sempre ho hem dit.

—Aquest acord s’ha de signar el 2023 tant sí com no?
—No. Però creiem que hi ha una finestra d’oportunitat, aprofitant la presidència espanyola de torn de la Unió Europea. A ningú se li escapa que Espanya i França són països valedors dels nostres interessos en el si de la Unió Europea. Ara bé, hem negociat des del 2015, no vindrà de sis mesos.

—Nova llei del català: vinculareu al permís de residència, treball o nacionalitat el coneixement del català, com fan altres països?
—Dir que només donarem permisos de residència, o que els revocarem, si no es pot acreditar un nivell mínim de català és fer volar coloms. El 40% del PIB depèn del turisme i en l’àmbit turístic és molt difícil d’atreure persones que realment parlin el català. Ara bé, des d’una perspectiva fomentadora, propositiva, sí que podem donar facilitats i incentius perquè ells acreditin el català. Per exemple: donar-los més ràpidament una residència permanent. No exigint-los una renovació tan successiva o tantes vegades. Que puguin franquejar etapes més ràpidament. I donar-los més facilitats. Però el govern no pot fer-ho tot. Els ciutadans tenen una part de responsabilitat important. Moltes persones parlarien més ràpidament i millor el català si els qui som d’aquí no tinguéssim tanta tendència a adaptar-nos a la seva llengua. I això no vol dir manca de cortesia. Al contrari, és un favor i un servei perquè puguin parlar el català.

—Andorra té un problema d’habitatge?
—Sens dubte. Andorra, econòmicament, va molt bé. Va créixer d’un 15% l’any passat. Andorra és l’economia d’Europa que més ha crescut. Tots els indicadors macroeconòmics són molt favorables. I, per tant, sofrim mals del creixement. I alguns dels mals de creixement que tenim són el procés de gentrificació, la manca suficient d’habitatges de lloguer i moltes tensions al mercat. Hem estat valents des d’una perspectiva social. I, de fet, el 80% dels llogaters del nostre país són protegits. Malgrat que el seu contracte s’hagi extingit, nosaltres hem acordat una pròrroga forçosa legal dels contractes i només es poden incrementar d’acord amb el que estableix el govern. Enguany, els contractes vençuts, un 5%. I en els de vigència, un 2%. Això és per llei. També hem fet una política molt ambiciosa de promoció d’habitatge públic de lloguer. I perseverarem amb una inversió de 50 milions d’euros. Hem d’aprofundir en la col·laboració público-privada, alliberant sòl de titularitat pública i que es facin promocions d’habitatges amb preu regulat. Si els donem subvencions, o els garantim rendibilitat mínima, ho han de fer a canvi que sigui a un preu assequible.

—El preu el fixeu en aquests moments?
—No. Perquè tot això està en marxa. Però es farà. Es farà.

—Compra d’habitatge d’estrangers. Ho limitaríeu a un sol pis?
—Proposem taxar en molta més mesura les inversions estrangeres de caràcter especulatiu i la compra de pisos per part d’estrangers. És molt fàcil, i si m’ho permeteu, barat, vindre a viure a Andorra, amb un triple sistema educatiu gratuït i de lliure elecció, una de les millors sanitats públiques del món, una seguretat ciutadana envejable. Tot això té un preu. I que aquest gravamen addicional el puguem revertir en un fons per a habitatge de lloguer a preu assequible, i a un altre fons de diversificació econòmica.

—Avortament, sí o no?
—Si em demaneu la meva opinió, i de la meva formació política, nosaltres no tenim cap inconvenient a defensar per se la interrupció voluntària de l’embaràs en els tres supòsits bàsics, com a mínim. Ara bé, nosaltres tenim un model d’estat, amb coprínceps, un dels quals és bisbe d’Urgell. Jerarca de l’Església catòlica. I com sabeu, la protecció del dret de la vida és un dogma de fe. I això obeeix a una realitat històrica. Una realitat que ens ha permès el manteniment de la pau, de la independència i prosperitat del nostre país durant set segles. I encara que molta gent ara pensi que és una entelèquia, i una idea romàntica, no ho és. Són dos caps d’estat que representen dues institucions que, ens agradi o no, són més poderoses que el nostre país, en un context internacional, on els microestats cada vegada pesen menys. Crec que val la pena conservar-ho. I per conservar-ho, sabem que hi ha una línia vermella: no es podrà mai avortar a Andorra. La legalització de l’avortament és molt difícil d’assumir. Ara bé, hi ha passos, hi ha avenços que es poden fer. Ho hem fet amb el servei integral a la dona. Un servei públic en què les dones que volen interrompre l’embaràs poden anar-hi, ser aconsellades i derivades als serveis adequats. I nosaltres ara volem eximir de responsabilitats penals les dones que decideixin d’interrompre l’embaràs. Que no es pugui avortar a Andorra, però que tinguin la garantia que si avorten fora d’Andorra no se’n derivaran conseqüències penals. A nosaltres ens agradaria anar per aquesta via.

—Model de país. En el passat, Andorra se centrava en la banca. Ara el 40% del PIB depèn del turisme i el comerç. Ho voleu canviar? Us podeu trobar sense neu.
—Un govern responsable ha de tenir capacitat d’anticipar-se. Per això és tan important l’acord d’associació amb la Unió Europea. La normativa que se’n derivarà és la que permetrà a puguem diversificar la nostra economia, que ens farà més resilients i menys dependents del turisme. Que el 40% depengui d’un sol sector és ser massa dependents. I això ho vam veure amb la pandèmia. Per això apostem molt fort per altres sectors de l’economia.

—Em costa imaginar aquests altres sectors.
—Liechtenstein és un país amb 38.000 habitants, amb el doble del PIB que Andorra, i enclavat en una zona muntanyosa entre dos països. Com nosaltres. Ells van entrar a l’espai econòmic europeu als anys noranta. I ara el 38% del seu PIB és petita indústria d’alt valor afegit. Fàbriques de petits components, laboratoris d’investigació. Això és el que hem de fomentar. Hi ha tot un sector que es podria desenvolupar.

—Andorra sense neu, la veieu possible?
—Vull creure que no. Ara, quan veus en quina direcció va el món, hi ha dies que et desencoratges. La nostra contribució no revertirà el canvi climàtic, però podem tenir el rol d’exemplaritat: ens hem compromès a la neutralitat de carboni per a l’any 2050. Hem fet un dels programes més ambiciosos en cotxes i calefaccions, que és el nostre gran impacte. Portem al programa la instal·lació d’un parc eòlic. Exercim el rol d’exemplaritat.

—El vostre cotxe, per exemple, és elèctric?
—El que m’arribarà ara serà híbrid. El personal.

—I l’oficial?
—Diria que és híbrid. Diria. És un cotxe força vell. El govern en té dos, d’oficials, i tothom el fa servir. Jo vaig més amb el meu cotxe. L’oficial, quan me’n vaig de viatge.

—La relació amb els Països Catalans, us agradaria enfortir-la, mantenir-la o reduir-la?
—Ens agradaria enfortir-la. Hem restablert al més alt nivell les relacions amb la Generalitat de Catalunya. Vaig desplaçar-me a les Illes Balears, en una visita molt productiva. Tinc pendent una visita al País Valencià. M’agradaria anar-hi, si tinc la possibilitat de governar, la legislatura vinent. La Fundació Ramon Llull la presideix Andorra, li hem donat un nou impuls. La línia de tren que unís Puigcerdà amb la Seu i cap Andorra la veig com una gran oportunitat per a Andorra, la Cerdanya i l’Alt Urgell. Plenament disposats a parlar d’aquest treball i finançar la part que ens toqui.

—Les enquestes us fan guanyador. Però no és del tot clar. Tampoc que sigui amb majoria absoluta. Si haguéssiu de pactar, amb qui hi estaríeu disposat?
—Aspirem a revalidar la victòria i a guanyar amb majoria absoluta. Però sempre he dit que som el pal de paller de la política andorrana i estem disposats a sumar noves forces. Ho hem fet aquests últims quatre anys i ha funcionat molt bé, amb el Partit Liberal, Acció i, òbviament, Ciutadans Compromesos, que ja són a la nostra llista.

—I Concòrdia?
—Crec que encara han d’acabar ben bé el seu programa. A vegades titubegen una mica. Veig qüestions que poden ser línies vermelles. Quan veig que volen aturar la inversió estrangera sense haver-ne calibrat les conseqüències econòmiques que pot comportar. Quan veig la proposta fiscal que fan, que s’assembla més al Partit Socialdemòcrata que a la nostra, veig que si s’hagués de pactar, hi hauria d’haver molts esforços per totes dues parts.

—Res a afegir?
—Fa dotze anys que governem, són molts anys. Ho sé. Hi ha desgast. És normal. Però som l’única formació política capaç de combinar renovació i elements d’experiència. És la nostra fortalesa.