09.02.2016 - 22:00
Xarxa sí:
El nou Infomigjorn. Infomigjorn és un butlletí setmanal d’informació sobre la llengua (http://migjorn.cat/infomigjorn.html) que es va empescar el mai prou lloat Eugeni S. Reig fa uns quants anyets. La gràcia de la cosa és que fa de filtre de qualitat: saps que hi trobaràs tot el que s’ha publicat de rellevant sobre el tema al llarg de la setmana, i això, considerant l’aclaparadora quantitat de material que circula, no té preu. No cal dir que per fer una feina així s’ha de ser d’una mena de manera (endreçat i tenaç, però també crític i una mica savi), per això l’enginyer alcoià, ara que havia de plegar, no ho tenia fàcil per trobar continuador. Que la xarxa i la vida moderna propicien els entusiasmes efímers i el foc d’encenalls. Però hem estat de sort: n’han agafat el relleu Isabel Casadevall com a editora i Jordi Palou, el factòtum de Rodamots (http://rodamots.cat/), com a manobre digital. Tota una garantia.
Xarxa no:
Els psicòpates, malaltons o trols de les llistes. Malgrat els anys que fa que participem en llistes especialitzades, i que sabem que la brega i l’insult no fan servei a ningú, no hi ha manera: les ofenses estan a l’ordre del dia. Per cada persona que s’escarrassa a raonar, donar informació i argumentar les seves tesis n’hi ha deu que treuen pit, llancen l’alè carregat a la cara del rival i engeguen l’estirabot. Gallets digitals a manta. I no estic parlant de fòrums d’aquells de gent amb xandall, no: em refereixo a llistes sobre llengua, on diuen que la gent és sàvia, noble, llegida i respectuosa. Doncs nanai.
Xarxa sí:
Els blogs. És veritat, n’hi ha tants que necessites una guia. Jo una de les que faig servir és la d’aquesta santa casa, per això, com que la fal·lera que tenim és la que tenim, heus-ne aquí dos que valen la pena: un que té la llengua com a matèria argumental (http://blocs.mesvilaweb.cat/jbadia/), amb el mèrit que en Jordi Badia ha fet de corrector tota la vida, i desmenteix el mite que els correctors no tenen traça a escriure, i un altre que la fa servir com a matèria primera (http://blocs.mesvilaweb.cat/tonicasalsg/). O vés a saber, perquè el blog és nou de trinca i m’hi jugaria un pèsol que no se sabrà estar de parlar-ne. Com que l’autor és un escriptor quasi clandestí amb més de tres decennis d’exercici, sempre podreu dir que ‘jo el vaig descobrir quan tot just començava’.
Xarxa no:
L’âire du temps. La limitació d’espais als missatges de Twitter és una dificultat a l’hora d’argumentar i camp adobat per a les consignes políticament correctes. Amb el temps vas seleccionant els perfils que, malgrat tot, aporten coneixement i raonament, però les característiques del mitjà fan que sempre estiguis exposat a la veu del poble. Aquest dia, arran d’una controvèrsia sobre el mot ‘contacontes’ (per a uns calc inadmissible, per a altres sinònim complementari de ‘rondallaire’), un perfil per a mi desconegut va piular: ‘Tenir-los com a sinònims és riquesa i és inclusiu.’ Au, ja l’hi tens: el tòtem del moment. Si una cosa és inclusiva és que és bona per definició. Per descomptat, ni la persona perfilada ni ningú sap en què consisteix la inclusivitat d’un terme copiat, però tant se val: el que compta és engaltar-hi la consigna, l’adjectiu de moda, la buidor del concepte sense significat. I fugir d’estudi, quan te’n demanen explicacions.
Xarxa sí:
L’adoctrinament dels nostres. A risc de semblar una bertranada, la possibilitat d’accedir a tants canals d’informació permet saber coses que amb els mitjans convencionals són gairebé impossibles. Coses que l’enemic oculta i que fan pujar la moral de la tropa. Quan, segons el darrer informe del CAC, 8 de cada 10 catalans miren la televisió en castellà (no és un atac massiu de botiflerisme, és que la immensa majoria de canals emeten en la llengua de Jorge Moragas), és reconfortant assabentar-se pels digitals que la Generalitat Valenciana restituirà el valencià com a llengua de comunicació o que a les Balears el català tornarà a ser requisit per a accedir a la funció pública. Perquè de tafaneries sobre cantantes eurovisives o revolucionaris de pa sucat amb frac ja en tenim les neurones plenes.
