20.11.2018 - 05:00
La invenció d’internet i la irrupció dels telèfons mòbils han propiciat l’aparició de les xarxes socials, un fenomen gens fàcil de preveure fa tan sols un parell de dècades. Com tampoc ho era que els robots sortissin de l’àmbit estrictament laboral per donar pas als anomenats robots socials, que cada vegada veurem més en entorns quotidians: assistint persones amb discapacitats i persones grans, fent de recepcionistes o dependents en centres comercials, com a guies en fires i museus, actuant com a companys de joc de joves i adults, i, fins i tot, exercint de mainaderes i mestres de reforç.
«Les noves tecnologies informàtiques i robòtiques incideixen en el cercle social i de relació entre les persones»
Les tecnologies informàtiques i robòtiques representen un pas més en la transformació social que va començar amb la revolució agrària i va continuar amb la revolució industrial, però hi introdueixen una diferència qualitativa. Ja no es tracta merament de mecanitzar feines pesades i repetitives al camp i a les fàbriques, o que els electrodomèstics alliberin temps que les persones puguin utilitzar de manera més creativa i plaent. La diferència és que aquestes noves tecnologies incideixen en el cercle social i de relació entre les persones, és a dir, entren en l’esfera de les emocions i dels sentiments.
Això fa aflorar un seguit de qüestions ètiques que no tenia sentit plantejar per a altres tipus de màquines. Per exemple, una persona malalta podria creure que el robot que la cuida es preocupa realment pel seu benestar i delegar-li totes les decisions. O un nen podria pensar que el seu company robòtic és un veritable amic. Un ordinador portàtil de feina sabria quan i on l’usuari ha estat més productiu i podria compartir aquesta informació amb altres dispositius per optimitzar-ne el rendiment o bé per a altres finalitats, amb el consentiment de l’usuari o sense. Per no parlar de la capacitat de manipulació dels anomenats influencers i dels possibles mals usos de la gran quantitat d’informació que compartim a les xarxes socials.
Oportunitats i perills a les xarxes socials
Un influenciador (en anglès, influencer) és aquell capaç d’influir en el procés de decisió d’una altra persona. Es pot influir sobre la gent per obtenir poder i, viceversa, es pot utilitzar el poder per influenciar. Internet ha representat un gran canvi en les pautes de persuasió, ja que ha multiplicat les possibilitats d’influència posant-la alhora a l’abast de qualsevol persona. Michael Wu, un expert en anàlisi de xarxes socials, ha identificat sis factors que determinen la capacitat d’influència (Wu, 2012). D’una banda, aspectes genèrics com la credibilitat de l’influenciador i l’audiència que té, i, de l’altra, aspectes lligats al receptor de la influència: la confiança que li mereix l’influenciador, la rellevància de la informació, així com la seva oportunitat en el temps i l’espai (factors que en anglès es coneixen com a «the right person, information, time, and place»). Pel que fa als dos primers, no existeixen ni influenciadors universals ni mitjans de comunicació generals. Un influenciador ho és només en el seu domini d’expertesa i a través del canal adequat.
L’oportunitat temporal del missatge és decisiva, ja que està demostrat que hi ha només una finestra d’or (golden window) en què el destinatari està interessat a prendre una decisió i obert a considerar diverses opcions. Aquesta finestra es detecta per accions que l’usuari realitza, com ara afegir-se a un grup temàtic o bé fer una pregunta en un fòrum. De fet, la pretensió no és convertir-se en un bon influenciador per se, sinó teixir una xarxa d’influenciadors establerts que faci arribar oportunament cada missatge als destinataris adequats.
