William Aitken, l’escocès que continua empresonat un mes després de les protestes per Pablo Hasel

El 17 de febrer, la segona nit de protestes per l’empresonament del raper Pablo Hasel, a Barcelona hi va haver set detinguts. L’endemà tots van sortir en llibertat provisional tret d’un, William Aitken, un jove escocès de trenta anys. Tot i que fa quatre anys que viu a Barcelona, la seva condició de ciutadà del Regne Unit li va impedir de seguir el mateix camí que els altres detinguts i avui, un mes després, continua tancat a la presó de Brians 1.

La Fernanda, la seva parella, recorda que aquell dia tornaven del parc de fer un pícnic quan William Aitken se’n va anar amb uns amics a patinar. Aquesta és la passió que l’havia portat fa quatre anys a visitar Barcelona i, després de trobar feina, s’hi va quedar. “Jo em vaig quedar a casa i em vaig posar un film. Com que hi havia queda, li vaig dir que l’esperaria. Però ja no va tornar”, ens diu per telèfon.

El van detenir uns policies que anaven de paisà a la ronda d’Universitat. Les manilles li van deixar les mans lliures per a enviar un missatge de veu a la seva xicota en què li explicava que l’havien detingut. Va passar la nit a la comissaria de les Corts i l’endemà va passar a disposició judicial. “Allà va començar el desastre. Vam anar veient com tots els detinguts de la mateixa nit quedaven en llibertat. Llevat d’en William”, explica.

El jutjat d’instrucció número 4 de Barcelona l’acusa de desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat per haver llançat una pedra contra una furgoneta i danys. Són delictes que s’imputen a més detinguts que més tard han estat posats en llibertat amb càrrecs. El problema afegit d’Aitken, a parer del magistrat, és que en el seu cas hi podia haver risc de fugida, perquè després del Brexit, l’estat espanyol i el Regne Unit encara no tenen un acord d’extradició.

“Això que diu la interlocutòria és una barbaritat jurídica, el jutge no deu conèixer el conveni de sortida del Regne Unit de la UE”, diu sense matisos l’advocat d’Aitken, David Aranda. Segons ell, arran del Brexit no es torna al vell sistema d’extradicions en el qual no es permetia l’extradició de nacionals: “En l’acord del Brexit es regula un sistema d’extradicions similar al de les ordres de detenció europees que permet el retorn d’investigats en ambdós sentits, independentment de la nacionalitat que tinguin”, afegeix.

Per això han presentat un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona on Aranda espera desacreditar el suposat risc de fugida. Alhora, també s’intentarà desarticular l’argument judicial que assenyalava que William Aitken no té arrelament a l’estat espanyol, aportant novament nòmines, el contracte laboral des del 2017, una residència fixa… “Té feina de cap de departament, contracte indefinit, parella, una vida construïda aquí… A banda, no hi pot haver risc de fugida perquè té el passaport caducat“, diu la Fernanda.

Divendres la Fernanda el va poder veure per primer cop sense un vidre al davant en un vis-a-vis. “L’he abraçat per primera vegada ara que fa d’un mes d’ençà que va marxar de casa i ja no va tornar. És tot molt estrany, la nostra vida havia estat perfecta fins ara.”

Explica que l’ha vist ansiós i nerviós per si finalment tomben aquest recurs i s’ha de quedar a la presó fins que no es faci el judici. “Això li fa molta por, és obvi.” S’espera que l’Audiència de Barcelona resolgui el recurs en el termini de dues setmanes o tres. El 26 de març és l’aniversari d’en William; això vol dir que, ben probablement, complirà els trenta-un anys dins la presó.