14.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 14.11.2022 - 21:41
Hi ha qüestions que em preocupen profundament com a científica de la població i la salut ambiental. Tindrem prou aliments per a una població mundial creixent? Podrem atendre més gent quan hi hagi una altra pandèmia? Com s’ho faran els milions d’hipertensos amb l’augment de la calor? Els països faran guerres per l’aigua a causa de les secades?
Tots aquests riscs tenen tres coses en comú: la salut, el canvi climàtic i una població creixent que, segons les previsions de les Nacions Unides, avui arribarà a vuit mil milions d’habitants. Aquesta xifra és el doble de la població de fa tan sols quaranta-vuit anys.
Durant quaranta anys de carrera, primer treballant a la selva amazònica i als centres per al control i prevenció de malalties, i després al món acadèmic, m’he trobat moltes amenaces per a la salut pública, però cap de tan inflexible i omnipresent com el canvi climàtic.
De la multitud d’efectes adversos per a la salut relacionats amb el clima, els quatre següents representen les preocupacions més importants per a la salut pública d’una població creixent.
Malalties infeccioses
Els investigadors han descobert que més de la meitat de les malalties infeccioses humanes poden empitjorar amb el canvi climàtic. Les inundacions, per exemple, poden afectar la qualitat de l’aigua i els hàbitats on bacteris i animals perillosos com els mosquits es poden reproduir i transmetre malalties infeccioses a les persones.
El dengue, una malaltia vírica dolorosa transmesa pels mosquits que infecta uns cent milions de persones l’any, és més freqüent en entorns càlids i humits. La R0 del dengue –l’indicador de la rapidesa amb què es propaga– va augmentar d’un 12% de la dècada del 1950 fins a la mitjana del 2012-2021. La malària es va expandir d’un 31% a les zones altes de l’Amèrica Llatina i gairebé un 14% a les terres altes de l’Àfrica, a mesura que les temperatures augmentaven durant el mateix període.
Les inundacions també poden propagar organismes transmesos per l’aigua que causen hepatitis i malalties diarreiques, com el còlera, sobretot quan una multitud s’ha de desplaçar per catàstrofes i viu en zones amb aigua de mala qualitat per a beure o per a rentar-se.
Les sequeres també poden degradar la qualitat de l’aigua potable. A conseqüència d’això, més poblacions de rosegadors entren en les comunitats humanes en cerca de menjar, cosa que fa créixer el potencial de propagació de l’hantavirus.
Calor extrema
Un altre risc greu per a la salut és l’augment de les temperatures. La calor excessiva pot agreujar els problemes de salut existents, com ara les malalties càrdio-vasculars i respiratòries. I quan l’estrès per calor es converteix en insolació, pot fer mal al cor, al cervell i als ronyons i arribar a ser letal.
Actualment, prop del 30% de la població mundial està exposada cada any a un estrès tèrmic potencialment mortal. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic estima que aquest percentatge augmentarà fins al 76% a final d’aquest segle.
A més de les vides perdudes, es calcula que l’exposició a la calor ha fet perdre 470.000 milions d’hores de treball potencial a tot el món el 2021, amb pèrdues d’ingressos que pugen a 669.000 milions de dòlars. A mesura que la població creixi i la calor augmenti, més gent dependrà de l’aire condicionat alimentat per combustibles fòssils, cosa que contribueix encara més al canvi climàtic.
Seguretat alimentària i de l’aigua
La calor també afecta la seguretat alimentària i l’aigua d’una població creixent. Una revisió de The Lancet ha descobert que el 2021 les altes temperatures han escurçat la temporada de cultiu d’uns 9,3 dies de mitjana per al blat de moro i 6 dies per al blat en comparació amb la mitjana de 1981-2020.
Així mateix, l’escalfament dels oceans pot matar el marisc i desplaçar la pesca de què depenen les comunitats costaneres. Tan sols el 2020, les onades de calor van fer que 98 milions de persones més s’enfrontessin a la inseguretat alimentària en comparació amb la mitjana del 1981-2010.
Mala qualitat de l’aire
La contaminació de l’aire es pot agreujar pels factors del canvi climàtic. El clima càlid i els gasos dels combustibles fòssils que escalfen el planeta contribueixen a l’ozó a nivell del sòl, un component clau de la contaminació. Això pot intensificar les al·lèrgies, l’asma i malalties respiratòries diverses, a més de les càrdio-vasculars.
Els incendis forestals en ambients càlids i secs augmenten el risc de contaminació de l’aire. El fum dels incendis forestals va carregat de partícules diminutes que poden arribar fins als pulmons i causar dificultats cardíaques i respiratòries.
Què hi podem fer?
Molts grups i experts mèdics malden per contrarestar aquesta cascada de conseqüències climàtiques negatives per a la salut humana.
Abordar la càrrega sanitària dels països d’ingressos baixos i mitjans és fonamental. Sovint, els més vulnerables d’aquests països s’enfronten als danys més grans del canvi climàtic sense disposar de prou recursos per a protegir la salut i l’entorn. El creixement demogràfic pot agreujar aquestes iniquitats.
Les avaluacions d’adaptació poden ajudar els països d’alt risc a preparar-se per als efectes del canvi climàtic. Els grups de desenvolupament també encapçalen projectes per a ampliar els cultius que puguin reeixir en condicions de sequera. L’Organització Panamericana de la Salut, que se centra al Carib, és un exemple de la feina que fan els estats per a reduir les malalties transmissibles i avançar en la capacitat regional de contrarestar l’impacte del canvi climàtic.
En darrera instància, per disminuir el risc per a la salut caldrà reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle que causen el canvi climàtic. Els països de tot el món es van comprometre el 1992 a reduir aquestes emissions. Trenta anys després, tot just comencen a desaccelerar-se i comunitats de tot el món tenen com més va més onades de calor extremes i inundacions i sequeres devastadores.
La 27a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic –que, a parer meu, no se centra prou en la salut– pot ajudar a cridar l’atenció sobre els impactes climàtics clau que perjudiquen la salut. Com va assenyalar el secretari general de l’ONU, António Guterres, “la celebració dels nostres avenços és un bon moment per a recordar la responsabilitat compartida de tenir cura del planeta i per a reflexionar sobre els aspectes en què encara no complim els compromisos mutus”.
Maureen Lichtveld és degana de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Pittsburgh. Samantha Totoni, doctorada a l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Pittsburgh, també va contribuir en aquest article, publicat originalment a The Conversation.
