El decret de Sánchez amaga una injecció de 1.300 milions a les elèctriques i el rescat d’autopistes

Avui és previst que el congrés espanyol convalidi el decret d’estalvi energètic, i tot just ahir, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, reclamava el suport de totes les formacions parlamentàries al text. El decret llei té com a mesura estrella la limitació de la temperatura a vint-i-set graus a l’estiu i a dinou graus a l’hivern, però també inclou una injecció milionària a les elèctriques, beques a l’estudi, la gratuïtat del nous abonaments de RENFE o el rescat d’autopistes.

Una de les propostes més controvertides és, precisament, l’aportació milionària al sector elèctric. Concretament, són 1.360 milions d’euros procedents del pressupost espanyol del 2022. Aquesta aportació, segons que recull el decret llei 14/2022, de l’1 d’agost, es fa en compliment d’un altre decret llei, el del 29/2021, de 21 de desembre, en el qual “es prenen mesures urgents en l’àmbit energètic per a fomentar la mobilitat elèctrica, l’autoconsum i el desplegament d’energies renovables” i també a causa de la “reducció d’ingressos arran de la suspensió de l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica (IVPEE)”. Ara bé, no queda gaire clar quan i on aniran destinats exactament els diners.

Un altre punt no exempt de polèmica està relacionat amb el rescat d’unes quantes autopistes, que el PSOE justifica amb l’argument que “un govern ha de pagar allò que deu”. El decret llei recull que “és una mesura necessària i urgent perquè es porta a terme el pagament de vuit contractes concessionals corresponents a autopistes de peatge que per problemes financers han revertit en l’estat”. Són les R-3, R-5, R-2, R-4, M-12, AP-7 (circumval·lació d’Alacant i tram Cartagena-Vera), AP-36 (Ocaña-la Roda) i AP-41 (Madrid-Toledo).

El govern va modificar la normativa sobre la liquidació del rescat de les autopistes radials rescatades, per agilitar els processos i reduir els costs derivats de les expropiacions i el càlcul de l’anomenada responsabilitat patrimonial de l’administració (RPA). Aquestes expropiacions van quedar pendents de pagament per part de les societats concessionàries, però d’ençà del rescat de les autopistes per l’estat espanyol, el Ministeri de Transports s’encarrega dels abonaments, a conseqüència de diverses sentències judicials.

Què hi diuen els partits?

Aquest últim punt és un dels que critica Junts per Catalunya. En declaracions a VilaWeb, la portaveu de la formació al congrés espanyol, Míriam Nogueras, avança que el partit hi votarà en contra perquè les mesures que es detallen no són del tot clares. “Amb el reial decret s’agilita el pagament del rescat de vuit contractes corresponents a aquestes autopistes. Els creditors xifren el pagament en 4.500 milions, mentre que el mateix govern espanyol anuncia que arribarà a un màxim de 3.300 milions d’euros.” Nogueras denuncia que és una pràctica habitual d’aquest govern concentrar diverses mesures que no tenen a veure amb l’estalvi energètic. “En una altra partida de 1.360 milions d’euros que es destinarà a les elèctriques tampoc no s’especifica on aniran aquests diners, si aniran a parar a l’oligopoli, ni d’on surten.”

ERC, EH Bildu i el PDeCAT votaran a favor del decret d’estalvi energètic. Esquerra considera una bona notícia que el govern espanyol hagi ofert de tramitar-lo com a projecte de llei, cosa que obre la possibilitat de presentar-hi esmenes. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha dit que el partit havia defensat algunes mesures, però que n’hi havia d’altres que s’havien de negociar. La CUP, per la seva banda, demana mesures d’estalvi energètic més dures i que Catalunya utilitzi les seves competències per anar més enllà. Ciutadans, Vox i el PP també han avançat que hi votaran en contra si el govern espanyol no modifica el text.

Joan Ribó, coportaveu de Compromís i batlle de València, ha anunciat que hi donaran suport “de manera entusiasta” perquè “no es pot dilapidar energia”. En el darrer moment, el PNB també ha anunciat que hi votarà a favor “per responsabilitat”, atès que considera que les mesures només tenen sentit si s’apliquen immediatament i arran de la valoració positiva que ha fet la ministra per la Transició Ecològica espanyola, Teresa Ribera, del pla de contingència del govern basc, “que serà tingut en compte en el futur pla de contingència que el govern espanyol remetrà al setembre a la Comissió Europea”.

Tramitar-ho com a projecte de llei

Les dificultats per a fer avançar el decret han dut el govern espanyol a plantejar-se la possibilitat de tramitar-lo com a projecte de llei per salvar-lo en la votació. En una entrevista a Telecinco, Teresa Ribera detallava que el govern espanyol estava disposat a introduir-hi millores durant el tràmit parlamentari, tot i que ha deixat clar que el govern espanyol preferia la convalidació “per a no causar incertesa entre la ciutadania”.

En el cas que la mesura no prosperés, hi hauria un canvi en la gratuïtat dels abonaments de Renfe, que ara els usuaris ja poden adquirir, i es passaria a la rebaixa del 50% anunciada al juny. La mesura pretén d’incentivar el transport públic en un context d’escalada del preu del carburant, i calca mesures preses per altres estats membres de la Unió Europea.

El ple extraordinari d’avui també servirà per a pronunciar-se sobre el decret que actualitza la legislació bàsica en matèria d’incendis forestals i que obliga a una planificació anual de prevenció, aprovat a començament de mes, i sobre el decret que conté el nou sistema de cotització per als treballadors autònoms, aprovat a final de juliol.

Llei del “només sí és sí”

A banda dels decrets, també s’aprovarà la llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com la llei del “només sí és sí”, la llei de ciència i la llei concursal. El govern espanyol confiava que el senat espanyol aprovés les normes abans de les vacances d’estiu, però el ple que es va fer la tercera setmana de juliol va introduir-hi unes quantes esmenes i els texts han de tornar al congrés.