20.11.2020 - 18:47
|
Actualització: 20.11.2020 - 20:14
Els eurodiputats d’extrema dreta espanyols Jorge Buxadé, Mazaly Aguilar i Herman Tertsch van presentar enfurismats el gener d’enguany una demanda al Tribunal General de la Unió Europea contra la decisió del president del Parlament Europeu, David Sassoli, de permetre que Carles Puigdemont i Toni Comín fossin diputats de ple dret de la cambra. Ho va permetre d’acord amb la sentència del desembre de l’any passat del Tribunal de Luxemburg sobre Oriol Junqueras segons la qual tant el vice-president com el president i el conseller haurien d’haver estat reconeguts com a eurodiputats d’ençà del juny del 2019. Els eurodiputats de Vox van voler fer amb Puigdemont i Comín allò que el Tribunal Suprem espanyol no podia fer, però que sí que va fer amb Oriol Junqueras: retirar-los la condició d’eurodiputats. Però ho van fer tan malament que avui la justícia europea els ha desestimat la demanda i ho ha fet amb una resolució tan contundent que se’n poden extreure algunes lliçons importants.
La primera és la diferència entre allò que pot fer Vox en la justícia espanyola i allò que pot fer en l’europea. D’entrada, el Tribunal General deixa clar que Vox no presenta bé la sol·licitud per la qual demanen que s’anul·li la decisió del Parlament Europeu que va fer eurodiputats Puigdemont i Comín. Presenten la demanda pel procediment accelerat, però no compleixen els requisits formals exigits pel tribunal, i justifiquen la rapidesa amb què volen que es resolgui perquè, segons ell, la qüestió s’ho val; diuen que és tan greu que fossin reconeguts com a eurodiputats que això s’ha de resoldre de pressa, i el tribunal gairebé se’n riu.
Però a més, el TGUE diu als diputats de Vox que ells no són competents per a presentar una demanda així, perquè la decisió no els afecta ni directament ni individualment. Els arguments de Vox són que sí que els afecta, però no precisen com, vénen a dir que se’n ressent tota la cambra. Aquesta contradicció de percepcions és tan gran que evidencia allò que vol dir Vox, és a dir, que se’n senten perjudicats perquè els cou, perquè és una vergonya per a Espanya que això passi.
La ineptitud de Vox queda retratada en el màxim tribunal europeu, i això fa més greu allò que hem vist que passava a la justícia espanyola aquests darrers anys. Perquè a Espanya van poder ser acusació en el judici més mediàtic i amb més impacte de la història. I aquí, a Europa, la seva condició de perjudicats és inadmissible. I no en poden ser part. A l’estat espanyol no només van ser-ne en el judici contra el procés, sinó que van ser els qui van engegar la investigació prospectiva contra desenes de càrrecs independentistes al jutjat 13 per sospites de delictes de malversació, sedició i desobediència i que encara és pendent de judici, amb prop de quatre anys de persecució per a moltes persones i que va propiciar també l’assalt a la Generalitat del 20-S. I encara més: van ser acusació en el judici polític que va propiciar la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra. Novament, el mirall europeu.
I encara més. Tot i que el TGUE no entra en el fons de la qüestió, perquè no li correspon, i desestima la demanda de Vox perquè és mal feta i perquè el tribunal no és competent per a pronunciar-s’hi, sí que esmenta com a jurisprudència consolidada la sentència sobre Junqueras del 2019. I quan ho fa ratifica la interpretació que en va fer no solament el Parlament Europeu, sinó el mateix TGUE quan va anul·lar la decisió del juliol de l’any passat de no permetre de manera cautelar a Puigdemont i Comín l’entrada a l’eurocambra en la sessió constitutiva. És a dir, en una nova resolució, la justícia europea rebla la doctrina i fa més exasperant la situació en què el Tribunal Suprem espanyol manté l’eurodiputat Junqueras d’ençà de la sentència del Tribunal de Luxemburg que duu el seu nom. Perquè l’única diferència que hi ha amb Puigdemont i Comín (i posteriorment Ponsatí) és que aquests no són a les seves mans. I per això des d’avui hi ha encara més fonament per a demandar per incompliment el Tribunal Suprem i l’estat espanyol a la justícia europea.
