24.10.2015 - 02:00
|
Actualització: 24.10.2015 - 09:19
Xavier Domènech apunta com a cap de llista de la coalició d’esquerres que presentarà ICV-EUiA, Podem, Procés Constituent i segurament també Barcelona en Comú per a les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Comparteix amb Pablo Iglesias que té un peu a l’acadèmia i un altre al carrer. I també tenen referents comuns d’arrels marxistes i comunistes, com ara Antonio Gramsci.
Políticament, Xavier Domènech defensa posicions pròximes a les de Podem i treballa per al govern municipal de Barcelona d’Ada Colau. S’ha manifestat de manera crítica amb allò que anomena la ‘vella política’ i contra la corrupció. Ha mostrat sovint, com han fet membres de Podem, suport i admiració al partit d’esquerra radical grec Syriza, i forma part del Procés Constituent impulsat per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. Les seves idees polítiques, històriques i acadèmiques queden ben retratades en l’entrevista que li va fer ara fa mig any Pablo Iglesias. Podeu veure-la ací.
Domènech és historiador. Creu que la seva feina és pensar històricament el present i extreure’n un ensenyament que serveixi per al moment actual. Compagina la seva feina de comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona –designat fa poc per Colau– amb la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona. És activista de mena i va tenir un paper destacat en el moviment del 15-M.
Xavier Domènech va començar en el món de l’activisme de ben jove. El moviment estudiantil, com també les mobilitzacions contra la guerra del Golf, li van servir de rodatge per al gran moment dels moviments socials: el 15-M. De fet, el 15-M el va fer tornar al carrer i va acampar a la plaça de Catalunya després d’una mena de retirada de la universitat.
En l’àmbit acadèmic, Domènech es declara seguidor de Josep Fontana i d’Eric Hobsbawm. Entre els seus referents ideològics destaca Antonio Gramsci –que compara amb l’anarcosindicalista català Salvador Seguí– i també Walter Benjamin. Té molta obra publicada i escriu un bloc. El seu llibre més recent és ‘Hegemonías. Crisis, movimientos de resistencia y procesos políticos’ (Akal, 2014), en què analitza la crisi del règim polític de l’estat espanyol, i especialment l’obsolescència de les antigues esquerres, que promou el sorgiment de partits polítics com ara Podem, Guanyem, o l’ascens de la CUP. ‘El populisme és la forma de la política quan hi ha crisis de règim’, diu. En l’entrevista amb Iglesias també parla d’elements polítics que segons ell diferencien Catalunya, com ara la confluència entre la dreta i l’esquerra catalanes per a cercar un objectiu comú, o la ruptura de la dreta amb l’elit financera. Té clar és que ‘el catalanisme és un espai ineludible per a qualsevol polític que cerqui la transformació a Catalunya’.
En el poc temps que fa que exerceix un càrrec públic, Domènech ja ha estat protagonista d’alguns dels actes simbòlics de la batllia d’Ada Colau. N’és un exemple la retirada del bust de Juan Carlos I de la sala de plens de l’ajuntament, amb l’argument que hi ha una sobredimensió simbòlica de la monarquia en una ciutat de tradició republicana. De la mateixa manera, Domènech participa en la iniciativa de revisar el nomenclàtor i les escultures de la ciutat per analitzar la influència de la monarquia. També va impulsar la prohibició de la missa pels sediciosos feixistes el 1936, que s’havia celebrat al castell de Montjuïc des del 1940. Domènech va defensar la decisió: ‘S’ha de treballar a favor de la coexistència de memòries al castell de Montjuïc, però no es poden oblidar els aspectes ètics i el predomini de la memòria democràtica.’
