28.12.2017 - 02:00
“Res ens fa més hospitalaris que haver de ser-ho rarament; el que destrueix l’hospitalitat és l’abundància de convidats”, deia el filòsof Jean-Jacques Rousseau. Així ha quedat demostrat en els temps que corren, sobretot en el cas flagrant de l’acollida de refugiats. L’artista romanès Ciprian Homorodean presenta al Castell de Montjuïc una intervenció artística anomenada Welcome (“Benvinguts”) per reflexionar sobre aquest concepte.
L’hospitalitat és una paraula amable que es fa palesa a través de comportaments generosos. Tradicionalment ja se sap: és de bona educació rebre bé les persones que vénen a casa. Però mirem-nos el concepte a gran escala i veurem que també influeix els sistemes en què vivim. Cada cop més, en el nostre territori les polítiques tenen a la base la idea de l’hospitalitat. A l’anomenada vella política, sovint la manca de generositat és alarmant.
Ho hem vist en els moments de crisi: el pensament hospitalari lluita perquè les persones se sentin bé a casa seva, al seu barri, a la seva ciutat o al seu país. És inevitable aquí referir-se a la crisi dels refugiats, en la qual la necessitat de solidaritat ha sigut i és tan descarada com insuficient és la resposta que s’hi ha donat. Però també cal veure la seva influència en altres disciplines, espais i moments. Per exemple, el feminisme o l’ecologisme han aconseguit conscienciar l’urbanisme perquè aquest sigui més acollidor per a tothom.
A qui estem disposats a donar la benvinguda a les nostres llars i ciutats? La solidaritat i la generositat són recursos infinits? Qui són els nostres hostes actuals? Són moltes les preguntes que giren al voltant de l’obra Welcome, una instal·lació que el romanès Ciprian Homorodean ha creat expressament perquè s’ubiqui al Pati de les Armes del Castell de Montjuïc. L’artista treballa des de fa dos anys amb Hangar, una de les fàbriques de creació amb més trajectòria de la ciutat de Barcelona.
Però aquestes preguntes no tenen una resposta simple, i la complexitat d’aplicar l’hospitalitat a tots els nivells de l’experiència humana queda reflectida a Welcome. Com? La instal·lació es construeix a base de tanques metàl·liques coronades amb filferros de pues, creant un terreny laberíntic que evoca una barrera: una frontera, una presó, un camp de concentració. I és que tot i que les tanques són rectes, resistents, permeten veure-hi a través i deixen córrer l’aire, no són objectes hospitalaris.
Homorodean fa palès el contrast entre unes propietats que podrien ser innocents i positives, i un resultat final nefast que simbolitza la manca de llibertat. La instal·lació construeix una metàfora de la relació entre l’ésser humà i l’hospitalitat: la volem, sabem que és bona, que és ètica, però molts cops no l’apliquem. Per plasmar això, Ciprian Homorodean fa servir l’art.
Podeu llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura
