Vox trenca el govern valencià i deixa el PP de Mazón sol i sense aliats

Vox ha complert l’amenaça i ha ordenat que els seus consellers isquen del Consell i trenquen el govern amb el PP valencià. Vicente Barrera, que és el vice-president i titular de Cultura i Esports; Elisa Núñez, responsable de Justícia i Interior; i José Luis Aguirre, conseller d’Agricultura, abandonaran les seues responsabilitats en el govern de Carlos Mazón. Ho ha anunciat Santiago Abascal, dirigent del partit d’extrema dreta. Abascal ha fet l’anunci en una declaració sense preguntes –flanquejat per tots els membres de la direcció– a la seu del partit al carrer Bambú de Madrid, després de reunir el comitè executiu de Vox.

En la declaració ha notificat que tampoc no donaran suport extern al PP; per tant, també retiren el suport que donen ara al govern de les Illes, encapçalat per Marga Prohens. I la trencadissa també afecta el govern de l‘Aragó. 

Hores abans de la decisió, la presidenta de les Illes havia dit que restava a l’expectativa de la direcció de Vox, però afegia: “No entendria que aquí es trencàs cap acord. Nosaltres no hem incomplert el programa de governabilitat que tenim amb Vox.”

Mazón, pendent de la decisió

Aquesta reunió, convocada a les sis i mitja de la vesprada, s’ha seguit amb la respiració continguda a la seu del PP valencià, on Mazón ha convocat la junta directiva per prendre decisions en aquesta situació nova i, fins fa pocs dies, inesperada. Amb tot, el cap del Consell ha optat per no parlar de la crisi i fer un discurs triomfalista tot relatant les polítiques que ha encapçalat.

Ni el vice-president ni la presidenta de les Corts, Llanos Massó, que han assistit al consell estatal de Vox, no s’han oposat a la decisió del seu cap. Avui al matí, a València, tots dos han dit que es deuen als votants de Vox i que la darrera paraula la tenia Santiago Abascal. Tots dos també, ahir al vespre, van repiular la nota en què Vox responsabilitzava Núñez Feijóo del trencament del govern valencià i dels altres de l’estat espanyol on són necessaris per a mantenir la majoria conservadora.

L’amenaça del trencament ha planat tota la setmana, just quan el cap del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va deixar caure que les comunitats on governa acceptarien d’acollir menors immigrants per a ajudar a llevar pressió al sistema assistencial de les Illes Canàries.

El PP ha anunciat que Alberto Núñez Feijoo valoraria demà, divendres, la decisió de Vox. Fonts de la direcció del PP han explicat que no tenen intenció de convocar eleccions anticipades. L’objectiu del PP és continuar governant aquests territoris comptant amb el suport extern de Vox.

Sobre això, Mazón ha actuat ràpidament i solament unes hores més tard ja publicava el cessament dels consellers Barrera, Aguirre i Núñez i tots els assessors que hi tenia Vox.

El pacte més ràpid

Al País Valencià és on més prompte es va arribar a un pacte entre el PP i Vox després de les eleccions del 28 de maig del 2023. La reunió es va fer en una sala de les Corts i va durar molt poca estona. En van eixir amb un paper amb cinc punts bàsics, però amb els càrrecs ja repartits. Era abans de les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Feijóo maldava per mostrar un perfil més moderat que Abascal i va beneir amb la boca petita aquell pacte tan veloç.

No va ser fins uns quants dies més tard que totes dues formacions van presentar un programa de govern de cinquanta punts. Molts tenien relació amb la llengua i la memòria.

Falten tan sols dos dies per al primer aniversari de la sessió d’investidura de Carlos Mazón, que va començar el 13 de juliol de 2023 amb un record al regidor d’Ermua assassinat per ETA l’any 1997, Miguel Ángel Blanco.

Els deures fets

En aquest any s’han complert molts dels punts compresos en aquell pacte. Avui mateix, les Corts han aprovat la llei anomenada de “concòrdia” que ha derogat la de memòria democràtica. Fa poques setmanes es va aprovar la llei Rovira, dita de “llibertat educativa” que, en resum, implica la minva d’hores de classe impartides en català a tots els nivells de l’ensenyament obligatori. També s’ha canviat la llei d’À Punt i ara és molt més fàcil de controlar políticament els mitjans públics. I la llei de transparència, i la de l’Oficina Valenciana Antifrau.

Tot això fa part d’un paquet legislatiu presentat el 21 de març pels grups parlamentaris del PP i Vox i tramitat com a proposició de llei, cosa que n’ha limitat el debat i la participació ciutadana. L’objectiu d’arribar al final d’aquest període de sessions s’ha complert.

El paper del vice-president Barrera

Les primeres setmanes del govern, en ple estiu, van destacar per la desinhibició dels membres de Vox. Barrera va parlar des de primera hora de guerra cultural i de guerra contra el pancatalanisme. De guerra contra la llengua. Així es van censurar revistes de tota mena, es va canviar el nom d’auditoris, es va anunciar que no hi hauria diners per a celebrar Estellés ni per a les entitats que defensassen els Països Catalans. Tampoc no hi ha hagut premi Guillem Agulló a les Corts. En canvi, s’ha establert un circuit de jonegades i s’han donat diners a una fundació que promociona els bous a Madrid. Barrera ha protagonitzat tota mena d’incidents en declaracions contra la igualtat o contra la violència de gènere.

La seua companya, Elisa Núñez, té en comú amb Barrera un cert fervor per Franco i pels guanyadors de la guerra del 1936-1939, de qui se senten orgullosos hereus. Núñez va qualificar Franco de personatge històric i va ser incapaç de pronunciar el mot “dictador”.

I mentrestant, Mazón es dedicava a suavitzar cadascun d’aquests incidents i a remarcar que el seu govern estava unit i que feia coses per als valencians. La darrera mostra exageradíssima d’amor fraternal l’han teatralitzada aquest matí a les Corts Mazón i Barrera quan han exagerat una abraçada i una conversa davant les càmeres.

Potser tots dos ja sabien que seria la darrera abraçada que es feien no en el període de sessions, sinó abans del trencament.