Xavier Abad: “Algú positiu de covid-19 no hauria d’atendre de cara al públic”

Aquestes darreres setmanes, els casos de coronavirus i els ingressos per la covid-19 als hospitals no han parat de créixer. Però, què vol dir, aquest augment? Ens ha de preocupar? Com cal actuar tenint en compte la situació actual? En parlem amb Xavier Abad, viròleg i cap de la Unitat d’Alta Biocontenció de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Abad defensa que si no es veu l’evolució del virus no es pot considerar que s’hagi arribat al punt d’estabilitat o gripalització, tal com es diu ara com ara. Però defensa que gràcies a la vaccinació no ens hem de preocupar pels casos greus. “La preocupació potser hauria d’inclinar-se més cap a la covid persistent.”

—Aquestes darreres setmanes han tornat a augmentar els casos de covid a Catalunya. Què significa, aquesta tendència?
—Que el virus no és estacional. Encara es pot transmetre durant l’estiu, tal com veiem ara. El virus ha millorat la capacitat d’infectar-nos en condicions subòptimes, com les de l’estiu. Continuem essent més susceptibles, per exemple, a la infecció per coronavirus que pel virus de la grip. Això vol dir que la relació entre nosaltres i el virus encara no ha arribat a un procés d’estabilització, tal com es pretenia fer veure quan es parlava de gripalització.

—Si realment fóssim en un procés de gripalització, el virus a l’estiu no circularia?
—Sí. Hi ha un article publicat fa poc que diu que els símptomes de les darreres variants de covid-19 tendeixen a assemblar-se als d’unes altres infeccions respiratòries. De moment, no podem saber si això es convertirà en un patró. Però, si hi ha aquest fenomen de convergència, és possible que hi hagi una convergència a l’hora de buscar la propagació. Aquests virus respiratoris creixen més durant la tardor i l’hivern, en llocs relativament tancats. No tant a l’estiu, quan teòricament hi ha molta més vida a fora i les temperatures són més elevades. Però, bàsicament, ara sabem que si el virus és estacional, no hi ha pics de circulació a l’estiu. I, per tant, la covid-19 encara no ho és.

—Malgrat que hi ha hagut un augment de casos i hospitalitzacions, no ens hauríem de preocupar. Els hospitals diuen que, tot i que hi ha més casos, no són greus.
—Sí, no són greus. Tenim més casos, però no es disparen. El nombre d’ingressats a l’UCI es manté relativament estable. Les vacunes ens protegeixen dels casos greus i de la mortalitat potencial. Per això no es veu cap augment significatiu alarmant. Però sí que creix la circulació, perquè els vaccins no ens protegeixen gaire de la transmissió. És cert que no ens hem de preocupar pels casos greus. La preocupació potser hauria d’inclinar-se més cap a la covid persistent. La gent que s’infecta i pateix covid persistent no és un percentatge que es pugui menystenir, és una càrrega per a la sanitat pública. A més, individualment, causa molts maldecaps respecte de la qualitat de vida.

—I com s’explica, aquest augment? Alguns experts parlen que podria ser l’arribada de la subvariant nova de l’òmicron, l’eris.
—No crec que ens hàgim de capficar en quina és la variant que tenim, si no és que l’OMS ens diu que cal controlar-ne una perquè és més greu. De moment, no som en aquest punt, l’OMS l’ha anomenada variant d’interès. I a Catalunya no s’ha detectat. Sí que s’han detectat unes altres subvariants. Possiblement sí que circula, però en nivells percentualment molt baixos. Per tant, aquesta pujada de casos i d’hospitalitzacions no es pot explicar per aquesta subvariant.

—Llavors, com s’explica?
—Al meu entendre, s’explica perquè hi ha més contactes pròxims a l’estiu, per més que es facin a l’exterior. Recordo que durant la pandèmia es deia que tot canviaria quan fos estiu perquè com que som més a fora i podem mantenir certes distàncies, baixarien les infeccions i podríem fer vida normal. No ha estat mai així. La vida a les terrasses o a l’exterior durant l’estiu no es caracteritza precisament per mantenir les distàncies. Tot el contrari, hi ha distàncies curtes, encara que siguem a l’exterior. Hi ha més socialització i més moviment. També hi ha més gent que ve de fora i que ens pot portar alguna subvariant que causi algun petit pic.

—I la retirada del tot de les màscares pot tenir-hi res a veure?
—L’altre dia un amic m’ho comentava. No ho crec, les màscares, des de fa mesos, ja eren circumscrites a uns pocs àmbits. No crec que retirar-les en aquests pocs llocs tingui res a veure amb aquesta pujada. Crec que l’explicació és allò que dèiem abans de les interaccions.

—Aquests dies també circula una altra explicació. Diuen que el darrer gran pic d’infeccions va ser al gener, que ja han passat més de sis mesos, i que, per tant, hi ha menys gent protegida per la immunitat que tens quan t’encomanes. I, en conseqüència, ara el virus torna a tenir més facilitat per a propagar-se. Passa igual amb els vaccins?
—És clar, si considerem que tan sols hi ha la resposta dels anticossos, sembla clar que la resposta va decaient amb el temps. Aquests sis mesos que comentaves. Però això també és variable, perquè pot dependre de moltes coses, no només de la mena de vaccí que s’ha administrat, sinó també de la capacitat immunitària de la persona. Així i tot, hi ha una altra cosa, que és la resposta cel·lular. Encara que cap de totes dues poden evitar la transmissió. Si alguna variant nova té la capacitat de poder escapar de la resposta immunitària parcialment i pot propagar-se més de pressa que unes altres, infectarà la gent, però molt pocs casos seran greus. Però, és clar, la gent infectada l’encomanarà a més gent. Per tant, és possible que hi hagi una part de l’explicació d’aquest augment que vingui d’això, però no crec que la immunitat dels vaccins es pugui comptar en aquesta pujada. Bàsicament perquè no ens hem vacunat sincrònicament. No tots ens vam vacunar ara fa sis mesos, va ser un procés gradual.

—La sensació actual és que tot plegat ja ha passat i que no calen precaucions… S’ha transmès bé, el missatge?
—El missatge és bàsicament correcte, però, com sempre, el dimoni és en els detalls. S’ha dit que la covid-19 és com la grip, i com que amb la grip no prenem precaucions excepcionals o significatives, amb el coronavirus, tampoc. El problema és que no crec que puguem dir això encara. El coronavirus encara no causa una malaltia equivalent a la grip, ni per incidència, ni per durada, perquè ara mateix el SARS-CoV-2 continua transmetent-se durant tot l’any, amb pujades i baixades, però la grip es transmet bàsicament entre el novembre i l’abril.

—Ens haurem de tornar a vaccinar?
—Als més vulnerables, la gent gran o amb problemes respiratoris o cardíacs, sempre els recomanaré de seguir allò que marqui el Departament de Salut. Perquè la infecció greu pot ser un problema per a ells. A la resta, tenint en compte que els vaccins actuals no aturen la transmissió, i sabent també que encara que amb un percentatge petit els vacunats també podem tenir covid persistent, no els faria una recomanació intensa. Senzillament, ho deixaria com una opció de responsabilitat individual. Si la gent vol vacunar-se, hauria de tenir disponible la vacuna, però no la recomanaria.

—Per tant, quines mesures hauríem de prendre si no ens volem encomanar? Distància, màscara…
—Podríem dir que, llastimosament, sí, tenint en compte que els vaccins no poden protegir de la circulació. Ens protegeixen dels efectes, i també poden influir una mica en la transmissió perquè els vacunats probablement també poden excretar amb menys temps i amb menys càrrega. Però un vaccinat es pot infectar, i, per tant, les úniques mesures que han demostrat certa efectivitat, si s’apliquen bé, són la distància, la màscara i el filtratge de l’aire o l’aerografia d’aire en espais tancats. Són mesures que han estat bastant denigrades, i que possiblement no s’acabaran d’aplicar bé mai.

—I hi ha gent que llegirà això i es preocuparà. Caldrà tornar a prendre mesures?
—No, no. No som en aquest punt. Ara mateix, col·lectivament, no. Res no ho justificaria. Individualment, i si s’hagués fet una comunicació responsable, sí que hauríem de saber què podem fer per mirar de reduir la circulació i que no arribi a les persones més susceptibles. A la tardor, si la incidència puja força i es veu un augment de casos i ingressos a l’UCI, potser sí que caldrà tornar a implantar la màscara. Hem de pensar que el virus circula i que ens podem infectar, però no parlem de tornar a cap situació com la del 2020 o 2021. No parlem d’una propagació que origini una mortalitat significativa. El virus circula i, amb aquesta informació, hi ha dues opcions: decidir que circuli i quan arribi ja actuarem, o procurar reduir la possibilitat d’estar-hi en contacte.

—Cal tornar a prendre consciència que si algú té un símptoma és millor protegir l’entorn…
—Sí, igual que si tinguéssim la grip. El millor seria procurar no anar a treballar, posar-se la màscara i reduir el contacte. No diria rentar-se les mans, perquè és obvi que pot ser inútil en molts casos, tenint en compte la via de transmissió. Si una persona és positiva, la lògica i el sentit comú em diu que no vagi a treballar. Si has d’anar a treballar, posa’t la màscara. Però cal ser conscients que la màscara no dóna una garantia absoluta. Funciona fins a un cert punt. Si únicament la portes tu, i ningú més, és possible que a la llarga no sigui prou per a aturar la transmissió.

—Però ara pots anar a treballar amb covid, ens podem trobar que en un restaurant ens serveix algú que ha donat positiu. N’hi ha prou amb dur la màscara posada? O encara hi ha risc?
—Algú positiu no hauria d’atendre de cara al públic. I punt.

—Què és previst que passi, aquestes setmanes vinents?
—Ningú no pot fer una previsió. No sé si anirem molt més amunt, o si s’estabilitzarà i anirem cap avall. L’únic que podem dir és que el virus continua circulant d’una manera que no és controlable amb les mesures que tenim implantades, o, dit d’una altra manera, per la nostra absència de mesures. Sí que podem dir que, si això ha passat durant l’estiu, no és descartable que quan arribi la tardor o l’hivern tinguem una altra pujada.