Xavier Abad: “Això que passa a la Xina és com si haguéssim tornat a la casella de sortida, i a veure què passa”

La Xina viu una onada d’infeccions de covid-19 sense precedents al país i, enmig de tot plegat, s’ha vist obligada a eliminar totes les polítiques de covid zero amb què fins ara havien anat controlant els brots. La situació preocupa, i força, els països occidentals, que donaven la pandèmia per controlada. Molts es demanen com els afectarà aquest nou brot de coronavirus descontrolat ara que la Xina ha decidit de reobrir fronteres. Realment hi ha riscs? Per què la Xina es comporta de manera diferent de la resta del món? En parlem amb Xavier Abad, viròleg i cap de la Unitat d’Alta Biocontenció de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

—Què passa a la Xina?
—Veiem una regularització de la situació de la Xina respecte del món en la infecció per coronavirus. La Xina ha abandonat la política de covid zero, probablement d’una manera massa dràstica. Ja no era suportable, però l’ha deixada molt bruscament i hi haurà conseqüències. Ara, això ha causat una onada multitudinària d’infeccions de diferents subvariants de l’òmicron. Unes subvariants que ara com ara semblen ser les mateixes que a la resta del món. Tot i que, de la Xina, en tenim molt poques dades disponibles, per tant, tampoc no ho podem saber al 100%.

—Per què passa això a la Xina i no a la resta del món?
—La Xina viu la immunització que hem viscut molts altres països abans. D’entrada, el problema de la Xina és la mida. Parlem de 1.400 milions d’habitants. Al món en som gairebé 8.000 milions, que ens hem anat vacunant o infectant de coronavirus en un període de temps llarg, és a dir, durant mesos i anys. Ara la Xina viu tot aquest procés acceleradament durant unes poques setmanes, o en un parell de mesos. I això incorpora un component de velocitat o de nombre d’infeccions per unitat de temps que pot tenir importància en l’àmbit de la variabilitat del virus.

—El problema és que la Xina no ha tingut contacte amb el virus?
—A la gent li van posar vacunes inactivades, que són menys immunogenètiques. A més, els van vacunar fa molts mesos. Els recordatoris no han estat en massa. I la població que més interessa de tenir vacunada, l’envellida, ha estat poc vacunada i de manera incompleta. Per tant, hi ha molta gent que no està ben protegida i que, com que és vulnerable, pot tenir més dificultats. Recordem que la Xina va establir requisits molt durs per traspassar la frontera amb la intenció d’evitar l’entrada del virus, un cop “eliminat” dintre el país. I cada vegada que tornava a aparèixer, bloquejava aquesta propagació tancant barris sencers o aïllant ciutats. En conseqüència, la major part de la població no ha tingut cap interacció amb el coronavirus, a cap de les seves variants, cosa que incorpora en tot aquest còctel un factor addicional de risc.

—Per tant, podríem dir que comencen tot el procés que nosaltres hem fet durant aquests anys?
—La diferència és que ells en principi sí que s’han vacunat, tot i que amb vacunes inactivades que han produït ells mateixos. No han arribat a produir una vacuna comercial d’ARN i tampoc no han permès la importació de vaccins estrangers. I ara es troben que tenen una població que ha estat immunitzada amb uns vaccins que tothom diu que no són tan immunogenètics com els altres. A més, el procés vacunal en massa va ser el 2021, i un cop administrades les primeres dosis, i en vista que no hi havia circulació del virus, es va perdre l’estímul per a continuar vacunant. Encara que s’han administrat recordatoris, el desplegament de la vacunació no ha estat tan adherent com en uns altres països. Potser perquè el virus, en aquests altres països, circulava més i la gent tenia més interès a vacunar-se. Resumint, no és la mateixa situació que nosaltres el 2020, perquè no hi havia la vacuna, però per a una part de la població sí que podria assemblar-s’hi molt, atès que mai no han tingut contacte amb el virus, ni ha estat vaccinada.

—Un dels inconvenients que hi ha a l’hora de saber què passa és que molta gent no es creu les dades oficials, però és evident que hi ha una saturació als hospitals. I alguns organismes internacionals parlen de cinc mil morts el dia.
—Sí, és possible. He vist imatges dels hospitals, i és molt probable que sigui cert. Segons la informació que tenim, hi ha cinc o deu milions d’infectats el dia. I, per tant, per més baixa que sigui la taxa de mortalitat, posem d’un 0,1%, surten aquests números. Les relacions numèriques entre els infectats i els casos de mort al final són les que són. Si hi ha un nombre tan elevat d’infectats, és normal dissortadament que hi hagi milers de morts diàries.

—Com és que passa tot això, si les variants de l’òmicron que tenim ara no són tan mortíferes com les que hem tingut abans?
—Dissenteixo de l’opinió general. L’òmicron és menys virulenta que la delta, però no tinc gens clar que causi menys complicacions que la soca original de Wuhan. No tenim una matriu per a poder establir quina ha estat més greu, perquè en les comparacions que fem ha canviat el context. Aquí l’òmicron l’analitzem amb població que ja ha estat vacunada o infectada. Aquesta gent ja ha estat exposada al virus. Per tant, dir que l’òmicron causa menys dificultats no és correcte, és una mica trampós. Dissortadament, la Xina ens traurà de dubtes, perquè ens permetrà de veure la capacitat virulenta real de l’òmicron, perquè allà tenim bosses de població que realment han estat bastant “congelades” en l’àmbit immunològic, són bastant verges. Quan aquesta gent s’infecti, ens donaran la imatge real de com de benigna o poc virulenta és l’òmicron. La meva opinió és que no és benigna, però tampoc la més virulenta, òbviament.

—Com pot afectar la resta del món tot això que passa a la Xina?
—No ho sap ningú. Poden passar moltes coses. No és tan preocupant el nombre de gent que es pot infectar, sinó la velocitat de la infecció, que pot tenir un efecte multiplicador en la generació de canvis, variants i combinacions. Sobretot tenint en compte que a la Xina, a part de ciutats on hi ha milions de persones en un espai relativament concentrat, també hi ha molta població rural. I en aquest país encara hi ha molta interacció entre la població i la vida salvatge. De fet, és un dels països on tradicionalment hi ha hagut consum d’animals silvestres. La cria, la caça i el comerç il·legal d’animals salvatges ha estat tolerat pel govern xinès fins no fa gaire. Tot això fa que, en el pitjor escenari, no sigui descartable que tinguem processos de zoonosi inversa.

—Què voleu dir?
—És a dir, que es transfereixi la infecció covid-19 que tenim els humans cap als animals. I, per tant, hi hagi un viatge de tornada. I que després, en aquest compartiment animal, es puguin generar situacions que puguin fer un altre salt cap als humans. La Xina fa dècades que és un focus de zoonosi, no és un escenari impossible per a mi que tinguéssim també una combinació de possible mutacions amb recombinacions a causa de la intensitat de la propagació del virus en els humans i que tinguéssim també entrades d’aquest virus en els animals, on podrien tenir evolucions que no s’han vist fins ara a la resta del món. A més, sabem que aquest coronavirus es transmet en certs animals, com ara cérvols de cua blanca, visons, rosegadors. Per tot això, la Xina és el país on menys m’agrada que hi hagi una circulació molt intensa del virus.

—Arran de l’augment de casos, alguns països europeus i asiàtics han decidit de fer proves a tothom que vingui de la Xina. Això serveix de res?
—És una estupidesa. Tot plegat sap greu perquè vol dir que no hem après res de la pandèmia. Sempre hem dit que aquest virus, com la majoria, té una fase d’eclipsi, en què l’infectat no mostra símptomes ni surt positiu en les proves. Intentar de fer proves i assumir que d’aquesta imatge en podem extreure un resultat definitiu és una beneiteria. De les persones que et surtin negatives, n’hi haurà algunes que tot just començaran la infecció i, per tant, se t’escaparan del control. Però l’estupidesa va més enllà encara…

—Digueu.
—Aquesta gent que troben en els controls és infectada d’unes variants de l’òmicron que ja circulen per tot el món. Aleshores, per què a la gent que ve de la Xina li apliquem aquesta mesura i a la resta no? Itàlia, per què fa aquesta prova als xinesos i a nosaltres no? O per què no se’n fa a la gent que ve dels Estats Units, on sabem que ara mateix s’aviva la propagació de l’òmicron? Tot plegat demostra que la mesura no és efectiva.

—Fa ràbia pensar que en tot aquest temps no hem après res.
—A mi me’n fa. El que em fa més ràbia és que no tinguin clar que controlar totalment la propagació d’un virus és gairebé impossible. Hem de pal·liar-ne els efectes. I si els volem pal·liar, hem de consumir els recursos en activitats que siguin realment útils. La Xina ha comès una errada greu quan no ha procurat vacunar bé i majoritàriament la seva població. No va assumir que aquesta política de covid zero no podia ser indefinida. Tothom ho sabia, potser érem presumptuosos, però es veu que ells no. Tothom sap que una política com aquesta l’única cosa que fa és proporcionar temps per fer la feina que s’ha de fer: reforçar la sanitat i els recursos de primera assistència. Alhora que calia vacunar tota la població. I sobretot la més susceptible. Ara ja no hi són a temps, la vacunació té els seus temps, i necessitaríem setmanes, per no dir mesos, per muntar una resposta immune protectiva. I si tenim en compte la distribució d’edat i de geografia de la Xina, és impossible que arriben a milions d’avis que ara mateix no s’han vacunat. Per això és més probable que en aquest col·lectiu tinguem una mortalitat relativament elevada, que podria haver estat evitada.

—Sembla que amb la primera onada no vam entendre que no es pot aturar la propagació del virus.
—Sí, sembla que no ens ha quedat clar que no podem posar portes al camp. Quan un virus es propaga, has d’evitar la propagació. I no hi haurà cap mesura perfecta. Totes poden ajudar, però no són perfectes. Alhora, has de ser conscient que no aconseguiràs aturar-lo totalment, només frenar-lo i  apaivagar-ne els efectes. I ho hauríem de fer. No podem dir que fent unes proves a la gent que vingui de la Xina tindrem el virus controlat. No podem dir mentides perquè al final fem que la gent desconfiï. Igual que no podem dir que la vacuna serà la solució definitiva, perquè quan la gent veu que no és així, comença a desconfiar dels missatges o accions que sí que són correctes.

—Ara el virus començarà a circular més a tot el món?
—No necessàriament. Nosaltres ja tenim una supressió del coronavirus prou important. Però tenim uns efectes lleus amb les subvariants actuals perquè la vacunació ha estat força homogènia i important, sobretot en els col·lectius més vulnerables, i tenim els recordatoris i la vacunació relativament més fresca. Amb la informació disponible, les vacunes ARN són millor que les seves vacunes, fetes a partir de virus inactivats.  A més, no compto que vinguin milions de xinesos a fer turisme per Catalunya o per Europa. No ens ha de preocupar que vingui més, sinó que vingui diferent.

—Que hi hagi variants noves?
—Sí, que aparegui una variant que tingui propietats contra les quals estiguem protegits, però no tant. No s’acostuma a explicar, però ha de quedar clar que la immunitat no és tot o res. No és que estiguem protegits o no n’estiguem. Hi ha graus de protecció i hi ha efectivitats vacunals que van essent erosionades de mica en mica per alguna variant nova. Aleshores la vacuna perd una mica d’eficiència, i això vol dir que si abans protegien, ara protegeixen una mica menys. En aquest cas, la pitjor situació és que es generin variants noves que no s’haurien generat si no haguéssim tingut aquesta explosió d’infeccions. És a dir, que alguna d’aquestes variants incorpori característiques que no hàgim tingut abans i que causin més transmissibilitat o més virulència. Les variants no tenen un desig, no busquen res, sinó que van sorgint i alguna d’elles es queda perquè en l’ambient en què es mou és la més ben adaptada, la que té millor “fitness”. Ara, la Xina torna a tenir un paper important, perquè és com si tornéssim a tirar els daus en un taulell, com si fóssim al 2020.

—Què voleu dir?
—A la resta del món, els països evolucionen amb un context de població molt vacunada, amb vacunes ARN i amb recordatoris. Aquesta és una situació, però l’evolució a la Xina de les subvariants de l’òmicron que tenim ara és amb una població poc vacunada –o no vacunada– amb unes vacunes diferents –que no són freqüents a la resta del món–, i amb una estructura demogràfica i immunològica diferent. Quan llances dos daus no sempre surt la mateixa tirada. Per tant, és possible que aquí l’òmicron es desviï i generi unes subvariants que no generaria a la resta del món, i si tenen característiques negatives per a nosaltres, ens han de preocupar. És com si haguéssim tornat a la casella de sortida, amb un virus que és diferent del de Wuhan, i que tornéssim a deixar-lo córrer i a veure què passa. Tornem a tirar les cartes. Ara, també pot ser que les possibles mutacions puntuals i recombinacions que generin aquestes subvariants o variants noves no portin a res preocupant.

—Si passa això, tindrem la pandèmia controlada?
—En aquest cas, la Xina s’haurà posat una mica al dia i tots estarem una mica més sincrònics. Llavors, sí que faríem un pas més cap a la hipotètica endèmia de què es parla tant.

—I tenint-ho tot en compte, què haurien de fer els països europeus per controlar la propagació?
—S’ha de fer més i millor vigilància. Fer-li una PCR a algú per veure si és positiu o negatiu no ens aporta res, però és important saber quina variant porta. Si el govern xinès no mostra o no fa gaires esforços per penjar seqüències, almenys aprofitem la gent que surt de la Xina cap a uns altres països per intentar de traçar quines variants o quines subvariants generen. Un control de PCR no té sentit si volem liquidar el virus. No té sentit si volem aïllar els infectats, perquè tindríem la mateixa situació en molts països més. Ens interessa saber què passa allà: ho podem aconseguir de manera directa, del govern, o fent molts esforços gràcies a la gent que viatja. Mirem d’esbrinar quines subvariants o quins canvis s’estan produïnt en la seqüència d’òmicron. Ara mateix, toca vigilància. Esmerçar esforços en vigilància de la gent que ve, però també de la gent que tens. Nosaltres també som capaços de generar variants. La qüestió és que la Xina pot generar unes subvariants diferents tenint en compte el seu context. I, no m’estaré de repetir-ho continuar reforçant l’assistència primària i l’atenció hospitalària, no tan tècnicament, sinó amb mans i experiència.