Vuit indicadors que mostren la desigualtat entre homes i dones

Vuit indicadors que expliquen amb dades les situacions de desigualtat entre homes i dones en el nostre país.

1. L’impacte de gènere de la covid-19

Històricament, les feines de cura han estat assignades a les dones, i segons un informe de l’Institut Català de les Dones, la situació s’ha agreujat amb la pandèmia. Factors diversos, com ara el tancament d’escoles amb el primer confinament, han implicat una sobrecàrrega de feina no remunerada a les dones, que s’ha traduït també en una dificultat encara més gran entre la conciliació de la vida laboral i la familiar.

Com s’observa als gràfics, les dones s’han ocupat més que no els homes de les feines de casa, com també s’han dedicat més a tenir cura dels fills i a ajudar-los en les feines escolars. En canvi, l’informe destaca que els homes han dedicat més temps a navegar per internet i a jugar a videojocs.

2. El poder polític

Les dones han estat invisibilitzades i excloses de la política institucional durant moltes dècades. De mica en mica, hi han anat augmentant el pes i s’hi ha normalitzat la seva presència, amb mecanismes com ara les llistes cremallera, que alternen una persona de cada sexe. Actualment, la presència femenina als parlaments fluctua entre el 43% i el 47% i s’acosta a la paritat. Però les desigualtats encara es mantenen de manera evident en alguns altres aspectes de la política.

Tan sols entre un 12% i un 28% de les batllies dels Països Catalans són ocupades per dones, tret del Principat d’Andorra, que té solament set parròquies. La visibilitat de les batllesses és important, perquè governen ciutats com ara Barcelona, Castelló de la Plana, Andorra la Vella, l’Hospitalet de Llobregat, Girona i Ciutadella, però la igualtat en aquest àmbit encara és lluny.

3. L’escletxa salarial

Una de les desigualtats més evidents és la diferència de salari entre homes i dones. Als Països Catalans, els homes cobren entre 3.000 euros i 6.350 més que no pas les dones.

La desigualtat de salari la trobem en totes les franges d’edat, tot i que és més gran en les més altes. Fins i tot, tenint en compte el nivell educatiu i la mena de feina, hi ha diferències: simplement, les dones cobren menys que no pas els homes.

4. Violència de gènere

Enguany, el confinament ha tingut incidència sobre la violència masclista. A Catalunya, les trucades al telèfon d’atenció a les dones en situació de violència masclista (900 900 120) van augmentar fortament a partir de la setmana de l’11 al 17 de març, durant el confinament. La primera setmana hi va haver 165 trucades, la segona setmana 270 i la setmana del 22 al 28 d’abril, 407. Quan es van començar a relaxar les restriccions, les trucades van anar disminuint.

L’any passat als Països Catalans va haver-hi un nombre de denúncies per violència masclista semblant a l’anterior. Aprofundint les xifres, el 4% de les dones entre 18 anys i 70 que treballaven van plegar de la feina per evitar una situació d’assetjament sexual. I a l’estat espanyol, més d’un 10% de les dones ha tingut una parella que ha provat d’impedir-los que veiessin un amic o un familiar. A més, aquestes actituds es manifesten independentment de l’edat.

5. El model de bellesa

La pressió social per a tenir cos normatiu és intensa ja en joves, sobretot noies. Un estudi de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia alerta que un terç de les noies entre 12 anys i 16 han fet dieta per canviar l’aspecte físic. La dada encara és més alarmant si es té en compte que la meitat ho ha acompanyat de conductes de risc: vomitar, deixar de fer àpats o menjar menys. Són conductes determinants per a tenir trastorns de conducta alimentària.

Molta gent creu que s’ha de seguir un cànon de bellesa per tenir èxit laboral i ser acceptat socialment. I això afecta especialment les dones. Un estudi italià va fer un experiment en què s’enviaven deu mil currículums amb les mateixes dades, però canviant-ne la fotografia. El resultat va ser que entre els enviats amb la fotografia de dones que responien físicament als cànons de bellesa un 54% van rebre resposta; dels que tenien fotografies que no seguien aquests cànons, només van obtenir resposta un 7%. Això ho diu tot.

6. L’esport

L’esport i l’exercici físic s’han considerat tradicionalment cosa d’homes. I els prejudicis i estereotips encara hi perduren, si bé les dones hi participen com més va més.

Malgrat aquest creixement, només una quarta part dels membres federats són dones. Una diferència que es trasllada a tots els aspectes de l’esport federat. Per exemple, les dones només exerceixen la presidència en l’11% dels clubs esportius catalans, ocupen el 17% de les vice-presidències i representen el 26% de les vocalies.

7. Les excedències laborals

De la mateixa manera que les dones encara tenen socialment adjudicades una colla de tasques, com les de casa i la cura dels infants, independentment de la relació laboral, també són les dones les qui deixen la feina quan cal fer-se càrrec d’un familiar.