The Washington Post es demana si el judici contra el procés és polític

El diari nord-americà The Washington Post ha publicat avui un reportatge que qüestiona el judici contra el procés i es demana si és un judici sobre dret o sobre política. L’article, titulat ‘El judici als independentistes catalans a Espanya és sobre dret o sobre política?’, comença recollint alguns dels moments més destacats de la declaració del comissari dels Mossos Ferran López, explica els delictes pels quals acusen els presos polítics i recorda que part del govern és a l’exili.

També explica les visions diferents sobre el judici i cita el president d’ERC, Oriol Junqueras, que va definir el judici com ‘una acció contra una ideologia i contra la dissidència política’. No és l’única opinió contra el judici que recull el diari. També inclou la del novel·lista Jordi Puntí, que assegura que el judici entronca amb ‘una llarga tradició de venjança i violència’. El reportatge també esmenta l’aparició de Vox en el panorama polític espanyol i les eleccions espanyoles i diu que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, és el candidat que prefereixen els independentistes.

L’article també fa referència a la presó provisional dels presos polítics i al fet que siguin jutjats al Tribunal Suprem espanyol i no a Barcelona. A més, recull l’opinió de l’advocat del president Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, que diu que han decidit ‘que la qüestió catalana és tan important que no poden deixar-la en mans de polítics’. També inclou la visió del judici d’Ignacio Gonzalez Vega, de Jutges per la Democràcia, i de l’observador internacional Jean-François Blanco. Si el primer defensa la imparcialitat del tribunal, el segon denuncia la decisió de prohibir els vídeos de l’1-O durant la declaració dels testimonis.

Finalment, s’hi recorda que més de cent experts de tot l’estat espanyol van signar un manifest alertant de la banalització dels càrrecs pels quals són acusats els presos polítics. I acaba amb l’opinió de l’advocat Miquel Roca, qui assegura que la qüestió catalana no és ‘un problema constitucional’, sinó ‘polític’.