Els vuit indicadors que demostren la desigualtat entre dones i homes

Avui, Dia Internacional de les Dones, és una bona avinentesa per a recordar amb dades que encara no hi ha igualtat efectiva entre homes i dones. Ho corroborem amb vuit indicadors que palesen que cal continuar reivindicant aquesta igualtat.

1. Por de sortir totes soles de nit

Les dones manifesten tenir més por de caminar soles pel carrer a la nit que no pas els homes. En totes les franges d’edat la meitat o més de les dones manifesten tenir molta por de ser víctimes d’un robatori, una agressió o una agressió sexual, i set dones de cada deu de menys de vint-i-cinc anys té por de sofrir una agressió sexual.

En canvi, solament un 12% dels homes té por de sofrir una agressió sexual; la principal preocupació dels homes és la del robatori (30%). Tanmateix, és un percentatge bastant més baix que el de les dones. Un 62% dels homes camina pel carrer de nit sense gens de por de sofrir cap agressió sexual, cosa que solament afirmen el 9% de les dones.

En aquesta línia, una recerca de Sexism Free Night a escala europea concloïa, per exemple, que un 67% de les dones fan veure de manera recurrent que parlen pel mòbil, o bé porten les claus a la mà com a defensa; aquest percentatge és del 16% entre els homes. En relació amb això, un 46% de les dones diu que experimenta sempre o molt sovint alguna forma de violència sexual, com ara tocaments, comentaris no desitjats, mirades continuades, insistència en cas de negatives contínues. En més del 90% dels casos, els assetjadors són homes.

2. Desocupació i precarietat

Un estudi fet per Clara Cortina, M. José González i Jorge Rodríguez, de la Universitat Pompeu Fabra, demostra que les dones, en igualtat de condicions, tenen un 30% menys de probabilitats de fer una entrevista de feina que no pas els homes.

L’experiment es va fer enviant 5.600 currículums a 1.372 ofertes reals de feina. Les úniques diferències d’aquests currículums eren el sexe, el fet de tenir fills o no i el grau de qualificació per al lloc de treball. Doncs bé: un 10,9% dels currículums enviats per homes van ser convocats a l’entrevista de feina i, en canvi, solament un 7,7% dels de les dones.

La diferència per raó de gènere es manté en tots els casos, però és més gran entre els aspirants que tenen fills. La probabilitat de rebre una trucada per a una entrevista no canviava gaire entre els homes, però, en canvi, baixava encara més entre les dones amb fills. Per tant, els resultats de l’estudi mostren que les dones són objecte d’una doble penalització: com a dones i com a mares.

Aquest fet es pot relacionar amb una desocupació i precarietat més altes entre les dones. Fins i tot tenint en compte que les dones tenen una taxa d’activitat més baixa. És a dir, no hi ha tantes dones que treballin o que vulguin treballar i, entre les qui ho volen, hi ha un percentatge més alt que no troba feina.

A banda una desocupació més alta, hi ha més factors que revelen que les dones són més precaritzades. Dels contractes indefinits, un 53% són d’homes; en canvi, dels temporals, un 54% són de dones. Les dones també tenen més feines a temps parcial. Un 23% de les dones amb contracte a temps parcial diu que la raó d’aquest contracte és que tenen obligacions familiars o que s’han d’encarregar de la mainada, de malalts o de gent gran, cosa que no els permet de fer la jornada completa. Entre els homes, tan sols un 6,7% al·lega aquest motiu. Dels homes que treballen a temps parcial n’hi ha més que ho fan perquè estudien que no pas aquesta altra raó.

3. L’esport

L’esport i l’exercici físic s’han considerat tradicionalment cosa d’homes. I els prejudicis i estereotips en aquest camp encara perduren, si bé les dones hi participen com més va més.

Malgrat aquest creixement, tan sols una quarta part dels membres federats són dones. Una diferència que s’estén a tots els aspectes de l’esport federat. Per exemple, a Andorra –però és una dada extrapolable a tot el país– solament un 22% de les llicències d’entrenador eren de dones. Així mateix, representen tan sols un 25% dels àrbitres federats i un 24% dels càrrecs en les juntes directives.

També trobem diferències importants segons els esports. Els homes destaquen en els més populars i mediàtics, com ara futbol (93%), basquetbol (64%), handbol (62%) i tennis (71%). Les dones només són majoria en ball esportiu (74%), esports de gel (52%), gimnàstica (93%), hípica (72%) i voleibol (69%).

4. Violència de gènere

Més de seixanta mil dones, concretament 60.500, han presentat denúncies per violència masclista entre el quart trimestre del 2022 i el tercer del 2023. Això vol dir un augment de 4.589 denúncies respecte de l’any 2022; aquest augment ha estat si fa no fa igual en tots els territoris del país.

Anys enrere es va argumentar que podien haver augmentat pel confinament i el fet que les parelles passessin més temps junts. Tanmateix, amb la relaxació de les mesures les denúncies no han fet sinó augmentar, i en dos anys han pujat de gairebé deu mil casos.

Les dades s’han mantingut als mateixos nivells. El País Valencià, tot i tenir menys població, encapçala el nombre de denúncies per territori, i també el nombre d’ordres de protecció, amb mesures com ara ordres d’allunyament, prohibició de comunicar-se amb la parella o suspensió de tinença d’armes.

5. La desigualtat salarial

Una de les desigualtats més evidents és la diferència de salari entre homes i dones. Als Països Catalans, cada any, els homes cobren entre 3.000 euros i 6.350 més que no pas les dones.

La desigualtat de salari la trobem en totes les franges d’edat, tot i que és més gran en les més altes. Fins i tot tenint en compte el nivell educatiu i la mena de feina, hi ha diferències: simplement, les dones cobren menys que no pas els homes.

Sobre això, un estudi fet enguany per la Cambra de Comerç de Barcelona revela unes dades preocupants. Malgrat que els indicadors de formació assenyalen que la dona té un nivell formatiu superior al dels homes –el 58% de titulacions universitàries les obtenen dones– i menys fracàs escolar, la progressió cap a la igualtat s’ha aturat. En l’àmbit de l’empresa, per exemple, les dones ocupaven el 33% dels llocs de direcció l’any 2023, un percentatge que ha disminuït en relació amb el 36% del 2021 i 2022, o al 39% de 2020. A més, la desigualtat salarial per hora en aquestes ocupacions es manté força estable, entorn del 20,6%.

6. Delictes contra la llibertat sexual

Les víctimes d’assetjament sexual, agressions sexuals, exhibicionisme, prostitució o explotació sexual de menors són molt majoritàriament dones. Una dada que ho evidencia és el nombre de denúncies que es presenten per delictes contra la llibertat sexual: en gairebé un 85% dels casos les víctimes del delicte són dones i el percentatge encara és més alt en el cas concret de les agressions sexuals.

En canvi, els detinguts o investigats per aquests delictes són molt majoritàriament homes. En el cas de Catalunya, representen el 84%, i al País Valencià i a les Illes són el 96%. L’any 2021 van ser detinguts o investigats per delictes contra la llibertat sexual 453 dones i 3.921 homes.

7. Les excedències laborals

De la mateixa manera que les dones encara tenen socialment adjudicades una colla de tasques, com les de casa i la cura dels infants, independentment de la relació laboral, també són les dones que deixen la feina quan cal fer-se càrrec d’un familiar.

Les darreres dades demostren que tres quarts de les excedències per a tenir cura de familiars les demanen les dones: 2.160 dones i 624 homes. Aquest fet va estretament relacionat amb la precarietat laboral, atès que sense una dedicació completa és difícil d’ascendir laboralment. Una dada que cal remarcar és que, tot i el pas del temps i la consciència, teòricament més gran, de la població, les dades no han canviat gaire. Fa disset anys, el 2005, a Catalunya un 83% de les excedències laborals per a tenir cura de familiars les demanaven dones, al País Valencià un 87% i a les Illes un 76%. És a dir, que el canvi ha estat molt reduït.

8. Oposició creixent contra el feminisme

L’imaginari popular sovint és del parer que les noves generacions són com més van més progressistes i tolerants. No obstant això, aquesta tendència canvia i els homes més joves mostren un viratge cap a la dreta molt més pronunciat que no pas les dones, de la mateixa manera que tenen un concepte més negatiu de la immigració que no pas generacions més grans, es preocupen menys pel canvi climàtic i són menys partidaris de l’avortament i els transsexuals.

Un sondatge d’enguany del CEO assenyala que la majoria d’homes de menys de vint-i-cinc anys considera, malgrat els indicadors, que el moviment feminista ja ha anat massa lluny. Això és més del doble que no pas les dones de la mateixa edat i, de fet, un percentatge molt superior que no pas els homes de més de seixanta-cinc anys (29%), que hom podria pensar que són els més refractaris al feminisme.

En la mateixa línia, gairebé la meitat dels homes més joves troba que “la crítica als acudits masclistes és exagerada”, molt per sobre de les dones, però també per sobre de qualsevol altre grup d’edat. I això mateix passa respecte de la frase “parlar tant d’assetjament sexual pot empitjorar les relacions personals entre homes i dones”. Això ho pensa un 36% dels homes, però s’enfila fins al 45% entre els més joves. En canvi, les dones mostren la tendència contrària: solament ho pensa un 26% –i un 16% de les joves.

Tot plegat revela una diferència ideològica com més va més gran entre homes i dones. Si la tendència es manté en les generacions vinents, potser ja no es parlarà dels avenços cap a la igualtat, sinó que es podrien posar en qüestió objectius i drets ja aconseguits.