Xàtiva commemora el bombardeig del 1939 amb un simposi

Ahir va fer setanta-set anys d’un dels bombardeigs de l’aviació feixista italiana més indiscriminats i mortífers de la guerra del 1936-1939. El dia 12 de febrer de 1939, amb l’aviació republicana i les defenses antieaèries valencianes molt malmeses, cinc avions italians van aparèixer al cel de Xàtiva (Costera) i hi van deixar caure vint bombes de 250 quilos cadascuna, que van impactar de ple sobre l’estació de tren i les cases circumdants. En l’anomenat per alguns ‘Gernika valencià’, hi van perdre la vida 130 persones i 300 més van quedar ferides.

Cap al final de la dècada del 1990 es va començar a fer un homenatge cada any a les víctimes a l’estació de Xàtiva, on el 2007 es va inaugurar un monument commemoratiu, pagat amb col·lecta popular i impulsat pel Consell de la Joventut de Xàtiva. Durant tots aquests anys, l’homenatge no ha tingut el suport de l’Ajuntament de Xàtiva, governat pel PP amb Alfonso Rus al capdavant, que ha impedit també de retirar el títol de batlle honorari i perpetu de Xàtiva al dictador Francisco Franco, responsable últim del bombardeig. No ha estat fins el canvi del govern municipal l’any passat, amb la nova majoria del PSPV, EUPV i Compromís, que s’han pogut elminar els honors oficials de la ciutat al general sediciós.

A més de l’homenatge (demà a migdia al Monument de l’Aixopluc), enguany també és especial perquè el col·lectiu Ulleye ha organitzat un simposi d’entrada lliure a la capital de la Costera sobre el bombardeig, amb el suport de l’ajuntament. Amb el títol ‘Bombardeig de Xàtiva 1939: Nous temps, noves esperances’, és coordinat pel professor Rafel Buforn i amb la direcció científica de Ricard Camil Torres.

El programa, repartit en sessions avui i demà, compta amb ponències del mateix Buforn (‘El crim no sols fou a Granada. Relat històric basat en la repressió homosexual a Xàtiva l’any 1961’), Salvador Català (‘Per què afusellaren Jovino i Cantador? Breu història de dos sindicalistes de la UGT’), Laura Gassó (que hi presenta el seu llibre ‘El diario de Gaskin’), Francesc Piera Francés (‘La tipografia a les làpides del cementeri de Xàtiva’), Agustí Ventura i Conejero (‘L’actuació de Sarthou en la guerra i la postguerra’), Miquel Albero Polo i Cristina Escrivá Moscardó (‘Teresa Moragues David. Memòria oral del bombardeig’) i Ricard Camil Torres i Cristina Escrivà Moscardó (‘Un triangle durant la guerra amb baricente a Xàtiva: La revista “Madrid”’).