11.10.2016 - 22:00
Xavier Domènech és molt crític amb el fet que el calendari del procés independentista s’hagi allargat més enllà dels divuit mesos, i que no s’alcin veus crítiques sobre això. Ho diu amb la resolució aprovada al parlament per Junts pel Sí i la CUP a la mà, per la qual les eleccions constituents seran mig any després del referèndum, que es farà, en cas que no hi hagi pacte amb l’estat, el setembre del 2017 a tot estirar. El diputat d’En Comú Podem, un dels responsables de posar en marxa la nova formació política de l’espai dels ‘comuns’, que prendrà forma al llarg del pròxim mig any, es declara disposat a donar suport a un referèndum que tingui validesa jurídica, tingui una alta participació i reconeixement internacional . I expressa els dubte que això sigui possible si el referèndum es fa sense pacte amb l’estat; perquè no es torni a fer un 9-N, per no cremar la carta del referèndum.
—Dieu que us llançareu a la piscina si el referèndum és decisiu. Què voleu dir?
—És que s’ha desembocat molt ràpidament tot en un debat sobre el RUI, quan es va aprovar una resolució que interpel·lava a l’estat per fer un referèndum pactat i a la UE per al reconeixement internacional. El que va fer Puigdemont a Madrid va ser això, explicar com hauria de ser un referèndum pactat.
—Hi ha una altra resolució per un referèndum no negociat amb Madrid.
—Sí, que és de Junts pel Sí i la CUP, que diu que hi ha d’haver un referèndum el setembre: és a dir, que hi ha d’haver una data, que és una data que ha marcat el president; la posen ells, no s’ha negociat. La data, la posen JxSí i la CUP, que havien dit anteriorment que el març del 2017 hi hauria unes eleccions i el juny acabaria el full de ruta amb la consumació de l’estat independent. I amb aquesta resolució del parlament ara et diuen que no, que serà el març del 2018, que posen un any més endavant els compromisos de data. I de la mateixa manera que ara posen una data que és el setembre, també van posar una altra data i l’han canviada.
—Però donareu suport al referèndum no pactat?
—Sempre hem dit el mateix: un referèndum ha de ser acceptat per la comunitat internacional, perquè, si no, no té efectes jurídics i no és vinculant, i ha d’interpel·lar les majories. Aquesta és la nostra posició. I ens diuen que hi haurà un altre referèndum i es farà d’una altra manera. No sabem quina, que ens l’expliquin. Estem oberts a parlar sempre.
—Puigdemont ja deia a Madrid que estaria bé que la pregunta fos binària, sí o no, sobre si es vol un estat independent. Hi esteu d’acord?
—Nosaltres vam fer una mesa de negociació específica sobre aquest tema, i era molt similar a la que planteja Puigdemont. Ara, jo entenc que hi ha hagut un viratge que afecta dues coses. Una és que hi ha una majoria de govern a Catalunya que havia dit que en realitat el referèndum no era necessari, perquè es llegia que el referèndum ja s’havia fet el 27-S, i aquesta majoria ara de cop ha virat i diu que sí, que ara sí que n’era, de necessari. I el full de ruta, que acabava el juny del 2017, ara s’allarga un any. Això no es pot convertir només en un espai de diàleg entre el que representen els ‘comuns’ i Junts pel Sí i la CUP, i hi ha una cosa que no s’ha reunit en molt de temps…
—El Pacte Nacional pel Dret de Decidir? S’hauria de tornar a reunir?
—Home, em sembla lògic. Quan parles de tornar a la majoria del 80% crec que les interpel·lacions sobre com ha de ser aquest referèndum no són unes interpel·lacions entre el que representen els partits nacionalistes i els comuns; han de ser molt més àmplies i que ha de ser debatut en un espai molt més ampli.
—En el Pacte Nacional?
—Sí, i en altres espais.
—Per exemple?
—Si ara mateix tens un PSC que en la seva ponència programàtica que ha de discutir el novembre la possibilitat de la via canadenca… Crec que hi ha molts actors a interpel·lar. No hem de convertir això en un debat excessivament polític entre dos, entre els independentistes i els comuns. Hi ha una fase del procés que és essencialment civil i n’hi ha una altra, després del 27-S, en què la sort o la dissort del procés ara ha estat la sort o dissort d’un president, d’uns pressupostos o d’una qüestió de confiança. El procés ha acabat atrapat en el debat sobre la sort d’un govern.
—Vosaltres bé que heu de dir la vostra sobre com voldríeu el referèndum. Per exemple, veieu plausible el calendari?
—El del setembre?
—Sí.
—És que no sabem d’on surt. No és un problema de si és plausible. Per què el setembre és la data màxima?
—Perquè hi ha un compromís d’aprovar les lleis de desconnexió el juliol.
—Això és un compromís de Junts pel Sí i la CUP.
—Amb una majoria al parlament.
—Sí. Una majoria que havia dit que el full de ruta acabava el juny del 2017 i que ara diu que no acabarà fins al març del 2018. I no ha explicat per què. Si algú fa calendaris i després no els compleix, i pretén interpel·lar altres amb el calendari que han fet ells… A mi em sembla que el referèndum, si pot ser el mes vinent, millor.
—Sí, però s’ha de poder preparar, debatre i que tingui consens.
—Sí, però el senyor Puigdemont diu a l’estat que està disposat parlar de calendari. A mi em sembla molt correcte. S’ha de poder de calendari no només amb l’estat, sinó amb el conjunt de forces que estan implicades en aquest procés. Puigdemont pot fer el que vulgui. Però aquí hi ha un compromís que nosaltres hem treballat durant temps per aconseguir una cosa que millora substancialment les condicions perquè el dret de decidir es pugui exercir a Catalunya, que és que hi ha un terç de diputats al congrés a favor que els catalans puguin votar. Hem portat aquest debat a l’agenda política espanyola. Aquesta és la feina que hem de seguir fent.
—Voleu insistir en pactar el referèndum?
—No es tracta d’insistir-hi, sinó de veure com arribes a un referèndum que sigui efectiu.
—I com hi arribes?
—Ha de tenir un reconeixement internacional, tots els agents que s’hi sentin vinculats han de poder aplicar jurídicament el resultat del referèndum, ha de ser efectiu per tots els agents vinculats, i efectivament l’estat espanyol n’és un. La nostra aposta ha estat pel referèndum pactat. Ens diuen: escolti, és que el referèndum pactat en el termini que dieu no pot ser, doncs nosaltres diem: d’acord, el termini que vostè diu no pot ser. Nosaltres tenim una altra proposta de referèndum que es fa efectiu i que té totes les virtualitats de ser un referèndum real, és a dir, un espai de decisió. No ens tanquem, que expliquin la seva proposta.
—I el realisme polític? Dieu que hi ha un terç de diputats del congrés pel dret de decidir. Però en fan falta dos, o una majoria. Això no sembla que a curt termini sigui possible. Hem d’esperar que passin generacions fins que hi hagi aquesta majoria al congrés? O s’ha de resoldre quan més aviat millor?
—Quan més aviat millor. No hem d’esperar a res, no podem allargar els terminis esperant a constituir el nou país. Tampoc no entenc per què s’ha allargat un any el termini d’unes eleccions. Per construir el nou país hi ha molts temes que tenen a veure en com decidim què és el nou país, que no es poden subordinar sempre a un dia D. Hi estic d’acord. No crec que aquest país pugui esperar massa més: hi ha sis-centes mil persones que cerquen feina i no la troben, nou-centes mil que tenen feina i no arriben a final de mes, un 25% dels catalans que viuen sota el llindar de la pobresa. Estic d’acord que tenim pressa i que no podem esperar més. Quan algú es compromet amb uns calendaris no pot tirar sempre la pilota endavant. Aquest país s’ha de construir, i que decideix construint.
—El procés constituent i el del referèndum alhora?
—Abans es deia, primer independència i després la resta; ara es diu primer el referèndum i després la resta. La construcció de la sobirania energètica, econòmica i laboral d’aquest país no es fa esperant un dia D que no arriba mai. Dins d’aquest marc legal, el referèndum: no tot el marc global subordinat al referèndum, sinó que una cosa retroalimenta l’altra. Jo crec que hi ha d’haver unes eleccions constituents, que seran un any després del que es van comprometre.
—Diu que cal anar de pressa. Dependre de la situació política espanyola no permet anar de pressa.
—És cert. La crisi de règim i del bipartidisme que hem tingut sembla que es tancarà amb un nou govern del PP. I em sembla evident que ara mateix amb el govern del PP pactaràs un referèndum. També crec que aquesta crisi s’ha tancat en fals, amb el cruiximent del bipartidisme. Això no ofereix un govern amb estabilitat parlamentària. Això fa pensar en unes noves eleccions en un any o un any i mig, perquè hi ha un PSOE absolutament doblegat al PP i que si segueix així acabarà desapareixent. Per tant, no veig que hi hagi cap tancament d’escenari, ni d’un tancament per molt de temps.
—Però hem d’esperar a fer el referèndum a que hi hagi un canvi de govern a Espanya?
—No. Si es pot fer el referèndum no pactat amb l’estat i que tingui efectes, és a dir, si la majoria de la gent de Catalunya decideix que vol la independència o vol un altre model d’estat el resultat es pugui portar a la pràctica, doncs escolti, jo definitivament vull un referèndum.
—No hi hauria cap problema per part vostra si aquest referèndum no pactat tingués aquest efecte vinculant, un reconeixement internacional i que el resultat es pugui aplicar sigui quin sigui.
—Però també vull dir una cosa. Què va fer dilluns Puigdemont? Va fer un dinar amb Pablo Iglesias, i va parlar-hi d’un referèndum pactat. Això és el que fa ara el senyor Puigdemont. Que jo sàpiga fa això i no una altra cosa. Doncs veiem com es treballa això. I això no ho fem nosaltres, ho fa Puigdemont.
—Sí, que és qui té la iniciativa política en això.
—Jo crec que la iniciativa política la tenim uns quants, però efectivament Puigdemont ara és el que ha canviat de posició.
—La resposta en el referèndum ha de ser binària, sí o no a la independència?
—Nosaltres ja vam fer una proposta d’aquesta mena, però era semblant a la que diu Puigdemont, i era de resposta binària. Però la validesa d’aquesta pregunta no la definim nosaltres, sinó un ampli pacte de país. Ha de ser el setembre? Ha de ser amb una pregunta de resposta binària? Si vols interpel·lar àmplies majories has de fer una proposta de país, i s’ha de fer en espais d’àmplia trobada. Per això deia que no ho podem limitar a un diàleg entre partits nacionalistes i comuns. Es veuria més en clau electoral que no de país.
—Quan s’haurien de fer les eleccions constituents?
—El nostre programa electoral deia que s’havien de fer processos constituents. Quina proposta sobre el tema nacional pots fer a l’estat? Quin és el desllorigador? El referèndum. Però per mi no està tan vinculat a les eleccions constituents. Aquest país ha superat el marc autonòmic, ha superat molts marcs de facto, que no de iure, des de fa molt temps? Sí. Es van fer unes eleccions plebiscitàries que subordinaven totes les qüestions a una sola qüestió. En les eleccions constituents no pot subordinar-ho tot a una qüestió de nou, perquè en la mesura que ho fas no aconsegueixes interpel·lar el 80% de la gent, les àmplies majories, no aconsegueixes que aquesta qüestió es resolgui. Has de construir un projecte de país.
—Per fer unes eleccions constituents necessites crear un marc legal propi.
—El full de ruta diu que abans del referèndum hi ha d’haver la independència.
—L’aprovació de la llei que diu que Catalunya es deixa de regir pel marc legal espanyol i ho passa a fer per un de propi.
—Per tant, un estat independent. Has de crear un estat independent per poder fer un referèndum per decidir sobre la independència. Crec que el procés ha entrat en un bucle. Per poder fer un procés constituent o un referèndum necessites la independència prèvia.
—Hi ha una majoria al parlament, amb la legitimitat de les urnes, que aprova unes lleis per dotar un procés de referèndum d’un marc legal.
—I em carrego la legislació espanyola abans amb una llei de règim polític. I ho hauré d’explicar a la comunitat internacional.
—Amb l’aval d’una majoria parlamentària.
—Vull dir que pots fer unes eleccions constituents amb un marc autonòmic. Ja es van fer unes eleccions plebiscitàries. Estaven permeses unes plebiscitàries?
—Es van convocar com unes autonòmiques. Voleu dir que es poden fer unes eleccions constituents com unes autonòmiques i que es treballi en una nova constitució?
—Si tu fas unes propostes que superen el marc autonòmic les estàs posant en joc.
—En aquestes eleccions constituents, quan es facin, ja tindreu a punt el nou partit polític de l’espai dels ‘comuns’?
—Nosaltres construïm un nou espai polític, una nova formació, no per posar-la a punt per unes eleccions, sinó perquè creiem que el que s’ha expressat electoralment i amb una proposta de país. Aquest espai polític s’ha de presentar a eleccions? Sí. Però no ho volem subordinar a la clau electoral. Hi ha tota una feina que s’ha de fer en termes de territori, de projectes.
—Però sí que treballeu amb un calendari. Estareu a punt per a les noves eleccions?
—Sí, esperem que sí.
—Qui en formarà part?
—Totes les formacions polítiques que han format part de les confluències hi han de ser, l’han de construir. Però aquest espai s’ha de regir pel principi d’una persona, un vot.
—No serà una coalició ni una federació?
—No.
—Els partits que en prendeu part hi quedareu tots diluïts?
—Els diferents actors continuaran existint. I cadascú farà les seves reflexions internes sobre si s’hi han de diluir, si han de continuar existint com a partits. Aquest debat correspon als partits. I tots estem d’acord que hem de crear aquest nou espai polític. Tu t’afilies a aques espai polític, que és sobirà, i del qual emanen les propostes de país i que es pot presentar a eleccions.
