Vuit notes sobre moral política

I

L’associació per l’ordre, ciment de l’actual societat civil espanyola enfront de Catalunya, és una reacció generada per la por que el seu Estat es desintegri enmig del caos. Per imposar-se, l’associació per l’ordre desenvolupa una forma de dominació que no és (encara) de violència desfermada, sinó que es basa en l’opressió mateixa de l’ordre polític: la vida col·lectiva catalana només pot tenir el sentit que li atorga la Constitució espanyola. 

II

L’associació per la llibertat, ciment de l’actual societat civil catalana enfront d’Espanya, és un moviment disruptiu contra l’opressió de l’ordre polític vigent. És una rebel·lia que nega aquest ordre establert i vol la recuperació de la capacitat pròpia d’atorgar sentit a la vida col·lectiva.

III

Enfront de Catalunya, l’associació per l’ordre es regeix per la llibertat negativa, segons la qual podem obrar o no, sense obligació de fer-ho i sense impediments per fer-ho, seguint l’esperit de Montesquieu: “La llibertat és el dret de fer el que permeten les lleis”. Els obstacles a la llibertat negativa sempre són externs, i es deriven d’allò que marca la llei; ens permet actuar sense traves, però només ens allibera de l’amo exterior.

IV

Enfront d’Espanya, l’associació per la llibertat es regeix per la llibertat positiva, segons la qual el subjecte té la possibilitat d’orientar la seva voluntat cap a un objectiu i prendre decisions sense veure’s determinat per la voluntat aliena: “L’única llibertat que mereix aquest nom és la de perseguir el nostre propi bé pel nostre propi camí” (John Stuart Mill). La llibertat positiva ens permet d’autodeterminar-nos: ens allibera de l’amo interior.

V

Encara que no trobem impediments per a actuar, podem desobeir la nostra voluntat i obeir la dels altres per por, incúria o desig d’obtenir recompensa, seguint regles en la promulgació de les quals no hem intervingut. L’esclau pot haver estat emancipat per la llei, però romandre esclau pel costum: no és un subjecte autònom. Només una voluntat que segueixi la pròpia veu, i no les veus alienes, és veritablement lliure. Mentre que la llibertat negativa ens permet d’actuar sense obstacles dins una àrea determinada, la llibertat positiva ens permet d’establir aquesta àrea.

VI

L’ordre jurídic garanteix que es pot actuar dins els límits que marca la llei, però no establir-los; només respon a la pregunta: “Què m’està permès?”, però no a: “Qui decideix què m’està permès?”. Segons l’associació per a l’ordre, Catalunya només té el dret de fer el que li permeten les lleis espanyoles; segons l’associació per la llibertat, Catalunya només ha d’obeir les lleis que ella mateixa s’haurà prescrit.

VII

En l’ordre civil, les accions de Catalunya no estan coartades, sempre que actuï seguint els comportaments vigents dins una moralitat consensual que només té matriu espanyola. Però, si vol actuar segons la raó i la moral pròpies, amb independència de la convenció moral espanyola, no té llibertat positiva, no pot decidir per si mateixa.

VIII

En l’ordre polític, la llibertat negativa de l’associació per l’ordre garanteix un marge de llibertat a Catalunya, però no li concedeix cap mena de participació en les seves decisions polítiques últimes; al seu torn, la llibertat positiva de l’associació per la llibertat implica la participació dels governats en el govern propi, on ningú ha d’estar subjecte al poder omnímode dels altres, tothom ha de tenir accés al poder i tots els membres (el “poble”) poden governar la vida col·lectiva.