Wikimedia denuncia que la justícia portuguesa els persegueix per haver publicat una biografia d’un empresari

  • La fundació, creadora de la Viquipèdia, diu que la decisió del tribunal és una amenaça a la privadesa i a la llibertat d'expressió

VilaWeb
Pol Baraza Curtichs
03.08.2023 - 19:17
Actualització: 04.08.2023 - 13:48

La Fundació Wikimedia, creadora del portal Viquipèdia, és immersa en un periple judicial a Portugal que, diu, amenaça la privadesa i la llibertat d’expressió de la comunitat. L’empresari César de Paço va presentar una demanda contra la fundació quan se’n publicà la biografia en les versions portugueses i angleses. La fundació explica que els articles contenen informació sobre les afiliacions polítiques de dreta i càrrecs anteriors. “Qüestions que han estat informades per fonts creïbles i considerades destacades per al públic”, diu en un comunicat. No obstant això, un tribunal portuguès ha sentenciat contra Wikimedia i li ha exigit que faciliti dades personals d’uns quants usuaris que van treballar en l’article. “Ens preocupa que es tracti d’un procés estratègic contra la participació pública (SLAPP) dissenyat per suprimir una informació pública ben fonamentada”, diuen.

Els fets es remunten a l’agost del 2021, quan De Paço, insatisfet amb la publicació, va presentar la demanda. En una primera sentència, el tribunal va donar la raó a la fundació, assenyalant que la llibertat d’expressió i l’interès públic prevalien sobre el dret de De Paço a mantenir la informació confidencial sobre les seves associacions polítiques. No obstant això, en el recurs inicial, el tribunal de segona instància va anul·lar la decisió del tribunal inferior amb una decisió sorprenent, segons Wikimedia: “Va plantejar arguments que de Paço ni tan sols havia presentat —en referència al Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea— i va utilitzar aquests arguments-sorpresa per ordenar a la Fundació que reveli les dades dels usuaris de Paço, així com eliminar tota la informació relacionada amb les seves associacions polítiques i qüestions legals anteriors”.

En la sentència d’apel·lació original es va dictaminar que, segons les lleis de Portugal que implementen el RGPD, només els periodistes professionals podien discutir les afiliacions polítiques d’algú. “Sostenia que els wikipedistes no estaven qualificats per a aquesta exempció i no consideraven cap més excepció habitual (com les que permeten de compartir informació amb finalitats educatives o arxius històrics). També va ordenar la supressió de material sobre càrrecs criminals anteriors i va exigir que la fundació identifiqués editors voluntaris de Viquipèdia que treballaven en aquestes seccions”, manifesten. Wikimedia va demanar al tribunal que reconsiderés la decisió, i finalment va dictaminar que la fundació no tenia l’oportunitat justa de preparar adequadament els arguments sobre la llei europea de privadesa.

En un recurs datat del 5 de juliol, Wikimedia va demanar al tribunal d’apel·lació portuguès que es pronunciés en favor seu, per tal de protegir els usuaris i les dades, així com la integritat del treball. “No creiem que els subjectes dels articles hagin de tenir dret d’eliminar de manera selectiva la informació d’importància pública per a distorsionar la manera com es descriuen i es perceben”, expliquen. També apunten que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hauria de tractar tres qüestions: “si les biografies de Viquipèdia haurien de tenir el dret d’acord amb el RGPD d’exigir l’eliminació completa del material en línia que desitgen que s’elimini del coneixement públic”; “fins a quin punt les proteccions de l’interès públic, el periodisme, l’educació i la llibertat d’expressió s’han d’implementar a la legislació de cada estat membre de la UE”; “si un tribunal hauria de poder ordenar la divulgació de la informació personal dels editors voluntaris de Viquipèdia tan aviat en un cas judicial”.

El 13 de juliol, el tribunal d’apel·lació va concloure que el RGPD de la UE no s’aplicava a Viquipèdia. Després d’aquest fet, el tribunal va considerar que no calia presentar al TJUE les tres qüestions que havien demanat, però el tribunal encara va pronunciar-se en contra de la fundació: “Va determinar que la llei general portuguesa de privadesa i difamació s’aplicaria a la discussió de càrrecs penals anteriors i, per tant, aquesta informació s’hauria d’eliminar.

“Un efecte intimidatori inacceptable sobre la llibertat d’expressió i informació a tot el món”

Wikimedia recorda que els articles de Viquipèdia són escrits i editats íntegrament per editors voluntaris, que fan complir les regles de fonts i importància en diferents temes i en diferents idiomes. Entre més temes, Viquipèdia publica biografies de personatges públics, i de gent que dóna suport a polítics o partits. “De Paço és una d’aquestes figures notables tant per al públic portuguès com per al públic de parla anglesa: és un famós defensor de les autoritats públiques a l’estranger (especialment les agències policíaques dels EUA) i un líder empresarial global”, apunta Wikimedia. I afegeix que una decisió que podria castigar la gent pel fet d’haver resumit i publicat a Viquipèdia “tindria un efecte intimidatori inacceptable sobre la llibertat d’expressió i informació a tot el món”.

Wikimedia diu que no ha proporcionat informació dels redactors i que tracten les dades dels usuaris amb molta cura. “Esperem que els tribunals portuguesos remetin el nostre cas al TJUE per obtenir una decisió que protegeixi els editors voluntaris que realitzen investigacions de bona fe sobre temes destacats i contribueixen a projectes de coneixement lliure com Viquipèdia”, diuen.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor