La nebulosa de la Taràntula, capturada pel telescopi espacial James Webb

El telescopi espacial James Webb de la NASA ha capturat la imatge més detallada feta fins ara de la nebulosa de la Taràntula, un viver estel·lar de milers d’estrelles  que es troba a “només” 161.000 anys llum de distància a la galàxia del Gran Núvol de Magallanes.

El telescopi també revela galàxies de fons llunyanes, així com l’estructura detallada i la composició del gas i la pols de la nebulosa. La nebulosa de la Taràntula és la regió de formació estel·lar més gran i brillant del Grup Local, les galàxies més properes a la Via Làctia. En el seu centre, es troba el cúmul estel·lar R136, extraordinàriament compacte, massiu (450.000 vegades més massiu que el Sol), i ric en estels de molt alta massa i lluminositat.

Els astrònoms van centrar tres dels instruments infrarojos d’alta resolució de Webb a la nebulosa. Visualitzat amb la càmera d’infrarojos propers (NIRCam) de Webb, la regió s’assembla a la casa d’una taràntula excavada, folrada amb la seva seda. La cavitat de la nebulosa centrada a la imatge NIRCam s’ha buidat per la radiació ampolla d’un cúmul d’estrelles joves massives, que brillen en blau pàl·lid a la imatge. Només les zones circumdants més denses resisteixen l’erosió dels poderosos vents estel·lars d’aquestes estrelles, formant pilars que semblen apuntar cap enrere cap del cúmul. Aquests pilars contenen protoestrelles en formació.

Malgrat els anys d’observació estel·lar de la humanitat, el procés de formació estel·lar encara guarda molts misteris, molts d’ells a causa de la nostra incapacitat prèvia per obtenir imatges nítides del que passava darrere dels núvols gruixuts dels vivers estel·lars.