09.11.2023 - 21:50
|
Actualització: 09.11.2023 - 21:53
La guerra d’Ucraïna, les protestes a l’Iran en contra de la repressió i la desigualtat entre homes i dones, la tornada al poder dels talibans a l’Afganistan i les múltiples cares de la crisi climàtica en unes quantes parts del món són tan sols alguns dels temes que s’exhibeixen a les fotografies del World Press Photo d’enguany. Per dinovena vegada, l’exposició de fotoperiodisme més popular del món aterra avui a Barcelona. Fins el 17 de desembre, serà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) gràcies a Photographic Social Vision.
Una vegada més, l’exposició explicarà amb fotografies pràcticament inèdites al nostre país –algunes han estat exposades al Visa Pour l’Image de Perpinyà d’enguany– l’actualitat més crua que va viure el món el 2022 i que sovint no fou coberta pels mitjans tradicionals. S’hi expliquen històries del dia a dia de comunitats anònimes i de regions inhòspites on, malgrat tot, hi ha lloc per a la vida. I on hi ha fotoperiodistes disposats a explicar-ho.
En el concurs d’enguany, hi ha participat un total de 3.752 fotoperiodistes de 127 països diferents i s’hi han presentat 60.448 fotografies. D’ençà de l’any passat, la fundació World Press Photo ha reformulat el concurs per promoure la varietat de guanyadors i optar per un model territorial. És per això que divideix el món en sis grans regions –Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania–, n’elimina temàtiques i, en canvi, estableix, dins aquestes regions, quatre grans categories: fotografia singular, reportatge gràfic, treball de llarg termini i format obert. D’aquesta manera, cada regió pot tenir quatre grans guanyadors. Dels 24 guanyadors totals, 16 són locals (és a dir, de la regió on han desenvolupat els seus relats), i procedeixen de 23 països: Alemanya, l’Argentina, Armènia, Austràlia, Bèlgica, Myanmar, Dinamarca, Egipte, l’Equador, l’estat espanyol, l’estat francès, els Estats Units, les Filipines, Grècia, l’Iran, Itàlia, el Marroc, Mèxic, el Perú, Sud-àfrica, Ucraïna, Veneçuela i la Xina.
Us mostrem algunes de les fotografies més colpidores de cada una de les regions del món que es poden veure al World Press Photo aquests dies.
Imatges punyents, històries extraordinàries
Tot i la reformulació per regions del concurs, no s’ha perdut la World Press Photo de l’Any, que enguany és per a Mariupol Maternity Hospital Airstrike (‘Atac aeri a l’hospital de maternitat de Mariupol’), del fotògraf Evgeni Maloletka, d’Associated Press. En la imatge s’hi pot veure Irina Kalinina, una dona embarassada que és evacuada per quatre homes d’una maternitat atacada en un atac aeri rus a Mariúpol (Ucraïna). El nadó, que es deia Miron (‘Pau’ en català), va néixer mort. Kalinina va morir pocs minuts després de parir. La imatge forma part de The Siege of Mariupol (‘El setge de Mariupol’), un reportatge del mateix autor que també ha estat guardonat com a millor reportatge gràfic d’Europa.
Here, The Doors Don’t Know Me (‘Aquí, les portes no em coneixen’), del fotògraf Mohamed Mahdy de Magnum Foundation`, és el treball que ha estat guardonat pel World Press Photo a millor format obert d’Àfrica. A partir d’imatges trobades i de pròpies, Mahdy ha aconseguit de narrar la vida de la gent del barri d’al-Max, una comunitat pesquera d’Alexandria que ara es troba amb les cases amenaçades a causa de l’augment del nivell de la mar pel canvi climàtic.
A l’Amèrica del Nord i Central, Cristopher Rogel Blanquet ha guanyat el premi a millor treball a llarg termini per Beautiful Poison (‘Verí bonic’), un retrat fotogràfic commovedor sobre la vida d’en Sebastián, un noi de divuit anys de Villa Guerrero (Mèxic), fill de grangers de flors. Sebastián pateix d’hidrocefàlia, un trastorn neurològic causat per l’acumulació de substàncies tòxiques, les mateixes que ajuden a mantenir boniques les flors del negoci dels seus pares. L’exposició mostra la vida dels pares d’en Sebastián que, després de tota una jornada de treball entre hivernacles, han de tenir cura del seu fill.
A la regió de l’Amèrica del Sud, Alessandro Cinque ha estat el guanyador de la millor història, pel treball Alpaqueros. En una fotografia, s’hi retrata Alina Surquislla Gómez, alpaquera (ramadera d’alpaques), de tercera generació, que duu a coll-i-be un cadell d’alpaca. Aquests animals són una font important d’ingressos als Andes, on les crien principalment per la llana, molt preuada per a la roba de punt i la tela teixida. Ara, la crisi climàtica fa perillar els entorns on es crien les alpaques i les comunitats que hi viuen: les estacions humides cada vegada són més curtes i els períodes de sequera són més intensos i més llargs. Això fa que es redueixin les pastures naturals i la qualitat de l’herba de què s’alimenten les alpaques.
El World Press Photo a millor història de l’any d’Àsia és per al fotògraf Mads Nissen, per The Price of Peace in Afghanistan (‘El preu per la pau a l’Afganistan’). La fotografia és un retrat de Khalil Ahmad ensenyant la cicatriu d’una operació al ronyó, que la seva família va vendre per 3.500 dòlars, per a poder menjar. L’entrada dels talibans al país el 2021 va accelerar una crisi econòmica que afecta tot el país. De fet, segons les Nacions Unides, el 97% de la població viu per sota del llindar de pobresa i el 95% no té recursos per a menjar.
Una de les millors fotografies singulars d’enguany és la de Mauk Kham Wah, de la regió d’Oceania, amb la fotografia Retrieving The Dead (‘Recuperar els morts’). S’hi veuen membres de les Forces de Defensa del Poble (PDF) que es retiren amb el cos d’un camarada carregat a les espatlles després d’un enfrontament amb els militars de Myanmar, a Moe Bye. Les autoritats del país hi havien enviat reforços mentre els combats amb els grups d’oposició locals s’intensificaven. Moe Bye és una zona estratègicament important, com a accés militar a carreteres que condueixen a zones on la resistència armada és especialment forta.
Menció d’honor per a Emilio Morenatti
El fotògraf Emilio Morenatti, resident a Barcelona de fa temps, ha obtingut una menció d’honor al World Press Photo d’enguany, pel seu reportatge War Wounds (‘Ferides de guerra’). Membre d’Associated Press, va desplaçar-se fins a Ucraïna per a cobrir-ne la guerra. Les seves fotografies retraten, sobretot, persones a qui van haver de fer amputacions a causa del conflicte.
Visites guiades i horaris
Per a millorar l’experiència del visitant, el CCCB i la Photographic Social Vision organitzen visites comentades. Una oportunitat per a aprofundir les històries que s’amaguen rere els treballs fotogràfics. A més a més, també ofereixen visites accessibles a sords, cecs o gent amb poca visió. Això sí: cal reservar entrada.
Els horaris disponibles per a veure l’exposició són els següents:
De dimarts a dijous: d’11.00 a 20.00
Divendres no festius: d’11.00 a 21.00
Dissabte: de 10.00 a 21.00
Diumenge i festius (6 i 8 desembre): de 10.00 a 20.00
Dilluns no festius: tancat
