13.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 14.07.2023 - 19:56
7 de gener de 2015. Dos homes emmascarats i armats amb un rifle kalàixnikov, una escopeta i un llançagranades ataquen la redacció de Charlie Hebdo, a París, un setmanari satíric que publica vinyetes, reportatges i bromes, entre més temes, sobre l’extrema dreta, el catolicisme, l’islam, el judaisme i la política. Els atacants, dos germans vinculats a Al-Qaida, maten dotze persones i en fereixen més d’una desena.
Aquell atemptat va marcar un punt d’inflexió quant a l’amenaça gihadista i va posar en alerta l’estat francès, Europa i el conjunt d’Occident.
Cinc mesos després, el 26 de juny de 2015, hi va haver una onada d’atemptats a l’estat francès, Tunis, Kuwait i Somàlia que va deixar un centenar de morts. I aquest fou el detonant perquè el Ministeri de l’Interior espanyol augmentés aquell mateix dia l’alerta antiterrorista al nivell 4 sobre 5, decisió que es va reforçar després dels atemptats d’Estat Islàmic del 13 i 14 de novembre de 2015 a París, en què van morir 130 persones i 352 van resultar ferits. D’aleshores ençà, el nivell no ha baixat mai. Per què? Què implica ser en alerta 4? Què ha canviat vuit anys després? Quina és la situació actual i quines amenaces té detectades la policia? Quina previsió hi ha? De tot això, en parlem amb l’intendent dels Mossos d’Esquadra David Sánchez, de la Comissaria General de la Informació, i amb l’expert en gihadisme i radicalització violenta Jofre Montoto, llicenciat en Geografia i Història (UB) i Periodisme (UPF), i amb màster en Estudis Policials i en Seguretat i Prevenció.
Vuit anys sense canvis
Els nivells d’alerta antiterrorista es decideixen al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), on es reuneixen les policies i les forces de seguretat de l’estat espanyol, entre les quals els Mossos d’Esquadra. L’última paraula sempre la té el Ministeri de l’Interior espanyol, de qui depèn l’organisme. El CITCO es reuneix setmanalment i gestiona i analitza la informació estratègica, el crim organitzat i les organitzacions radicals violentes. L’intendent Sánchez explica que el nivell 4 (risc alt) ve determinat principalment pel gihadisme i que el CITCO el manté vigent d’acord amb la informació recopilada i les intencions de les organitzacions. La policia avalua l’activitat de les organitzacions durant els anys. Analitza si els atacs són més letals i també se centra en l’activitat antiterrorista i en les operacions policíaques. “Aquest és un indicador a tenir en compte, perquè finalment evites atacs, però a l’altre costat hi ha algú que té intencions i capacitat de dur a terme una activitat terrorista”, diu l’intendent. A Catalunya, els Mossos tenen competències d’ordre públic i de lluita antiterrorista. Al País Valencià i a les Illes, en canvi, no hi ha policia pròpia i les competències les té, per tant, la policia espanyola, raó per la qual no apareixen en l’article.
Tot i que el nivell es determina per consens, la policia catalana ha defensat més d’una vegada que es compleixen les condicions per a aplicar el nivell 3 (risc mitjà). “No és cap incoherència. No hi ha gaire diferència, entre el nivell 3 i el 4, al capdavall, és un número. Un 3 vol dir que som en una situació en què un atac terrorista és probable, en lloc de molt probable. Hem d’entendre que, en un any, segons les circumstàncies que hi ha, durant uns mesos potser hem de ser en un nivell 3, i uns altres en un 4. Estem d’acord que no seria coherent amb la situació actual ser en un nivell 1 o en un nivell 2”, reconeix Sánchez.
Jofre Montoto discrepa del CITCO i considera que el risc actual és molt més baix que el juny del 2015: “En aquell moment hi havia un gran augment per l’existència de l’organització Estat Islàmic, que es trobava en ple creixement, controlava el territori i captava gent per tot el món. Això duia a una activitat i a una possibilitat d’atemptats molt més elevada.” Segons l’expert, no abaixar el nivell respon més aviat a una qüestió política que no pas tècnica: “El terrorisme és un fenomen tan imprevisible que cap polític vol arriscar-se a abaixar de nivell i que l’endemà un home amb un cotxe atropelli gent al carrer.”
Què implica ser en alerta 4?
El nivell 4 implica un augment dels controls d’accés en grans actes i la mobilització d’unitats policíaques amb arma llarga en infrastructures essencials, punt estratègics i llocs en què hi ha més afluència de gent. “Ens obliga a prestar unes determinades proteccions i a fer un informe setmanal valorant l’amenaça i adreçat a aquells actors i col·laboradors que ho necessiten. També a avaluar aquells esdeveniments que tenim a Catalunya setmanalment i atribuir-los l’atenció policial que mereixen”, diu l’intendent. Amb l’estiu i els carrers a vessar de turistes, la policia està més atenta. I encara més enguany, en què hi ha les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Més enllà de la presència policíaca, l’intendent diu que també destinen recursos a la prevenció i educació amb l’objectiu d’aturar la radicalització dels més joves. “Els Mossos d’Esquadra no tan sols estan en una posició d’observador valorant amenaces, sinó també en una posició transformadora, per mirar de prevenir que no hi hagi nous processos de radicalització violenta que el dia de demà acabin essent un problema per a la seguretat”, diu.
Els Mossos reconeixen que ara per ara no hi ha cap previsió sobre la baixada del nivell d’alerta. “La nostra opinió tècnica sobre això és que ara mateix som en un període electoral, que és un símbol de la democràcia, i que aquesta situació contextual ens fa valorar que som en un nivell 4 sobre 5. Si no passa res i no hi ha esdeveniments que ens facin canviar d’opinió, quan aquesta situació hagi passat, considerarem que som en un nivell 3 sobre 5, perquè aquesta és la valoració més coherent amb la situació actual”, diu l’intendent. Segons Montoto: “Si fos pels Mossos o l’Ertzaintza, fa dos o tres anys que ja hauríem baixat al nivell 3.”
L’avaluació de l’alerta no és un model acordat a Europa. Hi ha països com els Països Baixos, Noruega, Suècia i Dinamarca que segueixen el model espanyol, amb un interval de nivells que va de l’1 al 5. A l’estat francès, en canvi, el nivell d’alerta màxim és el 3 –el que tenen actualment– i a Alemanya ni tan sols fan servir la graduació nominal. Malgrat les diferències que hi pugui haver, l’intendent Sánchez diu que tot Europa es troba en la mateixa situació, i que els Mossos es coordinen i comparteixen informació amb les policies de la resta de països, mitjançant plataformes com la Xarxa de Sensibilització sobre la Radicalització (RAN), que connecta professionals de tot Europa per a prevenir i combatre l’extremisme violent.
Gihadisme i extrema dreta, les principals amenaces
El gihadisme i l’extrema dreta són ara per ara les principals amenaces, segons la policia catalana. “És tan probable que tinguem un atemptat de motivació gihadista com de motivació supremacista blanca o d’extrema dreta, és a uns nivells semblants. Les organitzacions d’extrema dreta cada vegada estan més organitzades, i això ens ho indica l’activitat dels cossos de seguretat de països del nostre entorn contra cèl·lules organitzades d’extrema dreta amb disposició d’atemptar”, diu Sánchez. I afegeix: “Si a França, a Bèlgica o a Alemanya hi ha activitat terrorista de matriu ultradretana, hem d’entendre que el nostre nivell d’amenaça és en barems similars als d’aquests països.”
Segons Montoto, el gihadisme ha perdut força aquests darrers anys perquè les organitzacions mare s’han afeblit. “Cada vegada que hi ha un nou líder, els americans el liquiden al cap de dues setmanes o tres. El gihadisme ja no apareix a les notícies, no guanya, perd.” No obstant això, reconeix que continua essent un moviment imprevisible: “Estàvem molt acostumats a organitzacions jeràrquiques com ETA o els GRAPO, amb una direcció i uns comandaments. Tu podies anar de festa o a un concert i la possibilitat que entrés algú amb un fusell i comencés a disparar era pràcticament impensable. El gihadisme és un fenomen diferent. No són organitzacions estructurades i qualsevol decideix ser-ho per internet; jura fidelitat a Estat Islàmic o a qualsevol altra organització i surt al carrer a matar infidels. És molt diferent i imprevisible per aquest motiu.”
L’expert avisa que fa anys que l’amenaça d’extrema dreta és a l’alça, amb el risc que implica que les bandes es puguin sentir legitimades per la presència de més governs del mateix tarannà. Hi ha uns quants precedents a Europa que han posat en alerta la policia, com ara la matança de Noruega del 22 de juliol de 2011, quan un jove noruec de trenta-dos anys, militant del partit d’extrema dreta Partit del Progrés, va matar setanta-set persones a Oslo i a l’illa d’Utoya.
L’intendent Sánchez parla de “mutació de l’amenaça“. Tot i que l’alerta es manté d’ençà del 2015, diu que les característiques dels atacs han canviat. “Si fins el 2018, aproximadament, l’atac més probable era amb armes de foc per part d’una cèl·lula armada i organitzada i amb uns objectius concrets, ara el més probable seria amb armes blanques, amb actors individuals o certes cèl·lules inspirades”, explica. Però els canvis no tan sols són palpables amb l’estil de l’atac. Els Mossos destaquen que també n’hi ha hagut quant a l’activitat antiterrorista i la investigació policíaca i judicial. Diuen que s’han millorat els sistemes de prevenció de l’extremisme violent i que s’ha fonamentat el treball interdisciplinari. I una de les novetats més destacables: els Mossos asseguren que tenen accés a més bases d’informació d’ençà de l’atac del 17 d’agost del 2017. “Del 2017 endavant, sobretot en estaments estatals, però també en europeus, hi ha hagut més participació i finalment hi ha més coordinació”, diu l’intendent. “Això ha canviat perquè no es poden permetre un altre 17 d’agost. Aquí hi va haver una negligència. Aquest imam estava controlat per un servei d’informació i els va organitzar l’atemptat davant els morros. Llavors, si s’haguessin compartit dades que no van compartir, aquest imam hauria tingut un seguiment més acurat per part dels Mossos. I, per tant, aquí es podia haver evitat alguna cosa”, indica Montoto.
Ens hem d’acostumar a viure amb el fenomen de la por?
L’intendent Sánchez respon amb rotunditat: “Clarament, no.” “Els riscos a les societats en què vivim, que són molt complexos, són múltiples. Podem enfocar-ho cap al trànsit, cap al problema de l’habitatge, cap a on vulguem. I el fenomen terrorista és un risc més, present en la nostra societat. Ens hem d’acostumar a viure entenent que el risc terrorista, i no tan sols terrorista, sinó extremista i violent, és més ampli i existeix a la nostra societat. Però no amb l’alarma, ni amb la por, sinó amb la integració d’uns riscos que potser fa vint anys no teníem”, destaca.
