The Washington Post · Terrence McCoy

Rio de Janeiro, Brasil. Quan un jutge del Tribunal Suprem brasiler va ordenar la suspensió de X al país més gran de l’Amèrica Llatina, Shirley Sampaio no va immutar-se. Ella, de totes maneres, sempre ha preferit Instagram.

“Em molestaria molt que suspenguessin Instagram, o WhatsApp, però la gent no fa servir X”, diu aquesta venedora de joies, de 56 anys.

El Brasil, de 215 milions d’habitants, va ser un dels primers –i més entusiastes– països d’adoptar Twitter, la plataforma ara anomenada X, fins al punt que va arribar a ser el seu principal mercat fora dels Estats Units. Més de 40 milions de brasilers –gairebé una cinquena part de la població– empraven habitualment la plataforma per participar en discussions acalorades sobre política o per fer safareig sobre l’últim episodi de la sèrie de moda. Les protestes multitudinàries que van sacsar el país el 2013 van organitzar-se, en bona part, per Twitter, la mateixa xarxa social que més tard va impulsar l’ascens al poder de Jair Bolsonaro, ara ex-president.

Però, d’aleshores ençà, la influència de X al Brasil s’ha reduït considerablement. Segons el darrer recompte, la xarxa social tenia uns 22 milions d’usuaris actius al país. Els sondatges mostren que els brasilers tenen molta més tendència a fer servir WhatsApp o Instagram –o fins i tot l’aplicació xinesa de vídeos Kwai– que no pas X. L’any 2022, tan sols un 3% dels brasilers assegurava que la xarxa social era la seva plataforma preferida per a consumir notícies polítiques, precisament l’àmbit en què X havia aconseguit de diferenciar-se més dels seus competidors anys enrere.

Sota la direcció d’Elon Musk, les pèrdues de l’empresa no han fet sinó agreujar-se. Després d’haver adquirit la plataforma l’any 2022, Musk va restaurar els comptes d’usuaris suspesos, va canviar les normes de moderació de continguts i va rebatejar la plataforma amb el nom de X.

Però els canvis no han acabat de convèncer els brasilers: d’ençà que Musk va assumir-ne el control, més de dos milions d’usuaris han abandonat la xarxa. La crisi judicial de la setmana passada ha evidenciat encara més l’estatus minvant de la xarxa social al Brasil. El jutge Alexandre de Moraes, un dels fiscals més agressius del món en la lluita contra la desinformació, va ordenar a X que bloqués comptes que, segons el jutge, amenaçaven la democràcia al Brasil.

Musk s’hi va negar, per la qual cosa Moraes decretà la suspensió de X al país. Però el cas ha deixat indiferent la majoria de brasilers.

Alguns, certament, van acusar Moraes d’extralimitació judicial. Uns altres van dir que l’ordre vulnerava la llibertat d’expressió. Però la majoria ha continuat com si no hagués passat res: al cap i a la fi, X ja no és el que era, al Brasil.

“Durant cinc anys o deu, Twitter va ser la plaça pública brasilera”, diu Pedro Doria, columnista de tecnologia del diari O Globo. “És on hi havia la majoria de les discussions d’importància pública. Amb els anys, ha anat perdent interès i transcendència. Ara és una plataforma menor i menys important.”

La suspensió de X n’ha afeblit encara més la capacitat per a competir amb unes altres plataformes de xarxes socials. Més d’un milió de brasilers van passar a la xarxa rival Bluesky –creada pel fundador de Twitter, Jack Dorsey– els dies posteriors a la suspensió. Uns altres han acudit en massa a Threads, una altra plataforma que és propietat de Meta.

Dilluns, un subcomitè del Tribunal Suprem va confirmar per unanimitat l’ordre de Moraes.

“El control públic sobre la governança és essencial, i més en un àmbit on el poder està monopolitzat i es concentra en mans d’unes poques empreses”, va escriure el jutge Flávio Dino. “Autòcrates privats tenen la capacitat de dictar les regles i eludir responsabilitats, sense haver-se de preocupar pels perills sistèmics o les externalitats negatives de les decisions.”

El proveïdor d’internet Starlink, una altra empresa propietat de Musk que opera al Brasil, va dir que desafiaria l’ordre i continuaria permetent als seus usuaris d’accedir a X.

El president d’Anatel, l’agència de telecomunicacions del Brasil, va advertir dilluns en una entrevista a GloboNews que Starlink permetria la llicència per a operar al país si no blocava l’accés a la plataforma. L’endemà, l’empresa es va queixar de la “il·legalitat flagrant” de l’ordre, però va assegurar que l’acataria.

Durant la disputa, Musk ha publicat tota mena de missatges a X contra les autoritats judicials brasileres i a favor de la llibertat d’expressió. “Visca la democràcia! Visca un Brasil lliure!”, va escriure en portuguès a X.

Però fins i tot els usuaris més aferrissats de X al Brasil han començat a cercar alternatives.

“Crec que ja he intentat d’obrir l’aplicació quatre vegades avui, no recordava que ja no funcionava”, escriu un usuari en un fòrum a Reddit sobre la plataforma.

“No crec que hi torni”, diu un altre.

“Elon no cedirà”, afegeix un tercer.

“Que bombin a Twitter”, diu un quart usuari. I afegeix: “Sigui com sigui, és un femer.”

• Subscriviu-vos a The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb