Walter Benjamin espera el centre on li retin memòria vuitanta anys després de la seva mort a Portbou

La mort de Walter Benjamin a Portbou el 26 de setembre de 1940, ara fa vuitanta anys, és encara avui un recordatori cruel de la gran tragèdia que va significar la  Segona Guerra Mundial. Aquest aniversari s’escau en un moment de crisi social i sanitària derivada de la pandèmia de la covid-19 i amb feina encara per fer, com ara la creació definitiva del centre d’art, història i pensament dedicat al filòsof que s’instal·larà a l’antic ajuntament de la vila.

Pilar Parcerisas és la presidenta de la Fundació Angelus Novus, entitat que té per missió ser el centre d’estudis i debats de vocació internacional interessada en la difusió, promoció i comprensió de la figura i l’obra de Walter Benjamin i del pensament contemporani. Parcerisas diu que calen uns dos milions i mig d’euros perquè es pugui obrir aquest espai, que ha d’ajudar a fixar el pas de Benjamin per Portbou i esdevenir un centre de recerca però també d’activitat cultural per al municipi.

‘La gent que ve a Portbou està interessada en la memòria –diu Parcerisas– i ara mateix no es pot retenir la visita, tot s’ha de fer de viva veu. La casa Walter Benjamin s’ha de poder obrir i ser un lloc d’explicació, hauria de ser un projecte prioritari de país perquè permetria de treballar la cultura, la memòria i el pensament. Serviria per a connectar Catalunya amb la centralitat d’Europa i establir amb Berlín l’alfa i l’omega de la geografia de Benjamin, amb París com a punt central.’

Parcerisas és crítica amb la gestió de la Generalitat: ‘Pujol i Maragall han estat els únics presidents que han trepitjat Portbou. Per a molta gent sembla que l’Empordà s’acabi a Llançà. I cal recordar no tan sols Benjamin, sinó tots els altres alemanys que fugien del nazisme. Portbou és un lloc marcat per la memòria no recuperada, no sabem per què, tot i que el poble també ha passat el seu dol, amb més de 52 bombardeigs registrats durant la guerra civil, només entre el 1937 i el 1938.’

Efectivament, Portbou és un enclavament crucial per a entendre els horrors de totes les guerres. La de 1936-1939 s’hi va acarnissar, amb atacs de la legió Còndor alemanya de l’aire estant, però també de vaixells de guerra italians des de la mar. Es calcula que més de la meitat del més de mig milió de republicans que anaren cap a l’exili del nord hi passaren; i cap al sud freqüentaren la vila molts alemanys que fugien del nazisme. ‘La figura de Benjamin posa en relleu tots aquests fets i per això cal que aquest centre com a espai de difusió del seu pensament, però també de tot aquest llegat històric.’

Benjamin va morir a Portbou el 26 de setembre de 1940, suposadament a causa d’una injecció mortal de morfina pensant que ell i els seus acompanyants no aconseguirien mai de passar la frontera i continuar el viatge cap a Portugal, on es volia establir com a pas previ per a anar als Estats Units i continuar la seva activitat docent. Aquest recorregut, anomenat ‘la ruta de les rates’, era de màxima perillositat perquè volia dir travessar tota l’Espanya franquista, on els jueus i els seus simpatitzants perillaven.

El dia que va morir Benjamin, Portbou tenia molts edificis amb marques de metralla, algunes de les quals encara avui dia palesen l’horror viscut durant el conflicte espanyol. El 2003 Stuart Jeffries va publicar un article a The Observer, ‘Stalin va fer liquidar Walter Benjamin?’ en què afirma que Benjamin fou assassinat per agents secrets estalinistes.

Per això mateix té trellat que el futur centre Walter Benjamin sigui a l’antic ajuntament, ‘no tan sols per l’actualitat del seu pensament –diu Parcerisas–, sinó que també seria un element fonamental de dinamització del territori. Tenim el museu Dalí i Figueres molt a prop i Perpinyà a quaranta minuts: és un lloc estratègic que el país ha oblidat’.

La biblioteca especialitzada

En aquests moments la Fundació Angelus Novus és dipositària d’una biblioteca molt interessant i multilingüe sobre Walter Benjamin que pertanyia a Gian-Luigi Ponzano i que d’ençà del 2018 és propietat de la fundació. Es guarda en uns magatzems municipals tot esperant de traslladar-la al centre. Conté, per exemple, una correspondència amb Lisa Fittko, l’acompanyant de Benjamin en la travessa dels Pirineus, que l’endemà de la mort de Benjamin sí que va poder passar a Espanya i continuar la fugida. Els responsables de la fundació expliquen: ‘El conjunt de la Biblioteca Walter Benjamin és d’un gran interès per la coherència de la selecció dels llibres i per la diversitat de llengües (francès, anglès, alemany, castellà). Això permet consultes de caràcter internacional, dóna una veritable dimensió europea de la figura de Walter Benjamin i en facilita l’estudi. A més, aporta una visió del context històric europeu i de la guerra civil espanyola que per a la història de Portbou és d’un gran interès. El conjunt de llibres aproximat supera els tres mil volums.’ Mentre el centre no arriba, s’ha pactat amb la biblioteca Nacional de Catalunya d’emprendre les tasques de catalogació i de posar aquest material a l’abast dels estudiosos.

Tot i que no hi ha centre Walter Benjamin, la figura de l’intel·lectual i del seu tràgic final continua essent un reclam per a Portbou. Hi ha un públic molt fidel que en visita el cementiri i també el memorial Walter Benjamin que es va inaugurar el 1994, obra de Dani Karavan. Es vol intentar que hi hagi una unió entre el nou centre i el memorial, aprofitant el passeig dels Magraners, amb alguns dels arbres que encara sobreviuen.

Benjamin, un visionari pluridisciplinari

A l’hora de situar la importància de Walter Benjamin en el context que li correspon i valorar la influència que ha tingut a casa nostra, Parcerisas és contundent: ‘El problema és que Espanya i Catalunya no són prou cultes, encara que ho pensin. A les universitats, Benjamin s’ha estudiat poc, i això no passa a la resta d’Europa, on és una figura llargament reivindicada. Aquí ens ha arribat sobretot a partir del sector artístic, del cinema i la fotografia i una mica per la literatura, però no ha estat mai una figura clau a les universitats. Benjamin va tenir un esclat de popularitat a final dels anys cinquanta i amb el Maig del 68, especialment pels conceptes d’història que proposava, i tot això va arribar tard a casa nostra, amb traduccions principalment al castellà i dels anys vuitanta. Hi ha alguns reductes acadèmics en alguna universitat, però poca cosa. I ara finalment és ben traduït bé al català.’ I afegeix: ‘Té idees fonamentals avui dia. A més, és un escriptor que fuig de l’acadèmia. És un gran escriptor, quan el llegeixes tens ganes d’escriure, i la seva obra és molt àmplia: dels estudis literaris, les memòries i els aforismes a les seves idees sobre comunisme i marxisme o sobre els comportaments de les masses. I va ser sobretot un visionari que va preveure l’ascens del feixisme i va reflexionar sobre el capitalisme com a religió, a més de tenir una visió heterodoxa del marxisme. Fins i tot va una crítica de l’explotació de la natura que pràcticament és única en textos d’abans del 1945. D’alguna manera exerceix de profeta contemporani, és capaç de preveure les amenaces futures.’ Potser aquesta és una de les claus que expliquen l’èxit de Benjamin, que té 84 milions d’entrades a internet.

‘Hi ha una voluntat d’accedir a les seves idees i Portbou és clau. El memorial de Karavan a Portbou enllaça perfectament amb un altre dels seus conceptes, el d’honorar més els anònims que els personatges cèlebres, perquè la construcció històrica es deu als qui no tenen nom, en contra del relat històric verticalista que s’ha imposat fins ara’, diu la presidenta de la fundació.

La fundació és molt activa. Aquest cap de setmana s’hi farà l’escola d’estiu, com cada any, en memòria del filòsof. Serà, amb totes les mesures de seguretat que calgui, una ocasió per a presentar la traducció al català del llibre Art i literatura de masses. Cal recordar també que Portbou és un dels escenaris principals d’algunes obres de la literatura catalana contemporània, com el Nocturn de Portbou, de Jaume Benavente; i Cròniques des del centre de l’univers, de Ramon Iglesias.