07.05.2022 - 14:29
|
Actualització: 07.05.2022 - 19:18
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha dit que hi ha “risc de paràlisi” en la defensa del català i de quedar “atrapats” en la resistència. Un fet que, segons que interpreta ell, podria portar a perdre la batalla. Ho ha dit durant la cloenda de les Jornades de llengua, propostes de futur per al català que s’han celebrat a l’Edifici Balmes del Campus de la UPF a Barcelona amb la participació d’experts i més d’un centenar d’assistents. Aquest acte ha servit per recollir unes conclusions i diferents diagnosis amb la idea d’avançar cap a un nou gran acord en la història social del català, i que es presentarà aviat a les diferents seus de l’entitat pel territori.
Les jornades tenien com a objectiu determinar la situació del català en diferents àmbits on la llengua té un paper fonamental, com ara l’educació i el lleure, la migració i l’empresa, entre d’altres. Entre els participants, hi havia el sociolingüista Avel·lí Flors-Mas, la sociòloga Marta Rovira i la filòloga Marina Massaguer.
Antich ha dit que han recollit la veu científica per a poder saber dirigir els esforços i normalitzar-la per evitar caure en la “reacció fàcil” davant d’un tema complex com és la llengua. “Avui aflora el treball de quatre mesos amb l’objectiu de recollir múltiples veus i perspectives per aconseguir revertir la situació del català”, ha dit.
A partir de les diagnosis, s’elaboraran propostes que seran incorporades al procés de participació del Pacte Nacional de la Llengua que finalitza el 30 de juny. Uns continguts que fins llavors també es debatran i compartiran a través de les 50 seus que Òmnium té al territori. En paral·lel, s’obrirà un web on es podran consultar les propostes i on la ciutadania podrà fer aportacions.
Eliminar barreres socials
Entre les accions prioritàries que hi ha al full de ruta, hi ha l’eliminació de barreres socials, que actuen com a barreres lingüístiques en àmbits estratègics com l’audiovisual i els continguts digitals, l’àmbit laboral, el consum i el lleure. També han assenyalat la necessitat de concentrar-se en els públics prioritaris pel català, entre els quals s’han fixat el pas previ a l’adolescència. Una tasca, ha dit, que caldrà fer entre tots i no només a través de les administracions públiques.
Per contra Antich ha atacat aquells agents implicats en la defensa del català que, diu, acaben “atrapats en una fase de resistència” i en una “paràlisi”, una situació que portaria a perdre la batalla, ha dit. Per això, ha fet una crida a la unitat davant de l’estat, “que ha renunciat a la diversitat i que veu qualsevol acció de protecció com una amenaça”.
En aquest sentit, ha situat una clara línia vermella: “No podem caure en l’etnicització lingüística que alimenta l’estat, o el que és el mateix, no deixarem que ens confrontin per la llengua.” Per això, ha demanat que la llengua quedi fora dels debats tòxics que, diu, busquen és dividir.
Durant la cloenda, s’ha comptat amb l’assistència del secretari de Política Lingüística, Xavier Vila; la portaveu d’ERC al Parlament, Marta Vilalta; i els diputats Francesc Ten de JxCat, i Eulàlia Reguant de la CUP, entre d’altres.