Wagensberg despulla la demanda d’empatia amb Sánchez des d’un exili per terrorisme

Aquesta podria ser l’última campanya d’unes eleccions catalanes amb dirigents polítics a l’exili. O almenys amb un exili vinculat als fets del 2017 i a la repressió i les mobilitzacions que van venir després. Però el període de reflexió que Pedro Sánchez tancarà aquestes hores vinents ha deixat un neguit a l’independentisme per l’aprovació de la llei d’amnistia, tècnicament viable encara que es dissolguin les corts espanyoles si el PSOE manté el compromís d’aprovar-la fins al final, passi què passi amb el futur polític del president espanyol. Carles Puigdemont fa campanya a Argelers, amb autobusos i vehicles de simpatitzants i militants, del sud al nord, i del nord al sud, cada dia. Junts compta que el seu dirigent tornarà aviat i apel·la a una campanya històrica que posarà fi a una etapa. ERC ha reivindicat avui a Ginebra la presència de l’exili en els seus 93 anys d’història col·lectiva.

Aquests últims anys ha estat habitual que Marta Rovira participés en els actes d’ERC per mitjà d’una pantalla. Però aquesta vegada Pere Aragonès, Oriol Junqueras i més dirigents i diputats del partit s’han retrobat a Suïssa amb la seva secretària general i Ruben Wagensberg per situar l’exili en el centre de la campanya. Ha estat un acte de petit format, en què han intentat relligar les experiències i emocions personals amb el fil roig de la història política d’ERC. En una conversa entre ells dos, Rovira i Wagensberg han subratllat la importància d’intentar de viure la sortida del país amb una consciència política que transcendeixi el nom propi. “Però quan passes pels revolts de Portbou, i respires aquell aire tan característic de l’Empordà, és una vivència personal molt dolorosa”, constatava malgrat tot Wagensberg, que va arribar a Suïssa al desembre i va passar les festes de Nadal amb Rovira i la seva família.

El número 9 de la llista d’ERC per Barcelona, i membre de la mesa del parlament, ha fet evident una paradoxa. Wagensberg ha admès que, en saber la notícia de Sánchez, va sentir una emoció “estranyament compartida”, però aviat li va venir un pensament recurrent sobre Salvador Illa. “Tres anys tenint-lo com a cap de l’oposició d’un parlament, on un membre de la mesa ha patit exactament –a escala molt més alta– el que ha patit ara Pedro Sánchez, amb filtracions, amb una imputació totalment lligada a un procés legislatiu al congrés dels diputats, i ni un sol missatge. Però no d’Illa, sinó de ningú del PSC. Ni tan sols de Ferran Pedret, una persona amb qui hem compartit tres anys, cada dia, a la mesa del parlament, a la Comissió d’Exteriors… I ja no polític, sinó humà.”

Tot és campanya. I el detall de Wagensberg contrastava especialment amb la demanda que el PSOE i Illa fan de solidaritat i resistència col·lectiva, al costat de Sánchez, i contra la dreta i l’extrema dreta, a més d’una manera de fer política que s’allunyi de la polarització visceral, la lawfare i les notícies falses, de què han estat objecte fins ara els partits independentistes i més organitzacions, amb una repressió més descarnada, amb exili i presó. Sobre Wagensberg i Rovira –igual que sobre Puigdemont– pesa ara una investigació per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic, un cas que s’allunya molt de l’obertura d’una investigació judicial per un presumpte delicte de tràfic d’influències de la dona de Sánchez, Begoña Gómez. Però, malgrat tot, ERC ha tornat a demanar a Sánchez que continuï. Aragonès ha dit que no es pot retrocedir, que és donar la victòria i la raó a l’extrema dreta, i ha reivindicat un vot que avali una història de resistència contra la repressió com la d’ERC. Junqueras ha sentenciat que els projectes dèbils han d’exercir el culte a la personalitat, mentre que els projectes forts són els col·lectius. Una al·lusió que es podia dirigir alhora a Sánchez i a Puigdemont.

“És clar que és dur haver d’agafar quatre coses, marxar corrents, deixar la família i el teu projecte de vida endarrere i arribar a un país, que esperes que sigui d’acollida, però que no saps que passarà”, ha dit Rovira, que ha remarcat que l’exili també fa impacte sobre les famílies i els amics. La secretària general d’ERC va decidir de no anar a les llistes perquè considerava que no hi havia prou condicions. Sis anys després d’arribar a Suïssa, i de reivindicar l’experiència i les memòries d’Aurora Bertrana com una àncora per al present, ha exigit al president espanyol i al PSOE que no fallin: “Que s’aixequin perquè no passin, que aguantin.”

La frase

El candidat del PP, Alejandro Fernández, ha fet una curiosa reivindicació del president Josep Tarradellas en un míting a Lleida, amb Alberto Núñez Feijóo: “Tarradellas va tenir el valor, malgrat ser nacionalista, de dir als seus que cap ideologia no val la pena si el preu a pagar és la divisió i el rancor entre els catalans.”

L’anècdota

El candidat del PSC, Salvador Illa, ha fet avui un míting a Santa Coloma de Gramenet, amb l’alcaldessa socialista Núria Parlon, i ha recordat que la immersió lingüística va començar en aquest municipi. Concretament, a l’escola Rosselló-Pòrcel. Però, curiosament, ho ha fet en castellà. Illa barreja totes dues llengües en els seus actes.

La xifra

Unes 1.200 persones han assistit avui al míting de Carles Puigdemont a Argelers, segons Junts. S’hi han traslladat 13 autobusos –ha dit l’ACN. És el doble de militants i simpatitzants que aquests últims dies.