Els diaris que van publicar les filtracions de WikiLeaks demanen als Estats Units que aturi la persecució contra Assange

Els diaris que, avui fa dotze anys, van publicar les filtracions de WikiLeaks han publicat una carta conjunta en què demanen als Estats Units que aturi la persecució legal contra el seu fundador, Julian Assange, perquè consideren que soscava la llibertat d’expressió.

“Publicar no és un crim. El govern nord-americà ha de posar fi a la persecució contra Julian Assange per haver publicat informació confidencial”, comença dient el text. 

I recorda: “Fa dotze anys, el 28 de novembre de 2010, cinc mitjans internacionals –The New York Times, The Guardian, Le Monde, El País i Der Spiegel– van publicar una sèrie de revelacions en cooperació amb WikiLeaks que van acaparar titulars a tot el món.” L’afer, batejat com a Cablegate, va treure a la llum un seguit de documents confidencials del Departament d’Estats dels Estats Units que revelaren corrupció, escàndols diplomàtics i afers d’espionatge a escala internacional. “Fins i tot ara, el 2022, els periodistes i historiadors continuen publicant noves revelacions d’acord amb aquest corpus únic de documents”, afegeixen.

En aquest sentit, la carta recorda que per a Julian Assange, el Cablegate –i altres casos posteriors de filtracions mediàtiques– ha tingut conseqüències extremadament greus. Després d’anys de reclusió a l’ambaixada de l’Equador a Londres, l’australià fou detingut el 2019 a la capital britànica a petició de la justícia nord-americana, i ara fa més de tres anys que es troba en una presó de màxima seguretat anglesa pendent que es resolgui el seu recurs contra l’ordre d’extradició als Estats Units, on podria ser condemnat a una pena de fins a cent setanta-cinc anys de presó.

“L’administració Obama-Biden, al càrrec durant les revelacions de WikiLeaks del 2010, s’abstingué d’encausar Assange, tot explicant que això també els hauria obligat a encausar periodistes d’altres grans mitjans. El seu posicionament posà especial èmfasi en la llibertat de premsa, fins i tot quan té conseqüències incòmodes. Amb Donald Trump, aquest posicionament canvià. La justícia nord-americana es basà en una legislació antiga, la llei d’espionatge del 1917 (aprovada per a perseguir espies potencials durant la Primera Guerra Mundial), que mai ha estat emprada per a encausar algú que publiqui informació confidencial.” I afegeix: “La causa estableix un precedent perillós, i amenaça de soscavar la primera esmena [de la constitució nord-americana] i la llibertat de premsa.”

Finalment, el text acaba recordant: “Obtenir i revelar informació confidencial, sempre que sigui necessari per a l’interès públic, és una part clau de la feina diària dels periodistes. Si aquesta feina es criminalitza, el nostre discurs públic i les nostres democràcies esdevindran significativament més febles.”