02.10.2024 - 06:49
|
Actualització: 02.10.2024 - 07:50
El demòcrata Tim Walz i el republicà J. D. Vance, candidats de sengles partits a la vice-presidència dels Estats Units, han fet aquesta nit el cara a cara de la campanya de les eleccions presidencials nord-americanes del 5 de novembre. Ha estat en un debat televisat emès de Nova York estant i moderat per les periodistes Norah O’Donnell i Margaret Brennan, en què tant Walz com Vance han tingut un to generalment afable que contrasta amb l’agror que ha caracteritzat bona part de la campanya. El resultat ha estat un debat mesurat, però poc lluït, a les portes d’unes eleccions que podrien acabar decidint-se per un grapat de vots.
A diferència del debat entre Harris i Trump, en què la personalitat dels candidats sovint va semblar eclipsar la substància de la conversa, Vance i Walz han entonat a partir del primer moment una cordialitat que sembla remuntar-se a una era anterior de la política nord-americana, lluny de la polarització que ha migpartit el país aquesta darrera dècada.
Sense els personalismes del cara a cara entre Biden i Trump del juny, o bé el de Harris i Trump de fa poc menys d’un mes, el debat vice-presidencial s’ha centrat de bon començament en el programa de cada partit: de la crisi de l’habitatge a la política migratòria, passant per la vaga dels estibadors de la costa est o bé la política comercial.
L’ombra de la política exterior ha planat sobre els primers minuts del debat, que ha començat poques hores després de l’atac iranià contra Israel. Els moderadors han encetat el cara a cara amb una pregunta de gran càrrega geopolítica –els candidats donarien suport a una resposta militar israeliana?– que ha semblat que agafava tant l’un candidat com l’altre a contrapeu. Walz reivindica el lideratge “calmat i ferm” de Harris, però en darrera instància ha eludit de respondre clarament. I Vance ha desviat l’atenció cap al llegat de Trump en matèria de política exterior, abans d’acabar responent que el seu govern donaria suport a la decisió que prengués Israel –fos quina fos.
El candidat republicà s’ha centrat a resumir el seu programa electoral de la manera més planera possible: cal recuperar un somni americà que assegura com més va més famílies veuen inassolible, “a causa de tot el caos que hi ha al món”. Una vegada i una altra, Vance s’ha mostrat hàbil a l’hora de dur les preguntes –fins i tot les més espinoses– cap al seu terreny. Quan O’Donnell li ha demanat per l’historial de Trump en matèria de política climàtica, ha respost acusant Harris d’haver afavorit la indústria xinesa en detriment de la dels Estats Units. “Si realment ens importa tenir aire net i aigua neta, hem d’invertir en els treballadors americans”, ha assegurat.
Vance s’ha mostrat encara més solvent a l’hora de resoldre una de les preguntes més enverinades del debat: per què ha acceptat de ser company d’un home que, no fa tants anys, va descriure com “el Hitler americà”? Sense fugir d’estudi, Vance ha mirat a càmera i s’ha mostrat franc. “Quan t’equivoques i canvies de parer, és important de ser clar […]. I és per això que he fet tantes entrevistes”, ha dit.
Durant la campanya, Walz ha brillat particularment quan ha passat a l’atac: contra Trump, contra Vance, contra un Partit Republicà que el candidat demòcrata ha caricaturitzat recurrentment qualificant d’“estrany” i excessivament preocupat per batalles ideològiques incomprensibles per al gruix de l’electorat nord-americà. En canvi, en bona part del debat d’aquesta matinada, aquesta línia d’atac –segurament l’eix vertebrador del discurs de Walz d’ençà que fou nomenat company de candidatura de Harris– sovint ha semblat desaparèixer totalment, soterrada sota la companyonia que ha impregnat bona part de la conversa. I és precisament quan ha arribat el torn de confrontar-se amb el contrincant, més que no pas en el moment de defensar la seva companya de llista, que les virtuts de Walz han lluït amb més força.
A l’hora de respondre a una pregunta sobre immigració, Walz ha deixat momentàniament de banda el programa demòcrata per centrar-se en la polèmica –promoguda per Vance, però més tard revelada com a falsa– que els immigrants haitians d’una ciutat de l’estat d’Ohio s’havien dedicat durant mesos a segrestar els animals de companyia dels residents per menjar-se’ls. “Això passa quan no vols resoldre [la qüestió de la immigració], que la demonitzes. S’ha demonitzat una gran quantitat de gent que treballa legalment en aquest país”, ha etzibat a Vance, en un dels pocs moments del debat en què ambdós candidats han provat d’interrompre’s mútuament, fins al punt que les moderadores han hagut de tallar el micròfon de Vance.
Els minuts següents, la conversa ha saltat ràpidament d’un tema a un altre en resposta a les preguntes constants de les moderadores. Ambdós candidats han parlat de manera poc memorable de la crisi de l’habitatge, de la sanitat, o bé de la regulació de les armes de foc, tot i que algunes qüestions han fet saltar més espurnes que unes altres. En resposta a una pregunta sobre l’avortament, Vance ha negat haver donat mai suport a una prohibició general sobre la interrupció de l’embaràs, tot i haver afirmat l’any 2022 que, “certament, voldria que l’avortament fos il·legal a escala nacional”.
Després d’una segona meitat sense grans sobresalts, Walz ha ensumat sang i ha aprofitat els compassos finals del debat per a demanar a Vance sobre la implicació de Trump en l’assalt al Capitoli del 6 de gener de 2021. És la pregunta que el candidat demòcrata feia gairebé noranta minuts que esperava de fer al seu contrincant: Trump va perdre les eleccions del 2020, àmpliament considerades justes i transparents tot i les acusacions de frau al·legades pel candidat republicà? “Tim, jo estic centrat en el futur”, s’ha limitat a dir Vance. “Això és una no-resposta que t’incrimina”, li ha etzibat Walz.
Vance, visiblement a la defensiva, ha insinuat que acataria els resultats d’aquestes eleccions, sense arribar a afirmar-ho obertament. “Si Tim Walz és el nou vice-president, podrà comptar amb la meva ajuda sempre que la necessiti”, ha acabat dient. Fa quatre anys, el seu predecessor com a candidat republicà a la vice-presidència, Mike Pence, fou aïllat per Trump per haver fet exactament això.
