18.03.2022 - 20:31
La vida de la població russa s’ha transformat d’ençà del començament de la guerra, amb una política com més va més repressiva de les autoritats, un èxode en massa d’empreses occidentals, la restricció de llocs d’internet i la prohibició de vols cap a la Unió Europea. Tanmateix, els ciutadans han trobat la manera de mantenir el contacte amb l’exterior i evitar gran part de les limitacions.
En aquest mes han vist com gran part de les aplicacions digitals més populars han estat suspeses, com ara Netflix, TikTok, YouTube, Facebook i Instagram. Fa tan sols unes quantes setmanes eren de les més utilitzades, i els continguts més descarregats eren de filtres de fotografies, el programa de videoconferències Zoom i l’aplicació de compres AliExpress.
Ara per ara, la situació ha canviat radicalment i les tres aplicacions més descarregades a Rússia són de VPN, és a dir, xarxes privades virtuals que xifren dades i oculten el lloc on és un usuari. Això permet d’accedir-hi del país estant com si fossin en qualsevol ciutat de la geografia mundial i accedir a tota mena de continguts malgrat les restriccions. Comparativament, la descàrrega d’aplicacions VPN ha crescut almenys d’un 2.088% d’ençà que va començar la invasió i vora cinc milions de russos es van instal·lar una d’aquestes aplicacions fins al 5 de març, una xifra que es preveu que ara s’hagi multiplicat per tres o per quatre.
La porta del darrere en les restriccions de viatges
Una de les mesures més contundents de les autoritats europees i nord-americanes va ser la prohibició que els vols russos accedissin al seu espai aeri. No obstant això, als russos no els han prohibit de viatjar a la UE si poden trobar-ne la manera. Per arribar a lloc, han aprofitat l’escletxa de Sèrbia. D’ençà de la guerra, Air Sèrbia ha duplicat els vols directes entre Moscou i Belgrad arran un augment de la demanda, i el preu s’ha més que duplicat.
El president serbi, Aleksandar Vucic, s’ha compromès a mantenir la neutralitat i no imposar sancions contra Rússia i ara com ara els avions serbis poden circular lliurement tant per l’espai aeri de la Unió Europea com pel de Rússia. Un corredor obert que permet als russos de fer escala i continuar cap a les seves destinacions principals: Xipre, l’estat francès, Itàlia i Suïssa.
També es mantenen les connexions terrestres, com ara carreteres i ferrocarrils. Els trens continuen circulant per Lituània fins a l’enclavament rus de Kaliningrad i, de fet, si abans feien el trajecte directe, ara s’aturen com a via d’escapament per a lituans i russos. La companyia de ferrocarril finlandesa VR, que ofereix dos serveis diaris de Sant Petersburg, ha revelat que els tres van plens després de la invasió, tot i que els requisits de visat s’han endurit. Sobre això, Estònia ha anunciat que deixa de proporcionar visats de turisme als russos i solament revisarà sol·licituds humanitàries i de vincles familiars. Letònia també els limita a motius humanitaris.
Una altra ruta per a accedir a Europa és desviar-se pel Caucas i el golf Pèrsic. Els vols d’Istambul o Erevan es van esgotar, tot i que entre el 4 i el 6 de març setanta vols de diferents ciutats russes van aterrar a la capital d’Armènia. En el cas de Dubai, els bitllets van passar de costar uns 300 € a més de 3.500 €.
De fet, l’accés a l’espai aeri europeu no és l’únic inconvenient per les companyies russes. Airbus i Boeing, dos gegants de la fabricació d’avions, han deixat de cooperar amb les companyies i, entre les sancions de la Unió Europea contra Rússia, hi ha la prohibició de vendre avions, peces de recanvi i fins i tot el lloguer, i van ordenar que les empreses d’arrendament demanessin la devolució dels seus avions als operadors russos. Arran d’una amenaça real de confiscació, les autoritats russes han aconsellat a les seves companyies que suspenguin vols a l’estranger, atès que els avions podrien ser embargats.
Anar-se’n de Rússia
També hi ha hagut un èxode en massa d’empreses occidentals, com ara Ikea, Apple i Nike. Alhora, hi ha hagut empreses que han decidit de canviar el lloc de la seu i milers de persones s’han traslladat a l’estranger per la possibilitat que les sancions també limitin els viatges dels ciutadans russos.
Les sancions han implicat, per exemple, la restricció de les empreses russes a l’alta tecnologia i han complicat les transaccions financeres de les empreses russes a l’exterior. El ministre d’Economia d’Armènia, Vahan Kerobyan, va afirmar a principi de mes que havia unes quantes empreses tecnològiques russes traslladant les operacions a Armènia per evitar les sancions: “Vora d’una dotzena d’empreses ja s’han traslladat efectivament, mentre que unes quantes més són en procés de trasllat.”
A més, com que els ciutadans de Rússia, Bielorússia i Ucraïna poden entrar a Armènia sense visat, es fa servir com a punt de transició per poder anar a Europa, esperar que s’acabi el conflicte i les sancions o fins i tot establir-se al país, atès que molts creuen que la situació a Rússia serà insuportable per la guerra i els danys. Ara com ara, han arribat almenys 80.000 russos a Erevan, una ciutat més barata que Istambul, on una part molt important de la població sap rus i és més amigable amb els russos que no pas Tbilissi.
Saltar-se les sancions i un nou mètode de pagament
Un altre maldecap són les limitacions econòmiques, tant per les sancions occidentals i la desconnexió del sistema SWIFT d’intercanvi de missatgers bancaris, com pel fet que Putin va emetre un decret que prohibeix a tothom de portar més de deu mil dòlars a l’estranger.
Tal com explica el diari Les Echos, hi ha oligarques que han fet servir les criptomonedes per ocultar la fortuna. El tresor dels EUA mateix ha alertat que molts dels oligarques han transferit els seus actius a criptomonedes per mitjà de familiars per evitar de ser detectats. De fet, el Bitcoin sí que es pot rastrejar, però hi ha unes altres monedes virtuals, com ara Monero i DASH, que ofereixen anonimat. Això també permet a la població en general de transferir diners de l’estranger estant o enviar divises malgrat les sancions.
Coinbase, una plataforma d’intercanvi de criptomonedes, diu haver blocat més de 25.000 direccions relacionades amb persones o entitats russes que poden estar involucrades en activitats il·lícites. En una línia similar, l’empresa d’anàlisi Elliptic ha identificat més de 15 milions de direccions vinculades a activitats russes il·legals i més de 400 plataformes que permeten de comprar monedes virtuals amb rubles russos.
En paral·lel, trobem que Rússia ha creat un sistema d’intercanvi de missatge entre bancs alternatiu al SWIFT, l’SPFS, que transmet en el mateix format, però no en depèn. De fet, l’any 2020, l’intercanvi intern de dades financeres de Rússia ja va superar el SWIFT i d’ençà de fa un parell d’anys ha anat arribant a acords per a connectar la xarxa russa a més estats com ara la Xina, l’Índia i l’Iran.
La Xina també té un sistema propi, el CIPS, que inclou bancs russos. Una relació més estreta entre totes dues potències pot portar a una dependència més baixa del dòlar. De fet, la Unió Econòmica Eurasiàtica –en què hi ha estats com ara el Casaquistan, Armènia i Bielorússia– i la Xina han acordat de desenvolupar un projecte per a un sistema monetari i financer independent. Inclouria una nova moneda internacional, que seria calculada amb un índex de les monedes dels estats participants i el preu de les matèries primeres. El primer esborrany es presentarà a discussió a final de març.
