06.11.2015 - 11:39
|
Actualització: 06.11.2015 - 12:11
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat l’ex-batlle de Lloret de Mar i ex-diputat al parlament Xavier Crespo (CDC) a nou anys i mig d’inhabilitació per a càrrec públic i 450.000 euros de multa pels delictes de prevaricació i suborn en l’anomenat cas ‘Clotilde’ de corrupció urbanística. La fiscalia li demanava dos anys i mig de presó i 17 d’inhabilitació per haver-se deixat subornar per un empresari rus vinculat a la màfia per tal de poder construir un centre comercial amb alguns avantatges urbanístics. L’ex-tinent de batlle d’Urbanisme Josep Valls i l’empresari Andrei Petrov també han estat condemnats a inhabilitació i importants multes.
En una sentència de 90 pàgines feta pública aquest divendres, amb un vot particular del president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, i que pot ser recorreguda al Tribunal Suprem, la Sala Civil i Penal de l’alt tribunal català considera provat que Crespo i Valls van instar Petrov a patrocinar els equips de futbol i hoquei patins de la localitat per facilitar-li la construcció d’un centre comercial a l’antiga plaça de braus. A més, durant la tramitació administrativa del projecte, hi van haver certes irregularitats. Petrov també va regalar a Crespo un rellotge de 2.200 euros pel seu aniversari i va pagar a Crespo i la seva família un viatge d’un cap de setmana a Moscou, valorat en uns 3.200 euros.
Per això, el TSJC condemna Crespo, exdiputat de CiU al Parlament, a nou anys i mig d’inhabilitació per a càrrec públic, 450.000 euros de multa i a retornar els 5.400 euros que van costar el viatge i el rellotge. Valls ha estat condemnat a vuit anys i mig d’inhabilitació per a càrrec públic i a 300.000 euros de multa també per prevaricació i suborn. Petrov ha estat condemnat a set anys d’inhabilitació per a càrrec públic com a cooperador necessari de prevaricació i 450.000 euros de multa per suborn actiu continuat. Entre tots tres hauran de retornar a l’Ajuntament de Lloret 133.000 euros, més interessos, per les fiances i taxes impagades, quantitat que subsidiàriament assumirà l’emresa de Petrov, DDC, també condemnada com a responsable civil.
En canvi, l’expresident del club d’hoquei Joan Perarnau i l’arquitecta que treballava per a Petrov, Pilar Gimeno, han quedat absolts dels delictes de suborn i prevaricació.
Canvis urbanístics a canvi de patrocinar l’esport local
Els fets van començar el 2006 quan l’Ajuntament de Lloret, amb Crespo d’alcalde, va signar un conveni amb l’empresa Zulueta SL per urbanitzar l’antiga plaça de toros, on s’hi havia de fer un aparcament públic, un equipament municipal i un supermercat, entre altres. El conveni va ser aprovat pel ple municipal i la Comissió d’Urbanisme de Girona el 2006. La primavera del 2007, l’empresa DDC, propietat d’Andrei Petrov, amb certs vincles amb la màfia russa, va subrogar el conveni, cosa que va ser acceptada per la Junta de Govern de Lloret l’agost del 2007.
Poc temps després, Petrov va contactar amb Crespo i Valls a través de l’arquitecta Pilar Gimeno, que treballava per a l’empresari rus i era amiga de l’alcalde. Després de conèixer-se, els tres individus van mantenir diverses reunions aquell estiu en les quals Crespo i Valls van dir a Petrov que podria obtenir facilitats administratives en la construcció a l’antiga plaça de toros a canvi de “tractar bé” els dos càrrecs municipals i patrocinar durant quatre temporades els equips de futbol, presidit per Valls, que també regentava el bar del camp, i el d’hoquei, presidit per Perarnau i vicepresidit per l’esposa de Crespo. Crespo havia sigut president del club d’hoquei durant tres anys, abans de ser alcalde. L’acord establia pagar 60.000 euros anuals per a l’hoquei, que tenia l’equip a Divisió d’Honor, i 30.000 al futbol, que jugava a Tercera Divisió, a canvi d’anunciar l’empresa DDC a les samarretes i en tanques publicitàries.
Els pagaments es feien a l’oficina de DDC, que entregava trimestralment un xec de 30.000 euros a Perarnau, qui el lliurava al tresorer del club. Es dóna la circumstància que un fill de Crespo i dos de Perarnau jugaven al club d’hoquei i cobraven petites quantitats d’entre 100 i 200 euros mensuals per compensar les despeses de desplaçament.
A més, Petrov va convidar el febrer del 2008 Crespo, la seva dona i el seu fill, així com Gimeno, el seu marit i el seu fill, a un cap de setmana a Moscou, amb tot pagat, viatge valorat en uns 5.000 euros en total. Crespo no va comunicar a cap càrrec municipal aquest viatge ni va explicar quines reunions va mantenir.
Un dels tractes de favor de Crespo i Valls a Petrov va ser que l’Ajuntament no va exigir-li l’aval d’1,9 milions d’euros pactat en el conveni per la correcta execució de les obres. L’escriptura d’obra nova no es va realitzar fins que van acabar les feines, cosa que també incomplia el conveni. De fet, DDC va començar les obres abans d’haver-se aprovat el projecte, cosa que era “coneguda i consentida” per Crespo i Valls, segons els fiscals.
El setembre del 2010 Crespo va convocar un dinar al restaurant Botafumeiro de Barcelona amb Valls i Petrov perquè l’alcalde havia sentit notícies que deien que l’empresari rus no estava del tot content amb l’actuació de l’Ajuntament en relació a les obres de la plaça de toros. Crespo i Valls van tornar a insistir a Petrov que seguís patrocinant els dos clubs aquella temporada, però Petrov no va complir el quart any compromès. No obstant, el 10 de setembre del 2010, amb motiu de l’aniversari de Crespo, Petrov li hauria regalat un rellotge valorat en 2.200 euros.
Rebaixa de la llicència d’obres
Tots aquests donatius i regals van servir a perquè Petrov s’estalviés diners en la llicència d’obres. El 2 de març del 2009, Pilar Gimeno va demanar en nom de l’empresari una rebaixa del cost de la llicència, que era de 267.500 euros.
L’ordenança municipal establia una exempció del 95% del cost per aquelles obres realitzades o promogudes per organismes o empreses públiques destinades a habitatge protegit o tutelat, centres d’assistència primària, escoles, biblioteques o altres construccions d’especial interès municipal. També hi podia haver una bonificació del 50% en les obres d’especial interès municipal que aprovés el ple de l’Ajuntament sempre que fossin reparacions i millores exteriors, obres interiors de conjunts històrics i artístics reconeguts o la reparació d’immobles afectats per patologies estructurals.
Per això, Crespo i Valls van convèncer els seus companys de CiU i els regidors del PP perquè votessin a favor de la qualificació de les obres com d’especial interès municipal i reduir la quota de la llicència al 50%.
El secretari i l’interventor de l’Ajuntament van alertar verbalment a l’alcalde Crespo que la bonificació seria conflictiva i suposaria un mal precedent. La unitat d’inspecció del consistori va emetre un informe on deia que les obres no es podien incloure en els supòsits de bonificació de la llicència.
La proposta, “radicalment il·legal” segons el fiscal, es va aprovar al ple del 3 d’abril del 2009, en absència de Crespo per intervenció quirúrgica. Això va suposar un perjudici de 133.000 euros per a l’Ajuntament.
