The Washington Post · Manuel Roig-Franzia, Herb Scribner i Laura Wagner

Nota. Segons una informació publicada ahir per la ràdio nord-americana NPR, més de 200.000 subscriptors de The Washington Post –l’equivalent al 8% de tots els que té el diari– se n’han donat de baixa després de la decisió de Jeff Bezos, divendres, de no donar suport a la candidatura de Kamala Harris.

Després de mesos de tensió, l’ambient a la redacció de The Washington Post semblava que començava a calmar-se durant les primeres setmanes d’aquesta tardor.

Els acomiadaments d’uns cent vint periodistes a final de l’any passat començaven a oblidar-se. Els rumors sobre la suposada implicació del nou editor en un escàndol de pirateria telefònica quan treballava per a un diari britànic havien desaparegut de les portades. En compte de ser objecte d’atenció mediàtica, el diari havia passat a ser notícia per la cobertura d’una campanya presidencial única.

I més important de tot: la xifra de subscriptors, que havia caigut en picat d’ençà del final del govern Trump, havia començat a augmentar lleugerament.

Tanmateix, aquest creixement en la xifra de subscriptors es va aturar sobtadament aquest cap de setmana, després de l’anunci sorpresa de l’editor, William Lewis, divendres proppassat, que la secció editorial de The Washington Post trencaria la llarga tradició de fer costat a un dels candidats a la presidència dels Estats Units. La decisió es va fer pública tan sols dies onze abans de les eleccions, que seran dimarts de la setmana vinent.

La indignació no s’ha fet esperar: tant els lectors del Post com periodistes de renom, dirigents polítics i treballadors s’han mostrat consternats per la decisió. Alguns periodistes del Post, per la seva banda, han informat de l’augment de trànsit a la pàgina que permet als lectors de cancel·lar la subscripció. Una portaveu del Post s’ha negat a facilitar xifres de cancel·lacions, i Lewis no ha volgut respondre a les preguntes d’aquests periodistes.

La polèmica va escalar quan es va fer públic que els editorialistes del diari havien redactat un esborrany de suport a la candidata demòcrata, la vice-presidenta Kamala Harris, que no s’havia acabat publicant. Aviat, les xarxes socials es van omplir de captures de pantalla de lectors que confirmaven havien cancel·lat la subscripció a The Washington Post.

La rebel·lió s’escampà també a la redacció del Post. Diumenge, Michele Norris –la cèlebre ex-presentadora de ràdio i autora de best-sellers que va començar la carrera com a periodista del diari– es va convertir en la segona col·laboradora d’opinió a plegar en senyal de protesta per la decisió, després de la renúncia, divendres mateix, de l’editor col·laborador i columnista Robert Kagan.

La decisió de no fer costat a cap candidat la va prendre el propietari del diari, el multimilionari Jeff Bezos, segons que van informar el Post i més mitjans. Però Lewis, que va ser nomenat editor el novembre de l’any passat, fou l’encarregat de provar d’explicar-la als lectors. En la columna en què anuncià la decisió, Lewis s’hi referí com un retorn a les arrels del diari, que no va començar a significar-se regularment pels candidats presidencials fins l’any 1976.

L’editor també descrigué la decisió d’aquesta manera: “És una declaració de suport a la capacitat dels nostres lectors per a prendre per si mateixos la decisió més important que aquest país els ofereix: triar qui serà el pròxim president.”

En una publicació a X, Norris titllà el raonament era insuficient i escrigué que la decisió del Post era “un error greu” en unes eleccions en què hi havia en joc “els principis fonamentals de la nostra democràcia”.

D’ençà que Bezos va comprar el Post, l’any 2013, el consell editorial del diari ha donat suport als darrers dos candidats demòcrates a la presidència: Hillary Clinton, l’any 2016, i Joe Biden, l’any 2020.

D’ençà de divendres, Lewis ha provat d’atenuar les especulacions que apuntaven que la decisió de Bezos de no fer costat a cap candidat tenia l’objectiu d’ajudar la candidatura de Trump. En declaracions abans-d’ahir a la nit, Lewis digué: “La decisió de posar fi als suports presidencials es va prendre de manera totalment interna, i ni la campanya ni els candidats van ser avisats o consultats. Qualsevol informació en sentit contrari és incorrecta.”

Lewis també ha pres mesures per provar d’aplacar la ira del personal del Post. “Crec de debò que no és correcte que un diari independent digui als seus lectors què han de votar en unes eleccions presidencials”, va escriure en resposta al correu electrònic d’un treballador. “Us insto a donar un cop d’ull a l’edició d’avui del nostre diari, a passar una estona a la nostra aplicació o pàgina web. Digueu-me si hi trobeu cap contingut que us preocupi, del punt de vista periodístic. Digueu-me si hi veieu cap contingut periodístic que no estigui a l’altura de la nostra reputació, guanyada a pols, de fer retre comptes al poder. Sospito fermament que no en trobareu cap”, reblà.

Poques hores després de l’anunci de Lewis, onze columnistes d’opinió del Post van signar conjuntament una columna, publicada a la pàgina d’opinió del diari, en què condemnaven la decisió com “un abandonament de les conviccions editorials fonamentals del periòdic que estimem”. I afegien: “Aquest és el moment perquè la institució deixi clar el seu compromís amb els valors democràtics, l’estat de dret i l’ordre internacional, un conjunt de valors que Donald Trump amenaça.” Diumenge, la llista de consignataris havia augmentat a dinou columnistes.

Els periodistes del Post també es van pronunciar sobre la decisió, i van recordar als seus lectors i seguidors que la cancel·lació de les subscripcions acabaria perjudicant els periodistes, no pas els executius el diari.

Sarah Kaplan, que cobreix les notícies sobre el canvi climàtic per al diari i ha estat una de les cap del sindicat de redactors, va escriure als seus seguidors a X: “No puc parlar sobre les decisions preses pel nostre propietari i editor. Ho entenc tan poc com vosaltres. Però puc prometre-us que el personal de The Washington Post continua compromès a dir la veritat amb claredat i humanitat. A mantenir-vos informats, costi què costi.”

Mentrestant, el senador independent Bernie Sanders, de l’estat de Vermont, va criticar Bezos en una publicació a X en què va dir que el fundador d’Amazon tenia “por d’enemistar-se amb Trump i perdre els contractes federals d’Amazon”. I afegí: “És patètic.”

Una de les veus més crítiques amb la decisió del Post va ser Liz Cheney, ex-congressista republicana de l’estat de Wyoming, que s’ha convertit en una crítica aferrissada de Trump. En una entrevista publicada a The New Yorker dissabte proppassat, Cheney opinà que la decisió de no fer costat a cap candidat es basava en la por de Trump, i anuncià que havia cancel·lat la subscripció al diari precisament per aquest motiu.

L’etiqueta #BoycottWaPo va atreure centenars de comentaris contra el Post a les xarxes, i desenes de personalitats públiques van anunciar que havien cancel·lat la subscripció al diari.

Karen Tumulty, columnista i editora associada del Post, va respondre als comentaris que li demanaven que plegués en senyal de protesta per la decisió dient que continuaria treballant al diari mentre continués sentint que la feina que feia tenia valor.

Molts periodistes d’uns altres diaris, paral·lelament, van solidaritzar-se a les xarxes amb els treballadors del Post i van dir que cancel·lar les subscripcions no perjudicaria pas el propietari del diari sinó els periodistes.

“Cancel·lar la subscripció a un diari beneficia els polítics que no volen haver de retre comptes davant la premsa, i certament no perjudica els multimilionaris que són els amos dels diaris i que prenen decisions amb què hom pot no estar d’acord”, va escriure Jake Tapper, presentador de la cadena CNN, a X.

Norris, que hores abans havia anunciat la decisió de plegar com a columnista ocasional del Post, es va asseure abans-d’ahir a la nit a l’aparcament d’una carnisseria del nord-oest de Washington i es va posar a llegir una allau de correus electrònics i missatges de text de lectors que explicaven que havien cancel·lat les subscripcions, o bé que tenien intenció de fer-ho aviat.

“No diré a la gent que cancel·li la subscripció”, digué. “El que els diré és que han de fer costat al periodisme i que, en un moment com aquest, han de trobar la manera de fer costat als periodistes. […] No és el moment de deixar de banda els periodistes”, continuà.

Norris explica que no sap què farà. Diu que no ha cancel·lat la subscripció digital, però que no ho descarta del tot. “Ha estat un gran tema de discussió a casa, aquest cap de setmana, i crec que en continuarem parlant”, afegeix.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb