Vuit indòmits per a esvair qualsevol dubte

Vicens tu tens més informació que nosaltres i potser per això centres tot el contingut de l’article en els 8 indòmits. O potser perquè és l’únic afer on es pot ser optimista o esperançador (?).
Dius que són un avis perquè no ho espatllin. Però si llegim les declaracions entenem que no s’avançat, més aviat al contrari, doncs queda desdibuixada la data (setembre??) i queda desdibuixat referèndum o referèndum que ara és pactat o pactat.
En cap moment els comuns-podemites es pronuncien en què faran quan un cop més es verifiqui i sigui ben pales que no hi ha pacte amb l’estat espanyol. ERC i la CUP ja plantegen això. Estaran o deixaran el consens?
Espero que els 8 indòmits tinguin èxit en això que dius: “… són un avís als nostres partits i a la politiqueta: no ho espatllaran, aquesta vegada no” i votar el referèndum el setembre sigui pactat o no.

Tot el que s’exposa a l’editorial és ben cert i convida a l’optimisme. S’avança malgrat les veus escèptiques. A voltes amb passos ferms, a voltes amb passos dubtosos. Però s’avança cap a la meta guanyadora a nivell internacional : referèndum. Votar en democràcia. Donar la veu a la majoria. Un gran encert.
Ara bé, deixeu-me posar una mica d’aigua al vi que estem tastant. “I si…..?”. Per exemple, ¿i si finalment l’estat espanyol actués amb intel·ligència, i fruit de la pressió pels fets consumats catalans, i per les recomanacions estrangeres, s’avingués a pactar? ¿I si aleshores s’hagués de negociar unes condicions, per exemple posposar uns mesos la consulta, per exemple acceptar un mínim de participació i de % de resultat? ¿I si mentretant l’estat invertís a Catalunya el que no ha invertit fins ara, i juntament amb tot l’altaveu mediàtic, convencés els sobiranistes “tebis” que potser encara cal donar una oportunitat a continuar dins d’Espanya? ¿I si ….perdéssim el referèndum?
(Esperem que tant d’intel·ligència sigui excessiva pels nostres veïns, i que els Reis Mags , en veure com d’indigne resulta el comportament del seu homòleg espanyol, ens regalin a nosaltres, republicans catalans, el regal que desitgem : la tossuderia estúpida immemorial espanyola,… i la victòria final catalana.)
Bon Nadal !

Com diu algun subscriptor, a la foto, ningú de Junts pel Si fa cara d’alegria i a l’altiplà mesetari estan bastant contents i fan èmfasi de la posició dels que només veuen la necessitat de un referèndum (NO PAS independència) acordat.
Repeteixo que mentre els partits i associacions no presentin un projecte de País atractiu i amb trempera no anirem gaire bé.
Sento molt refredar els ànims però, si bé és bo veure les parts positives, res no ens ha de fer tancar els ulls a la realitat.
Necessitem projectes clars i vius. ¿Perquè ens els amaguen?

Encertat, clarificador i molt pertinent editorial d’en Partal, en total sintonia amb els darrers “consells polítics” de la filòsofa i activista Simone Weil, que podeu baixar com Simone Weil–ecrits de Londres(FR-ES-ENG).pdf de https://we.tl/F3ji1WKOFv abans del 31 de desembre. Trobareu una fina i convincent anàlisi de les causes de les crisis que poden afectar tots els sistemes democràtics (a nivell municipal, nacional, estatal), i també moltes raons per entendre l’optimisme que irradia l’editorial d’avui. I, més important, raons de pes per saber-nos oposar a tots els partidismes sectaris que amenacin interna o externament la constitució d’un nou estat nou: La República Catalana.

Veig pels comentaris que hi han mes de pessimistes que d’optimistes, mes gent apressada que no pas perseverant. Crec que els ultims aconteixements i les baralles entre els partits politics amb el suport i l’altaveu de la prensa cansen i ens donen una visio massa reduida dels esdeveniments, pero no per aixo ens hem de deixar portar per les emocions que ens generen. Jo el que procuro fer es mirar de tenir tota la informació que puc dels esdeveniments, en quest cas tot el referent a aquest, (gastat a aquestes alçades) procés i reflexionar-hi pero amb una certa distancia, perque de vegades donem importancia a fets que al cap i a la fi no en tenen tanta dins del context en que s’han produit i en condicionen la opinio i les conclusions que podem extreure’n.
Crec que la cimera no es feina a l’en va i encara que no l’hagin entes i ho tergiversin algun sector de la prensa d’afora, si més no servirà per donar una imatge de consens molt més amplia.
I posats a ser optimistes, no podria ser que, com en alguns esports, es reculi una passa per agafar impuls i enfiar la recta final sense parar?
Doncs endevant les atxes i salut !!

Estic amb Vicent. L’acte d entrada és un compromis seriós de reafirmar la voluntat d’arribar al referèndum i això es veu amb l’actitud nerviosa de la Colau, d’en Rabell que se’n desmarca, etc. El referèndum no el podem mesurar en clau d eleccions autonòmiques! Cal distngir les direccions polītiques de les seves bases i encara més del seus votants, i actes com aquest estic convençut que van delimitant els arguments primer d ‘un referèndum pactat com una condició i després el vot de mantenir-se a Espanya. Per tant molts votants podemitas, colauites, comuns… es decantaran pel sí. Deixem-nos d’emocions. Un altre aspecte quins dels independentistes que estaven a l’acte podran dubtar de votar a favor dels pressupostos? Potser fent fressa, però votaran.