15.12.2018 - 22:00
La ultradreta desacomplexada ha arribat definitivament al mapa polític espanyol. Els dotze escons al parlament andalús són un primer pas perquè Vox s’hi faci una posició, tal com passa als principals països europeus. Le Pen, Salvini, Orbán, Wilders i Weidel reben amb els braços oberts Santiago Abascal al club de la ultradreta europea. L’ascens del seu partit és una mala notícia per a tot demòcrata, però que no hagi passat fins ara ens permet d’aprendre de les experiències dels altres països on la ultradreta ja ha fet lloc. Com afecta els postulats dels altres partits? Com s’hi relacionen? I com hi respon la societat quan el discurs de l’odi el fan les institucions?
La Xarxa Europea Contra el Racisme (ENAR, les sigles en anglès) treballa arreu del continent per combatre el discurs de l’odi i la discriminació racial. Fa anys que breguen amb la ultradreta i que l’estudien d’un punt de vista científic. Georgina Siklossy, la portaveu, atén la trucada de VilaWeb de Bèlgica estant per donar-nos les claus de la manera com Vox trastocarà la política espanyola.
—Després del resultat de Vox a Andalusia els altres partits han endurit l’espanyolisme i han incrementat els atacs a l’independentisme català. És habitual que l’extrema dreta arrossegui els altres partits als seus postulats?
—N’hi ha molts exemples. A Espanya és diferent per la qüestió de Catalunya, però als altres països el discurs antiimmigració i islamòfob de l’extrema dreta afecta el dels altres partits. Fins i tot afecta les polítiques que fan. Es pot veure a Àustria, on l’extrema dreta governa amb el partit de centre-dreta. Han introduït mesures molt restrictives envers els drets dels migrants. Quan els partits d’extrema dreta estan prou organitzats per a articular les seves demandes poden marcar l’agenda dels altres.
—A Espanya el PP i Ciutadans no tenen gaire problemes per a proposar-hi un pacte. Això és habitual a Europa?
—Depèn de cada país. Com he dit, a Àustria el centre-dreta governa amb l’extrema dreta. També ha passat a Itàlia, on el Moviment Cinc Estels governa amb la Lliga. Tanmateix, en alguns altres països la fotografia és més variada. Per exemple, a Alemanya, on cada vegada és més popular, la resta de partits descarten completament de treballar-hi. Suposo que també hi té a veure la història del país. A més, hi ha un fort moviment contrari dins alguns partits, de manera que tenen un discurs realment oposat a la narrativa de l’extrema dreta. Recentment s’ha vist a les eleccions de Baviera, on els Verds van tenir un gran resultat perquè van mostrar un discurs fort oposat al de l’extrema dreta. És cert que el seu resultat també va ser bo, però és interessant de veure que, si un partit polític pren la responsabilitat de fer un discurs contrari en comptes de comprar-los les propostes, guanya vots.
—Això pot fer guanyar vots als altres partits, però no fa desaparèixer l’extrema dreta. Com han de reaccionar-hi per fer-los perdre influència?
—Si guanyen vots és perquè aquests debats hi són. És important parlar d’aquestes qüestions, però aportant-hi solucions diferents de les seves. He llegit que a la campanya d’Andalusia els altres partits van parlar un munt de Vox. Fins llavors era molt desconegut, però, de tant parlar-ne, els van donar presència pública. També és important el paper dels mitjans, és important no centrar-s’hi gaire. D’una altra banda, a Alemanya van fer una entrevista que em va semblar molt intel·ligent. En comptes de demanar al candidat d’extrema dreta sobre immigració, qüestió amb la qual se sent còmode, li van fer un munt de preguntes de política econòmica. Ni tan sols era capaç de respondre-les, perquè el seu punt fort és el discurs sobre la immigració.
—Els partits d’extrema dreta europeus estan connectats?
—En alguns casos sí. Al Parlament Europeu n’hi ha un grup amb el Reagrupament Nacional de Le Pen, la Lliga de Salvini, el Partit de la Llibertat austríac… També cal tenir present que tenen força desacords en algunes qüestions. Hi ha punts on connecten, però no pas en tots.
—Quin ha estat el paper d’Steve Bannon i l’entorn de Trump en el seu creixement?
—És difícil de dir. Bannon prova de crear un moviment d’extrema dreta amb vista a les eleccions europees del maig, però pels informes que tenim tan sols ha aconseguit el suport d’alguns partits, no pas de tots. S’haurà de veure de quina manera evoluciona els mesos vinents, si realment ho aconsegueix. Ha dit que utilitzarà l’anàlisi de dades per a guanyar votants, cosa que és preocupant. Quant a Trump, sense tenir influència directa en l’extrema dreta europea, els ha donat força a l’hora de creure que poden guanyar.
—Després del resultat de Vox hem vist que alguns mitjans espanyols han començat a potenciar el portaveu a Barcelona, un home negre ultracatòlic. És habitual que aquests partits tinguin dirigents amb ascendència estrangera per a emblanquir el racisme?
—No diria que sigui habitual, però no és pas el primer cas. Al partit d’extrema dreta belga hi ha polítics de minories ètiques. També passa a Alemanya, Suècia, Dinamarca… Els posen per poder dir: ‘Ho veieu? No som racistes.’ En alguns països no amaguen el racisme, però, si volen arribar a un vot més moderat, ho fan servir per a camuflar-lo.
—I els prova?
—És difícil de dir. Crec que tenen aquestes figures per a respondre a les acusacions de racisme, però no crec que s’esforcin gaire a aconseguir vots de les minories.
—Passa una cosa semblant amb la comunitat LGBT. El pensament de la majoria d’aquests partits és reaccionari vers els seus drets, però la dirigent d’Alternativa per a Alemanya, Alice Weidel, és casada amb una dona. Com és possible?
—Alternativa per a Alemanya no és especialment activa contra els drets LGBT i de la dona, tal com alguns altres partits. Als Països Baixos fan servir aquesta carta per a enfrontar la població. Diuen a gais nadius que els musulmans amenacen els valors europeus i que els prendran els drets. Alguns partits ho fan servir per a complementar la seva agenda xenòfoba.
—I tot i això, creieu que el creixement d’aquests partits amenaça els drets LGBT?
—Sí, oi tant. Intentem mostrar que no solament amenacen els drets de les minories ètniques o religioses, sinó també els de les dones o la gent LGBT. He posat l’exemple dels Països Baixos, però Vox s’oposa al feminisme i la llei contra la violència de gènere. Si aconsegueixen poder, implantaran mesures que amenacen els drets de les dones i la gent LGBT.
—A Alemanya s’han fet grans manifestacions contra moviments d’extrema dreta. És una bona manera d’actuar o la societat s’hi ha d’enfrontar d’unes altres maneres?
—És una manera d’expressar l’oposició a aquests moviments. És important de prendre la paraula i les manifestacions són una manera de fer-ho, però crec que també es pot fer molta feina a escala local. És important de teixir relacions entre comunitats, hi ha molts projectes que ho fan. Treballar sobre el terreny per a acostar-les, així és com pots aconseguir de canviar les actituds i els discursos. Hi ha una organització britànica que es diu Hope not Hate (‘Esperança, Odi no’) que hi treballa i ha vist que té un impacte real en el retrocés del suport a l’extrema dreta.
