14.01.2021 - 21:50
|
Actualització: 15.01.2021 - 12:05
Avui fa vint anys que va néixer la Viquipèdia, una eina que ha revolucionat la manera com estudiem i aprenem. Sovint és la primera font que consultem quan ens apareix un dubte i fem una cerca. De fet, aquests darrers deu anys ha constat sovint a les llistes de les deu pàgines més vistes a escala mundial.
S’ha convertit en un recurs tan familiar que sovint ens oblidem que el projecte es finança només amb subvencions i que depèn de voluntaris per créixer. L’any 2020, la Wikimedia Foundation, l’organització sense ànim de lucre amb base a San Francisco propietària de la Viquipèdia, va rebre 124 milions de dòlars en donatius.
Els fons recaptats es dediquen, sobretot, al manteniment dels servidors sense els quals no podria aguantar el gran volum de visitants.
Xavier Dengra, membre d’Amical Wikimedia, explica a VilaWeb que les celebracions de la comunitat que hi ha darrere la Viquipèdia en català, es faran al març. Fou el 16 de març de 2001 que va néixer la versió catalana, que era la tercera que es creava, poc després de la versió alemanya, i la segona on es publicaven articles per primera vegada.
Dengra avança que volen aprofitar l’avinentesa per animar al relleu generacional d’editors i promoure l’ús de la Viquipèdia, perquè han detectat que ha baixat força el nombre de lectures.
La Viquipèdia en xifres
Actualment, hi ha 306 versions idiomàtiques registrades, amb més de 55 milions d’articles (vegeu-ne la llista completa). La versió en anglès és la que té més articles, concretament 6,2 milions, i compta amb 127.000 usuaris mensuals actius. Entre totes les versions, acumulen una mitjana de 20 milions de pàgines vistes.
La versió amb menys continguts és en llengua cree, un continu dialectal de llengües algonquines del Canadà: té 151 articles i 21 usuaris actius. La versió en català encapçala la llista de qualitat basada en els 1.000 articles fonamentals que una versió hauria de tenir.
Una excepció a la xarxa
En plena expansió del fenomen d’internet, van sorgir iniciatives que volien aprofitar l’oportunitat única que la xarxa representava per compartir informació de manera col·laborativa. Una idea utòpica que va inspirar els nord-americans Jimmy Wales i Larry Sanger a fundar la Viquipèdia l’any 2001. El seu somni era que tothom pogués accedir de manera lliure i gratuïta al coneixement humà.
La Nupedia, un projecte d’enciclopèdia lliure, els va servir de base per a crear la nova plataforma basada en wikis, llocs webs col·laboratius que poden ser editats des del navegador mateix.
Vint anys després, la Viquipèdia continua essent un projecte que només depèn de la voluntat humana i no funciona amb algorismes. Això la converteix en una excepció a la xarxa, on la majoria de serveis depenen dels anunciants i de patrocinadors obsessionats amb el creixement i els beneficis.
La defensa del coneixement lliure continua motivant molts editors. Dengra reconeix que mantenir la independència no és fàcil, perquè els valors digitals van canviant.
Els objectius pendents
A escala mundial, Dengra té clar que el principal objectiu del projecte és actualitzar-se digitalment. “La interfície és la mateixa que fa deu anys, i això fa enrere les generacions més joves. El disseny ha quedat desfasat, hauria de ser fàcil editar des del mòbil i millorar la usabilitat.”
Considera imprescindible tenir en compte la compatibilitat amb els assistents de veu o virtuals, la tecnologia mòbil i els sistemes basats en la intel·ligència artificial.
La Viquipèdia tampoc no és immune a un altre fenomen d’internet: les notícies falses. Malgrat que compta amb mecanismes per a prevenir-les, aquests darrers anys ha rebut crítiques per haver publicat continguts poc contrastats o directament falsos.
Els articles més populars reben més escrutini i tendeixen a proporcionar informació acurada. Però algunes qüestions més minoritàries no són de prou qualitat.
La Viquipèdia és una font tan consultada que els primers mesos de la pandèmia de la covid-19 l’Organització Mundial de la Salut va establir un acord de col·laboració amb la fundació per a oferir informació sanitària fiable.
Manca de diversitat i de paritat
Com qualsevol institució, la Viquipèdia té defectes. A vegades no compleix els seus propis ideals. Només entre el 16% i el 19% dels editors són dones i això repercuteix en els continguts; per exemple, es calcula que tan sols el 17% dels articles dedicats a personalitats de renom són sobre dones. La mateixa Viquipèdia té un article dedicat a aquesta qüestió.
Que la majoria d’editors siguin nord-americans o europeus també fa que hi hagi un biaix occidental en molts continguts. Per sort, aquests darrers anys ha crescut el nombre de participants de l’Àsia i l’Àfrica.
Un projecte viu i sempre en construcció
Tothom qui vulgui pot participar en la creació d’aquesta obra col·lectiva. Costa gaire de modificar-ne els articles? I de publicar-hi entrades noves? Com es gestiona una obra d’aquesta magnitud?
Els viquipedistes recomanen aquest vídeo a tots els que s’hi vulguin atrevir:
Un dels viquipedistes més experimentats, Àlex Hinojo, ens va esvair molts dubtes de com col·laborar-hi en aquesta entrevista: “És una obra col·lectiva on la gent col·labora en un article. No és que jo faci un article per a mi sol: començo un article i després una altra persona hi fa la revisió ortogràfica, una altra persona hi afegeix una fotografia o un vídeo, una altra persona en reescriu un paràgraf que no s’entenia…”
A més, els mateixos viquipedistes disposen a la xarxa de tota mena de manuals i guies, com ara: Benvinguda, Llanceu-vos-hi!, Guia bàsica, El meu primer article, Bus Turístic…
