Les aplicacions ens espien? Per què m’apareix publicitat sobre allò de què acabo de parlar?

Alguna volta heu parlat amb algú sobre un viatge que us agradaria fer i just després us han aparegut anuncis sobre aquest destí a internet? Heu cercat unes vambes concretes al vostre navegador i més tard s’han apoderat de la publicitat que us surt a les xarxes socials?

Les aplicacions mòbils moltes vegades tenen concedit l’accés al nostre micròfon i a més funcionalitats com ara la ubicació, els contactes i les fotografies del telèfon. D’aquesta manera, si parlem al costat del mòbil i hem concedit aquest permís, el nostre cercador –Google Chrome o Safari, per exemple– ho aprofita i aplega aquestes informacions.

Una altra manera d’acumular dades dels usuaris és mitjançant un seguiment de les pàgines que consultem. Si el navegador no és ben configurat, és a dir, si li hem permès més accessos del compte, pot fer servir la informació de les nostres cerques per crear-nos un perfil publicitari: “Per això després ens mostren anuncis i publicitat adient al perfil publicitari que ells mateixos han construït”, explica Selva Orejón, experta en ciberseguretat i directora de l’empresa Onbranding.

Unes informacions que van a parar a mans d’empreses que es dediquen a revendre les nostres dades: “Crec que ha arribat el moment de començar a tenir una mica més de consciència i assumir que els data brokers existeixen. Hi ha empreses que venen els nostres perfils publicitaris, interessos de cerca, gusts… Com més va més miren de construir un servei basat en les nostres informacions”, assenyala Orejón.

Compartir informació per oferir anuncis segmentats

Hi ha acords entre les xarxes socials i entre les empreses que les formen amb el propòsit de compartir les informacions que recullen constantment de tots els seus usuaris. L’objectiu d’oferir la publicitat feta a mida és que les empreses assegurin les vendes: “Les bases de dades van molt més enllà de llistes de noms i cognoms, hi ha informació qualitativa que els permet de llançar campanyes o productes adreçats a un públic amb uns gusts i interessos determinats.”

Per què acceptem acords amb les aplicacions?

Moltes vegades, les aplicacions es poden fer servir sense haver d’acceptar cap mena d’acord ni donar accés als contactes, al micròfon i a la ubicació. Tanmateix, la majoria d’usuaris accepten les galetes i els permisos legals: “Tenim la tendència a anar per la vida amb molta pressa i per culpa d’aquest excés de rapidesa, perdem la privacitat”, explica Orejón.

“Hem entès que a internet tot és de franc i ràpid i això té un cost, però potser no ens interessa conviure amb la consciència que tot allò que fem té una repercussió”, afegeix. I, segurament, les conseqüències encara no les vivim en primera persona ni sabem quin abast tenen: “La privacitat és una qüestió col·lectiva. Nosaltres mateixos no podem garantir la nostra privacitat, sinó que depenem de tercers, i si no tenim aquesta concepció col·lectiva, mai no podrem tornar a tenir privacitat.”

Com podem evitar de ser investigats per les aplicacions?

Els navegadors saben què interessa als usuaris perquè han creat aquesta mena de perfils publicitaris, però hi ha fórmules per a garantir una privadesa de més qualitat, tot i que parcialment. “Quan naveguem podem fer servir certs bloquejadors de tràfic, com ara UBlock Origin i Privacy Badger, dues extensions del navegador que ens permeten d’usar internet amb certa privadesa. També podem fer servir uns altres navegadors, per exemple DuckDuckGo, que estan substancialment més preocupats per la nostra privacitat”, assenyala Orejón.

De totes maneres, considera que és imprescindible que la ciberseguretat passi a ser un dels pilars educatius: “Ens falta molt de coneixement, penso que hauria de ser obligatori que a les escoles i als instituts rebéssim classes sobre els nostres drets i obligacions a la xarxa.” Una formació que, a més, ha d’arribar com més aviat millor: “Em sembla curiós que avui dia, i amb l’accés a la informació que tenim, encara hi hagi gent que pensi que això no li pot passar. Tots som al mateix vaixell i totes les informacions són igual d’interessants de cara a tercers.”