Els veïns del Raval passen a l’acció: ‘Si no ho fem nosaltres no ho fa ningú’

Un dia qualsevol de la setmana passada, prop de les vuit del vespre, els telèfons dels veïns del Raval comencen a vibrar. En pocs segons es multipliquen els missatges de WhatsApp: ‘Rebenten un local al carrer de la Riereta, cal que hi vagi gent, urgent!’; ‘Sóc al metro, no hi puc anar!’; ‘Ara me n’hi vaig!’… Al cap de deu minuts: ‘Falsa alarma’; ‘Uf’; i missatges amb emoticones d’alleujament. Aquest és el dia a dia dels tres grups –o més– de WhatsApp que aquests últims mesos han creat els veïns del barri i que han esdevingut una eina fonamental en la lluita, minut a minut, contra els narcopisos. Aquesta vegada, al carrer de la Riereta, no era cap nova ocupació per a convertir un local buit en un narcopís, sinó que una parella d’operaris hi havien accedit per a fer-hi el manteniment. Efectivament, una falsa alarma, com tantes altres, que revela, tanmateix, la tensió que es viu als carrers del Raval i alhora demostra el grau de coneixement i de control que els veïns exerceixen sobre qualsevol moviment sospitós al barri, assolat de fa mesos per la proliferació de narcopisos, el rebrot de l’heroïna, la presència ja habitual de toxicòmans a portals i cantonades, les baralles i una gran sensació d’inseguretat.

Des de començament d’any, Mossos d’Esquadra i guàrdia urbana han tapiat vint-i-nou narcopisos al Raval i hi han fet trenta-cinc detencions, bona part aquests últims dos mesos. I del mes de setembre ençà els veïns han aturat almenys vuit intents d’ocupació o, més ben dit, en la majoria dels casos, de reocupació de narcopisos una volta desallotjats.

‘No tenim cap més remei que actuar, perquè ningú no ho fa’
‘No tenim cap més remei que fer-ho nosaltres, perquè ningú no ho fa’, explica V., veïna del carrer de Sant Vicenç. ‘Tot i que la policia i especialment la guàrdia urbana han fet bona feina aquestes últimes setmanes, quan es desallotja un narcopís un altre grup de narcos tarda tan sols hores o a vegades minuts a reocupar-lo per continuar venent droga; per això els veïns hem decidit de protegir el pis cada vegada que hi ha un desallotjament.’ És el cas del narcopís que es va desallotjar al carrer de Ferlandina fa unes quantes setmanes. Tot i que la guàrdia urbana va detenir-ne un dels ocupants, els altres dos s’havien refugiat a la terrassa i quan la policia va haver marxat van reocupar el pis com si no hagués passat res. I encara continua funcionant com a narcopís.

Aquesta fou una de les experiències que van empènyer els veïns a dir prou i a actuar. Concretament, els veïns de l’eix Sant Gil (que aplega els carrers de Sant Vicenç, Lluna, Guifré, Cardona, Nou de Dulce, Ferlandina, Sant Gil i Sant Erasme), ja han aturat dues reocupacions en pocs dies, al carrer de la Lluna i al carrer de Sant Gil. Com? Quan un dels veïns s’adona de la presència de la policia i d’un possible desallotjament, envia un avís immediat al grup de WhatsApp i al cap de pocs minuts ja hi ha almenys una quinzena de veïns al lloc dels fets.

Quan la policia ja se n’ha anat, en cas que el pis no s’hagi tapiat (en general tan sols resta precintat, sense cap més protecció), els veïns l’ocupen i s’hi fan forts, amb el propòsit d’evitar que hi hagi més narcotraficants que el puguin ocupar. ‘És trist, però és l’única manera que tenim d’assegurar que no hi tornin a entrar’, explica E., veïna de l’eix Sant Gil. Cal tenir en compte, a més, que la majoria de narcopisos són propietat de bancs i de fons d’inversió, i per això la figura del propietari es dilueix i no se’n responsabilitza ningú. De fet, han proliferat pancartes i pintades de protesta a les sucursals dels bancs que hi ha al barri.

https://twitter.com/eixstgil/status/935808468652523520

Narcopís alliberat: tapiar-lo o cedir-lo a veïns necessitats?
Però aleshores, un cop el pis és alliberat, s’obre un nou debat no pas gens fàcil: què en fan, els veïns, d’aquell pis? No hi ha una opinió unànime sobre aquesta qüestió: una part dels veïns opten per tapiar l’habitatge (això sí, amb recursos propis) i una altra part prefereix cedir-lo a famílies necessitades. Al barri s’han viscut totes dues circumstàncies i la decisió s’acaba prenent per votació assembleària. En alguns casos, a la façana de l’edifici en què hi ha un narcopís alliberat s’hi han penjat pancartes que, a mode de victòria, aclareixen que ja és lliure de traficants de droga.

El cas de Vistalegre 4, un narcopís en un habitatge cedit a la Generalitat
Un dels espais alliberats pels veïns és un habitatge del número 4 del carrer de Vistalegre. Els veïns van aconseguir fer-ne fora els narcotraficants i van impedir que el tornessin a ocupar. Des de l’alliberament, els veïns han cedit l’habitatge a una dona del barri, mare soltera amb dos nens. Però la indignació veïnal va arribar quan es va saber que aquest pis no era propietat de cap banc, sinó gestionat per la Generalitat. En concret, un propietari privat el va cedir l’any 2009 a l’Agència de l’Habitatge en mandat de cessió, una fórmula segons la qual el propietari passava a cobrar un arrendament inferior al del mercat i el pis era gestionat íntegrament per la Generalitat com a lloguer social. A més, tan sols dos dies després d’haver-s’hi instal·lat la nova família, la Generalitat va comunicar-li, per sorpresa dels veïns, que seria desnonada immediatament. Tanmateix, el desnonament no es va poder portar a terme per incompareixença dels serveis socials municipals.

En aquesta seqüència de piulets d’Acció Raval, una de les comunitats veïnals sorgides per a lluitar contra els narcopisos, hi podeu veure una part del relat dels fets que afecten aquest pis:

Vecinos del barrio liberan el narcolocal de vistalegre despues de que interan recuperarlo unos narcocupas @carrerRoigBCN @illarobador @eixstgil @el_lokal @AsbleaRaval @hortdelxino @btvnoticies @TVCiutatVella @inyaki_ellokal @laDirectatv @lancaste13r @laBCNquenovolem @tv3cat pic.twitter.com/X0K1oMET92

— Acció Raval (@AccioRaval) November 12, 2017

Los vecinos del bloque de vistalegre 4 liberan el narcopiso con el apoyo de los vecinos del raval mas tarde se presentan los traficantes y la llamada a los vecinos logra disuadirlos, gracias!! @CDBRaval @eixstgil @Stopdesahucios @lancaste13r @AsbleaRaval @carrerRoigBCN @el_lokal pic.twitter.com/05FvX6Lkvx

— Acció Raval (@AccioRaval) November 16, 2017

De nuevo ayer día 18 los vecinos salimos a defender un piso de recuperado para una familia en vistalegre 4 pero los traficantes querian recuperarlo y no les dejamos, la llamada de emergencia vecinal funciono de nuevo un barrio unido no lo podran derribar nunca, mi barrio valiente pic.twitter.com/uuY8K1jHsU

— Acció Raval (@AccioRaval) November 19, 2017

Narcopiso recuperado vistalegre 4 estaba cedido a la Generalitat habitatge para alquiler social, hoy desahucio a la famila que lo habia recuperado se pide rectificar alquiler social YA @govern @carrerRoigBCN @eixstgil @laBCNquenovolem @AsbleaRaval @gencat @galapita @laDirectatv pic.twitter.com/RnRaiJ9r8B

— Acció Raval (@AccioRaval) November 21, 2017

Una veïna, S., lamenta que les administracions, molt criticades per haver actuat tard a l’hora de desallotjar narcopisos, encara actuïn menys per a protegir els pisos desallotjats i que, en algun cas, com el de Vistalegre, no només no desallotgin els narcotraficants (van ser els veïns qui els van fer fora), sinó que apliquin desnonaments ràpids quan qui s’hi ha instal·lat és una família del barri. ‘És trist i revelador adonar-se que si no protegim nosaltres els pisos no ho fa ningú; i demostra que tot plegat és inoperatiu, pervers i poc humà; total, només demanem poder viure en un  barri, al centre de Barcelona, sense heroïna a cada cantonada.’

Al carrer de la Paloma, un transformador elèctric envoltat d’heroïna
En alguns casos, les comunitats de veïns han acabat acceptant que sense-sostre coneguts del barri s’instal·lin de manera tolerada en aquests pisos amb la condició de no vendre-hi droga. És el cas d’una escala del carrer de la Paloma, en què la comunitat va decidir d’acceptar que en un narcopís desallotjat hi visqui ara un conegut indigent del carrer. ‘Val més així que no una entrada i sortida constant de ionquis a l’escala tot el dia’, explica M., veïna d’aquesta comunitat.

El carrer de la Paloma, d’altra banda, viu un altre cas alarmant. De fa unes quantes setmanes els baixos que hi ha al costat de l’oficina de La Caixa, en què hi ha el transformador de subministrament elèctric del barri, han estat ocupats per narcotraficants. S’hi ven i s’hi consumeix droga, sobretot heroïna, a tota hora, amb els perills evidents que això implica, tant per als ocupants com per al subministrament elèctric del barri.

Però per què no actua la policia?
‘Ja s’hi han instal·lat, han consumat l’habitatge, no hi podem fer res sense una ordre del jutge.’ Aquesta és la resposta, literal, que sovint la policia dóna quan, avisada pels veïns, visita un narcopís. N’identifica els ocupants, però no els pot desallotjar pel principi d’inviolabilitat del domicili, que implica que quan algú s’ha instal·lat en un habitatge només en pot ser desallotjat amb ordre judicial. Per tal que arribi aquesta ordre del jutge cal, a més, que hi hagi una denúncia del propietari de l’immoble. I com que la majoria dels pisos són propietat d’entitats financeres, aquesta denúncia arriba ben poques vegades.

És per això, també, que els veïns s’han imposat una rapidesa extrema a l’hora de fer els avisos als grups de WhatsApp, no únicament cada vegada que hi ha un desallotjament, sinó quan detecten una nova ocupació, per tal d’avisar la policia i arribar a temps abans no es consideri que els ocupants han ‘consumat’ l’immoble.

Aquesta consideració és ambigua i, segons els veïns, l’eficàcia de la policia en casos d’ocupacions acabades de produir depèn, en bona mesura, de la mà esquerra i l’experiència dels agents en aquell moment. ‘Hem vist de tot: des d’una inoperància que clama el cel per part de la policia, emparant-se en la llei i la normativa, fins a agents que amb perseverança, picant el timbre i la porta tantes vegades com calgui, i sense fer servir en cap moment la força, han fet fora els narcos d’un pis acabat d’ocupar’, explica V.

L’esclat de les xarxes socials com a altaveu de denúncia
Una altra eina que s’ha demostrat eficaç a l’hora de denunciar la problemàtica dels narcopisos són les xarxes socials, sobretot Twitter i Instagram. Aquestes xarxes han esdevingut, de fet, una font d’informació molt útil també per als veïns, a l’hora de comunicar-se i coordinar-se entre les zones afectades del Raval. De fa pocs mesos s’han creat comptes en aquestes xarxes socials i s’hi publiquen vídeos, fotografies i bona part de la informació que els veïns han acumulat. Per exemple: @illarobador, @carrerRoigBCN , @eixstgil, @AccioRaval, @Lancaster7911, @RavalNoResignat, @raval_dad, @raval_net o @laBCNquenovolem.

Aquest darrer compte de Twitter, La BCN que no volem, creat per un grup de veïns d’una part del Raval sud (carrer de l’Om, Arc del Teatre i Nou de la Rambla), publica periòdicament imatges i vídeos per a il·lustrar i denunciar la degradació del barri, amb mencions directes als dirigents de l’ajuntament. Vegeu-ne aquests exemples:

https://twitter.com/laBCNquenovolem/status/919811229685899264

https://twitter.com/laBCNquenovolem/status/937575220461883392

https://twitter.com/laBCNquenovolem/status/930513912432340993

Aquests mateixos veïns han explicat a VilaWeb que aquesta zona del Raval, en què hi ha una important quantitat de pisos del Patronat Municipal de l’Habitatge, especialment al carrer de l’Om, ha esdevingut un dels nous nuclis de compra i venda d’heroïna, tant al carrer com en narcopisos. La sensació d’abandonament per part de l’ajuntament i de la policia, expliquen els veïns, és feridora i fins i tot insultant. S’escau, a més, que justament en aquests carrers hi ha tant la comissaria de Mossos d’Esquadra com la sala de venopunció del barri. ‘És increïble però és així, els veïns sabem qui són i què fan, però pel que sembla ni la policia ni l’ajuntament no en volen saber res.’ La inseguretat s’ha apoderat dels veïns, que asseguren que el problema ha esdevingut insostenible: ‘Vivim en una autèntica escola per a narcotraficants, amb nens i joves jugant al carrer, amb xeringues i amb por, molta por.’

El ressorgiment de la comunitat
La situació dramàtica que viu el barri té, per als veïns, una única conseqüència positiva: la creació d’una comunitat i d’una xarxa veïnal activa, interconnectada i en moviment. ‘Els vells del barri ens diuen que fa quasi quaranta anys que no veien una comunitat de veïns tan lluitadora, ben avinguda i al marge de les administracions’, explica F. De fet, el mes passat es va organitzar amb gran èxit una festa per la castanyada al carrer de Cardona, un dels carrers més afectats aquest estiu pel narcotràfic i amb uns quants habitatges ocupats que funcionaven com a narcopisos. I per al dia 16 d’aquest mes ja hi ha convocada una botifarrada popular, també al carrer de Cardona, en col·laboració amb el Casal dels Infants, amb el propòsit de recaptar diners per a comprar joguines als nens del barri amb més necessitats. Els regals que es comprin els cagarà el tió el dia 23, també al carrer de Cardona.

https://twitter.com/eixstgil/status/938411115058475009